Donald Trump: "M'agrada treballar, però això, de veritat, és molta feina"

El president dels Estats Units compleix 100 dies al capdavant del país confessant que té més feina que abans... i que no s'ho esperava
Donald Trump: "M'agrada treballar, però això, de veritat, és molta feina"

Donald Trump: "M'agrada treballar, però això, de veritat, és molta feina"

El president dels Estats Units compleix 100 dies al capdavant del país confessant que té més feina que abans... i que no s'ho esperava
Redacció

Aquest dissabte farà cent dies que Donald Trump és el president dels Estats Units, i en aquest curt període de temps ja ha vist quin pa s'hi dona. I ho ha confessat sense embuts en una entrevista radiofònica: ha reconegut que no s'esperava que això de presidir un país amb 320 milions d'habitants i que exerceix de líder del món, li portaria tanta feina:

"M'encantava la meva vida d'abans. Feia tantes coses... De fet, ara tinc més feina. Em pensava que seria més fàcil. Soc una persona detallista, diria, i trobo a faltar la vida que feia abans. M'agrada treballar, i no tinc cap problema, però això, de veritat, és molta feina."

 

100 dies densos

En aquests primers 100 dies des que el 20 de gener va jurar com a 45è president dels Estats Units, poc més de 3 mesos, Trump ha volgut aprofitar el temps.

Tres dies després d'assumir el càrrec, va ordenar la retirada dels EUA del tractat comercial del Pacífic. El dia després, va ressuscitar dos projectes d'oleoducte vetats per Obama. El 25 de gener va signar l'ordre per començar a construir el mur amb Mèxic.

Però el que més rebombori va aixecar aquells primers dies va ser l'ordre de no deixar entrar al país els ciutadans de 7 països àrabs, a la qual es van oposar tot un seguit de jutges. El 3 de febrer va signar dues ordres per revocar parcialment les reformes financeres d'Obama.

10 dies després el seu assessor de seguretat, Michael Flynn, va haver de dimitir per les seves relacions amb l'ambaixada russa. Aquestes relacions també van afectar el fiscal general, Jeff Sessions, que es va inhibir a principis de març de la investigació sobre els contactes del cercle de Trump amb Rússia.

El 4 de març Trump va acusar Obama d'haver espiat el seu telèfon durant la campanya electoral, però no va aportar cap prova. Dos dies després va aprovar la nova versió del veto migratori contra ciutadans de països àrabs. El 23 de març va tenir un dels pitjors daltabaixos: va haver d'anul·lar una votació de la reforma de l'"Obamacare" al Senat per no tenir garantida la seva aprovació.

Ja a l'abril, el dia 5 el seu cap d'estratègia, Steve Bannon, va abandonar el Consell de Seguretat Nacional. Dos dies després, i havent-se reunit amb el president xinès Xi Jinping, va estrenar-se com a líder militar: va ordenar bombardejar una base siriana com a represàlia per l'atac químic del règim d'Al-Assad contra la població civil.

Una setmana després va continuar aquesta vena, amb el llançament contra Estat Islàmic a l'Afganistan de la bomba no nuclear més potent existent. Una seqüència de fets que suggereix que ha alentit el ritme pel que fa a decisions sobre política interior i que, en contrapartida, ha començat a explotar la influència del país a nivell internacional.