Dues protestes contra el matrimoni gai interrompen la final del Roland Garros entre Nadal i Ferrer
Manifestants en contra de la llei que autoritza a França el matrimoni homosexual obliga a interrompre en dues ocasions uns minuts la final de Roland Garros entre Rafael Nadal i David Ferrer.
RedaccióActualitzat
Mentre el tenista Rafael Nadal estava a punt de proclamar-se campió de Roland Garros per vuitena vegada, a les grades del Grand Slam de París es jugava a una altra partida doble. Manifestants en contra de la llei que autoritza a França el matrimoni homosexual han obligat a interrompre, en dues ocasions i durant uns minuts, el partit entre el de Manacor i el xabienc David Ferrer.
El més greu dels incidents ha estat durant el segon set, quan un home emmascarat, sense samarreta i amb una inscripció a la panxa a favor dels drets dels infants ("Kids rights"), ha saltat a la pista amb una bengala. La ràpida intervenció dels agents de seguretat ha permès reduir l'individu, que només ha posat el peu a la terra batuda. Un segon manifestant ha estat retingut abans de saltar a la pista.
Amb anterioritat a aquesta segona protesta, dos manifestants més han demanat la dimissió del president François Hollande i han cridat consignes contra la mateixa llei. La pancarta que duien i el rembombori han obligat els finalistes a aturar el joc uns segons, fins que els homes han estat desallotjats de l'estadi.
Durant els incidents, els serveis de seguretat han envoltat el príncep Felip de Borbó, que ha presenciat la final des de la llotja d'autoritats.
França s'ha afegit recentment a països com el Canadà, Dinamarca, Suècia o Espanya, que tenen legalitzat el matrimoni homosexual. Aquesta llei és la primera reforma de caràcter social que ha tirat endavant el president François Hollande, una promesa electoral que ha convertit França en el 14è estat que el reconeix.
La llei va ser promulgada el 18 de maig, després de l'aprovació parlamentària gràcies a la majoria d'esquerres. Abans i després de la norma, la societat francesa ha donat clares mostres de la divisió ideològica. L'últim exemple va ser al maig, quan una nombrosa manifestació a París va acabar amb més 350 detinguts arran dels actes violents que van protagonitzar activistes ultra. Unes 150.000 persones, segons la policia, es van concentrar al centre de la capital francesa, convocats per l'associació La Manif Pour Tous, que reuneix partits d'extrema dreta i grups vinculats a l'Església catòlica.
El més greu dels incidents ha estat durant el segon set, quan un home emmascarat, sense samarreta i amb una inscripció a la panxa a favor dels drets dels infants ("Kids rights"), ha saltat a la pista amb una bengala. La ràpida intervenció dels agents de seguretat ha permès reduir l'individu, que només ha posat el peu a la terra batuda. Un segon manifestant ha estat retingut abans de saltar a la pista.
Amb anterioritat a aquesta segona protesta, dos manifestants més han demanat la dimissió del president François Hollande i han cridat consignes contra la mateixa llei. La pancarta que duien i el rembombori han obligat els finalistes a aturar el joc uns segons, fins que els homes han estat desallotjats de l'estadi.
Durant els incidents, els serveis de seguretat han envoltat el príncep Felip de Borbó, que ha presenciat la final des de la llotja d'autoritats.
França s'ha afegit recentment a països com el Canadà, Dinamarca, Suècia o Espanya, que tenen legalitzat el matrimoni homosexual. Aquesta llei és la primera reforma de caràcter social que ha tirat endavant el president François Hollande, una promesa electoral que ha convertit França en el 14è estat que el reconeix.
La llei va ser promulgada el 18 de maig, després de l'aprovació parlamentària gràcies a la majoria d'esquerres. Abans i després de la norma, la societat francesa ha donat clares mostres de la divisió ideològica. L'últim exemple va ser al maig, quan una nombrosa manifestació a París va acabar amb més 350 detinguts arran dels actes violents que van protagonitzar activistes ultra. Unes 150.000 persones, segons la policia, es van concentrar al centre de la capital francesa, convocats per l'associació La Manif Pour Tous, que reuneix partits d'extrema dreta i grups vinculats a l'Església catòlica.
