Dos anys després de la guerra, la situació a l'Afganistan no s'estabilitza

A l'Afganistan, es compleixen dos anys des que els Estats Units van començar els atacs per derrocar el règim dels talibans. Va ser la primera i més consensuada reacció als atemptats de l'11 de setembre, davant l'evidència que Bin Laden i els seus terroristes d'Al-Qaeda trobaven aixopluc en aquell país. Però passat aquest temps, el nou govern afganès no se'n surt, l'ajuda internacional no és suficient i el president Karzai adverteix que si no s'arregla, estan abocats al caos.
Dos anys després de la guerra, la situació a l'Afganistan no s'estabilitza
Afganistan

Dos anys després de la guerra, la situació a l'Afganistan no s'estabilitza

A l'Afganistan, es compleixen dos anys des que els Estats Units van començar els atacs per derrocar el règim dels talibans. Va ser la primera i més consensuada reacció als atemptats de l'11 de setembre, davant l'evidència que Bin Laden i els seus terroristes d'Al-Qaeda trobaven aixopluc en aquell país. Però passat aquest temps, el nou govern afganès no se'n surt, l'ajuda internacional no és suficient i el president Karzai adverteix que si no s'arregla, estan abocats al caos.
"Si no rebem l'assistència política, de seguretat i econòmica que necessitem, l'Afganistan no s'estabilitzarà i la inestabilitat a l'Afganistan provocarà el mateix mal a la resta del món que va fer en el passat." El president de l'Afganistan, Hamed Karzai, repeteix aquest missatge des de fa mesos. Les promeses, sobretot en forma de dòlars, que van seguir a la caiguda dels talibans no han arribat. És una de les causes del perillós impàs en què es troba l'Afganistan. Una prova és que la producció d'opi s'ha multiplicat per vint des de fa dos anys. Els prop d'11.000 soldats nord-americans que controlen teòricament l'Afganistan no han evitat la represa del tràfic d'opi, del qual es treu l'heroïna; un negoci que porten els "senyors de la guerra", petits dictadors que continuen sent els amos de bona part del país i dels quals se serveix Washington per lluitar contra els talibans. La seva existència, però és el principal fre estructural al desenvolupament de l'Afganistan. Sense diners, sense autoritat, ni seguretat a les províncies, la gestió del govern de Karzai queda molt limitada. D'aquí que es reclami que la força multinacional avalada per l'ONU que de moment només patrulla per Kabul es desplegui a tot el país. Washington, però, s'hi oposa i se centra a lluitar contra uns reductes talibans que aquest estiu han multiplicat les seves accions. Fan una guerra de guerrilles amb un objectiu similar al de la resistència iraquiana: dinamitar els esforços de reconstrucció, generar inseguretat i confiar que la població i els inversors es cansin dels pocs resultats del govern i dels seus aliats.