Dues dents trobades a Itàlia, les més antigues de l'"Homo sapiens" a Europa
Un equip internacional d'investigadors, en el qual hi ha membres del Consell Superior d'Investigacions Científiques, ha confirmat que les dues dents de llet que es van trobar en una cova del sud d'Itàlia són les restes més antigues de la presència de l'"Homo sapiens" a Europa.
RedaccióActualitzat
Es tracta del resultat d'un estudi més exhaustiu que s'ha fet d'aquests fòssils, que es van trobar l'any 1964 a la Grotta del Cavallo, que ara suggereix que els humans moderns van arribar a Europa milers d'anys abans del que es pensava.
Concretament, gràcies a una datació més extensa i exhaustiva s'ha pogut certificar que les restes tenen entre 43.000 i 45.000 anys d'antiguitat en comptes dels 35.000 o 40.000 que es creia fins ara.
A més, la troballa també confirma que la coexistència de l'"Homo sapiens" amb l'home de Neandertal va durar "milers d'anys més del que es pensava", segons ha explicat el principal autor de l'estudi, l'investigador de la Universitat de Viena Stefano Benazzi.
Segons els científics, "això té implicacions importants pel que fa a la comprensió del comportament humà completament modern".
La cova on es van trobar les dents va estar habitada per Neandertals fins que l'"Homo sapiens" els va substituir. Per això, fins ara, els científics creien que les dents pertanyien a aquests primers habitants.
Ara, però, es confirma que els homínids que van poblar aquesta regió italiana aleshores ja eren humans moderns.
Concretament, gràcies a una datació més extensa i exhaustiva s'ha pogut certificar que les restes tenen entre 43.000 i 45.000 anys d'antiguitat en comptes dels 35.000 o 40.000 que es creia fins ara.
A més, la troballa també confirma que la coexistència de l'"Homo sapiens" amb l'home de Neandertal va durar "milers d'anys més del que es pensava", segons ha explicat el principal autor de l'estudi, l'investigador de la Universitat de Viena Stefano Benazzi.
Segons els científics, "això té implicacions importants pel que fa a la comprensió del comportament humà completament modern".
La cova on es van trobar les dents va estar habitada per Neandertals fins que l'"Homo sapiens" els va substituir. Per això, fins ara, els científics creien que les dents pertanyien a aquests primers habitants.
Ara, però, es confirma que els homínids que van poblar aquesta regió italiana aleshores ja eren humans moderns.
