Dmitri Medvédev celebra un any al capdavant del Kremlin

El president rus, Dmitri Medvédev, ha complert el seu primer any de mandat al capdavant del Kremlin, una etapa marcada per l'ombra del seu mentor, Vladímir Putin. El tarannà més liberal de Medvédev no ha anat acompanyat de canvis estratègics interns. De fet, l'entesa amb Putin ha evidenciat una continuïtat en la gestió, al marge de les crisis internacionals. Pel que fa a la política exterior, el mandatari ha hagut de fer front al conflicte militar amb Geòrgia i a les complicades relacions amb Washington.
Dmitri Medvédev celebra un any al capdavant del Kremlin
Moscou

Dmitri Medvédev celebra un any al capdavant del Kremlin

El president rus, Dmitri Medvédev, ha complert el seu primer any de mandat al capdavant del Kremlin, una etapa marcada per l'ombra del seu mentor, Vladímir Putin. El tarannà més liberal de Medvédev no ha anat acompanyat de canvis estratègics interns. De fet, l'entesa amb Putin ha evidenciat una continuïtat en la gestió, al marge de les crisis internacionals. Pel que fa a la política exterior, el mandatari ha hagut de fer front al conflicte militar amb Geòrgia i a les complicades relacions amb Washington.
Dmitri Medvédev va convertir-se en cap de l'estat rus després que l'anterior president, Vladímir Putin, li va cedir el lloc. Hi havia, però, una diferència fonamental amb els seus antecessors. L'excap de l'Estat va passar a ser primer ministre per mantenir-se en el poder. Molts es van preguntar aleshores fins a quin punt seria autèntic el traspàs del poder.

L'any transcorregut ha demostrat que el tàndem president-primer ministre funciona prou bé i que és sòlid, si tenim en compte les dificultats que ha hagut d'enfrontar durant aquests dotze mesos d'exercici. El primer any de presidència de Dmitri Medvédev, efectivament, ha estat marcat per un conflicte militar amb Geòrgia, una "guerra del gas" amb Ucraïna i una crisi econòmica mundial que no té comparació al país.

El tàndem establert ha demostrat al país i a la resta del món que Rússia pot finalment tenir dos dirigents forts que es complementen sense fer-se la competència. Es va poder comprovar en el moment del conflicte amb Geòrgia que Dmitri Medvédev no era un president "de saldo". Tot el món va poder prendre nota de la seva determinació com a comandant en cap de l'exèrcit, a més de la seva flexibilitat diplomàtica, cosa que va permetre, amb la mediació del president de França, Nicolas Sarkozy, reduir ràpidament les tensions entre Moscou i Tbilisi.

El tàndem en el poder ha aconseguit evitar que el país entri en confrontació oberta amb els seus socis d'Europa occidental i amb els Estats Units, fet que per una altra banda s'ha vist afavorit per l'arribada al poder de Washington d'una nova administració desitjosa de millorar les seves relacions amb Rússia. En definitiva, Occident ha acceptat el nou equilibri geopolític del Caucas i té bones perspectives d'obtenir veritables progressos en les relacions amb els Estats Units.

Dmitri Medvédev ha mostrat la mateixa barreja de fermesa i diplomàcia en el conflicte del gas que enfronta Rússia amb Ucraïna. Com en el cas de Geòrgia, el tàndem va demostrar una gran eficàcia. Finalment, Kíev es va veure obligat a asseure's a la taula de negociació i signar un document que convenia al mateix temps a Rússia i a Occident.

Tot això no vol dir que el tàndem estigui lliure d'obstacles. L'exigència de Dmitri Medvédev de "deixar de terroritzar el món dels negocis" alguns dies després de les declaracions de Vladímir Putin contra el patró de Metchel -grup metal·lúrgic que acusava d'evasió fiscal a la fi de juliol de 2008- va ser interpretada per alguns com el senyal d'una futura ruptura entre els dos homes, però l'"assumpte Metchel" es desinflà i el tàndem segueix funcionant. No obstant això, els escèptics insisteixen que aquest resultat favorable és fruit sobretot de la crisi econòmica que ha colpejat Rússia.

En aquest sentit, mentre que a la tardor de 2008 el terme crisi aplicat a Rússia encara era tàcitament tabú, Dmitri Medvédev va ser el primer, en el seu blog, que va dir les coses pel seu nom. Malgrat la clara devaluació del ruble, el salt de la inflació i l'increment de l'atur, s'ha aconseguit evitar el pànic. No obstant això, en aquest inici del segon any de presidència de Dmitri Medvédev, el poder suprem es va veure obligat a adoptar mesures excepcionals. La destitució de quatre dirigents regionals i la publicació de la llista dels "cent millors gestors" de la reserva presidencial, demostren igualment que Medvédev no té la intenció de conservar l'elit política actual en el seu lloc.