Pla general de l'artista Domènec Fita amb un autoretrat seu de l'any 97 al seu taller de Girona aquest 9 d'agost del 2017 (horitzonta…
Pla general de l'artista Domènec Fita amb un autoretrat seu de l'any 97 al seu taller de Girona aquest 9 d'agost del 2017 (horitzontal)

Domènec Fita: "Jo de l'estil me n'he fotut, crec que és un defecte que et redueix i el que has de fer és ser lliure"

Actualitzat

ACN Girona.-L'artista Domènec Fita celebra 90 anys de vida aquest 10 d'agost. Nascut a Girona el 1927, l'escultor repassa la seva carrera marcada per la varietat d'estils i la quantitat d'obra que acumula: més de 12.000 peces. Coincidint amb aquesta efemèride, Fita fa bandera de l'estil lliure que ha marcat la seva obra. En una entrevista a l'ACN, considera que cenyir-se només a una manera de crear "et redueix" i va en contra de la "llibertat" que creu que ha de ser l'aspiració de tot artista. Fita es mostra partidari de la independència de Catalunya i creu que seria un bon moment per tal de donar més valor a l'art. També lamenta la manca de civisme cap a les obres que hi ha a la via pública. Girona es bolcarà amb els 90 anys de Fita amb cinc exposicions a partir de la tardor.

Domènec Fita arriba als 90 anys remenant encara al taller que té al barri de Montjuïc de Girona. Aquest taller, situat al seu domicili, té una part de totes les seves obres. La Fundació Fita, creada l'any 2000, s'ha encarregat de posar ordre i inventariar les seves creacions. Una feina que el mateix Fita agraeix. "La Fundació ordena les obres perquè jo no ho era gaire, d'endreçat", admet. Els responsables de la Fundació calculen que l'obra de Fita supera la xifra de les 12.000 peces. Sobretot són escultures i pintures, però també hi vitralls, escrits o ceràmica, entre d'altres. Obres de l'escultor gironí es poden veure a la Sagrada Família de Barcelona (és el cas de les làmpades de vidres trencats dels quatre evangelistes) o a la catedral de Girona, amb el Crist Jacent. A aquests edificis religiosos hi ha creacions de gran format de Fita, però l'artista també ha fet escultures de carrer. Una d'elles és la 'Columna de la història', al barri de Pedret de Girona, que repassa els moments clau de la ciutat. L'artista també té monuments a llocs com Roses (Alt Empordà), Olot o Ordino (Andorra). Fita admet que tindria problemes per triar només una de les seves obres. Si s'hagués de quedar amb material seu, seleccionaria tota la creació a l'església del Cor de Maria de Girona. De fet, moltes de les seves obres han estat de temàtica religiosa. L'artista admet que a vegades ha "topat" amb l'església però creu que la seva obra "ha permès evolucionar i crear noves formes d'art als recintes religiosos". Per contra, on el creador encara considera que hi ha feina per fer és amb el respecte a les escultures que hi ha a la via pública. Amb la perspectiva que li donen els 90 anys, Fita creu que "s'ha avançat" però encara hi ha feina amb la formació cívica de la gent. Tot i això, no creu que el vandalisme l'hagi condicionat a l'hora de pensar creacions artístiques. Total llibertat Domènec Fita celebra l'aniversari orgullós de la seva llibertat. "Jo de l'estil me n'he fotut, crec que és un defecte que et redueix i el que has de fer és ser lliure", opina. Una manera que té l'artista de respondre aquells crítics que qüestionen la seva multiplicitat de registres i que tingui fins a 20 variacions de la mateixa obra. Aquesta llibertat de crear la va voler transmetre als alumnes a qui va ensenyar quan va tenir acadèmia d'art. "Segur que no seran un Fita", afirma. Al creador li produïa "tristesa" veure com alumnes d'un professor s'assemblaven a ell. "Jo he intentat sempre que això no hi fos", relata. Finalment, Fita també vol llibertat per a Catalunya i per això es mostra partidari de la independència sense dubtar-ho. "Tu pensa en si Madrid ens ajuda o ens fa la guitza", pregunta retòricament. També exposa que "mai a Madrid s'ha fet un concurs literari català", fet que el porta a considerar que "a la nostra llengua no l'estimen ni en pintura". Per al creador gironí, caldria aprofitar la independència de Catalunya per posar més en valor la cultura en general i l'art en particular. Fita assegura que d'idees per a potenciar l'art no n'hi falten. Per exemple, ell creu que art i turisme es podrien fusionar amb diferents certàmens per posar en valor el patrimoni català. El 'triangle' gironí Domènec Fita té arrels a Girona però també va créixer a una masia de Santa Pau (Garrotxa) i es va formar a l'Escola d'Art d'Olot, entre d'altres. L'artista té clar que hi ha un talent especial al "triangle gironí" limitat pel mar, França i Barcelona. "Barcelona és una frontera important", subratlla. Un talent, el del territori gironí, que varia molt entre comarques, ja que no té "res a veure la creació de l'Empordà amb la de la Garrotxa, per exemple". Ell se sent habitant del que bateja com "la república més lliure de Girona". Part del seu temps el dedica, des de l'any 2000, a la Fundació Fita que posa en valor la seva obra i la cataloga. Aquest ens ho fa en setze categories diferents que inclouen des d'autoretrats a art abstracte o a les obres dedicades a Girona. "De cadascuna d'elles he hagut de donar explicacions a l'hora de classificar-les, perquè sóc jo qui ha fet l'obra, però han de ser els altres els que la valorin", considera l'artista. Aquesta tardor la Fundació organitza el 'Fita 90', un cicle d'exposicions i activitats per celebrar les nou dècades de vida de l'artista gironí. Les exposicions es podran veure al Museu d'Art de Girona, a la Fundació Valvi, a la Casa de Cultura, a la Fundació Fita i a l'Auditori de Girona a partir de l'octubre. De cara al 2018, la Fundació preveu presentar un llibre sobre Fita escrit per cinc autors que portarà per títol "Unes mirades en l'obrar de Fita". Un desplegament de propostes d'aniversari que Domènec Fita admet que li fan certa basarda ja que no té "dots de teatre" i no s'acostuma a l'exposició pública. El seu estudi segueix obert per seguir fent realitat aquelles propostes que no dubta que li seguiran ballant pel cap. Després d'un greu accident el desembre del 1953 a l'església de Betlem de Barcelona que el va deixar paraplègic, admet que la mort ha estat present a la seva obra. No obstant això, mira enrere els anys viscuts amb cert orgull de la feina feta i admet que "ni pensava arribar a l'any 2000". Aquest 10 d'agost celebra 90 anys i ho fa amb ganes de seguir desafiant les cotilles dels estils artístics.

Anar al contingut