Duran creu que en "aplicació estricta" de l'Estatut la Generalitat només pot reclamar a l'Estat 750 milions de la disposició addicional tercera

En l'informe de "deslleialtats" elaborat pel govern es comptabilitzen 5.748 milions corresponents a infraestructures. Sobre aquest informe, el líder d'Unió ha lamentat haver-ne conegut el contingut pels mitjans i ha assegurat que li hauria agradat que li haguessin consultat abans. D'altra banda, Duran també ha advertit de riscos de trencament entre CDC i UDC, tot i que posteriorment ha matisat que, ara per ara, aquests riscos no hi són.
Duran creu que en "aplicació estricta" de l'Estatut la Generalitat només pot reclamar a l'Estat 750 milions de la disposició addicional tercera
Madrid

Duran creu que en "aplicació estricta" de l'Estatut la Generalitat només pot reclamar a l'Estat 750 milions de la disposició addicional tercera

En l'informe de "deslleialtats" elaborat pel govern es comptabilitzen 5.748 milions corresponents a infraestructures. Sobre aquest informe, el líder d'Unió ha lamentat haver-ne conegut el contingut pels mitjans i ha assegurat que li hauria agradat que li haguessin consultat abans. D'altra banda, Duran també ha advertit de riscos de trencament entre CDC i UDC, tot i que posteriorment ha matisat que, ara per ara, aquests riscos no hi són.
Redacció
El líder d'UDC, Josep Antoni Duran.

El líder d'UDC, Josep Antoni Duran. (Foto: ACN)

El líder d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, ha subratllat que en "aplicació estricta" de l'Estatut, la Generalitat només pot reivindicar 750 milions d'euros corresponents a la disposició addicional tercera, en comptes dels 5.748 milions corresponents a infraestructures que reclama el govern català, dels més de 9.375 milions totals quantificats en l'informe.

En declaracions a TVE, Duran ha considerat que reivindicar les quantitats de cada any de la disposició addicional "no és correcte", ni "just", llevat dels 750 milions d'euros del 2008 que la Comissió Bilateral Estat-Generalitat va reconèixer com a deute i que no s'han abonat. Sobre aquesta qüestió, el democratacristià ha recordat que el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional que fos d'obligat compliment la disposició addicional tercera de l'Estatut.

El president del comitè de govern democristià també ha lamentat haver conegut pels mitjans de comunicació el contingut de la llista de deslleialtats elaborada pel govern, sobre els diners que l'Estat deu a Catalunya. En aquest sentit, ha assegurat que li hauria agradat que li haguessin consultat abans, tenint en compte que ell és el president de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat així com el portaveu de CiU al Congrés. "Semblaria lògic que algú em preguntés si les demandes -de l'informe- són certes o no", s'ha queixat.

En qualsevol cas, ha assegurat que si li fan arribar el document de deslleialtats, se'l llegirà. I és que "no llegeixo documents de CiU a la premsa, els he de conèixer per altres mecanismes", ha dit Duran, que ha declinat parlar-ne més perquè no coneix el text al detall.

"Avui per avui, CiU no té perquè pensar en riscos de ruptura"

D'altra banda, el segon de CiU, que ha dit que "veu molt difícil la independència" de Catalunya, ha advertit en l'entrevista del risc de trencar amb CDC quan ha assegurat: "si hi ha un moment determinat en què els plantejaments de CDC són insostenibles per a UDC i a la inversa, CiU podria trencar-se". Tot i això, ha assegurat que no hi ha "ànim" de ruptura de la federació i que encara pot donar de si, però sí que ha admès: "potser la continuïtat no pugui ser tan bona en el futur com ho ha estat en el passat".

Posteriorment, als passadissos del Congrés dels Diputats, Duran ha subratllat que "avui per avui, CiU no té perquè pensar en riscos de ruptura" i que espera "que no existeixin" en el futur. Pel portaveu de CiU a la cambra baixa, "la línia vermella" en la relació entre CDC i UDC és que tots dos partits se sentin còmodes i ha demanat "no buscar quatre o cinc peus al gat".

Finalment, el líder d'Unió ha defensat que una pregunta d'"independència sí o no" en la consulta sobiranista no seria la que "aglutinaria més partits" i ha alertat que la declaració unilateral tindria "poca transcendència jurídica" i que una Catalunya independent quedaria fora de la UE.