Diversos especialistes defensen el paper de Mèxic com a refugi de la literatura catalana

Diversos especialistes han coincidit a assenyalar a la Fira Internacional del Llibre que se celebra a Guadalajara que la literatura dels exiliats a Mèxic va propiciar que la literatura catalana entrés definitivament a la literatura del segle XX. L'historiador i director del Col·legi de Jalisco, José María Murià, fill de l'escriptor exiliat català Josep Maria Murià, ha afirmat que la recuperació tan impressionant de la literatura i de la cultura catalanes en general no hagués estat tan fàcil si no hagués trobat un refugi en terres mexicanes. En aquest mateix sentit, l'especialista en l'exili literari Julià Guillamón ha dit que la "literatura catalana és un fenomen únic a Europa, que ha aconseguit passar d'una tradició romàntica el segle XIX a una tradició plenament moderna".
Diversos especialistes defensen el paper de Mèxic com a refugi de la literatura catalana
Mèxic

Diversos especialistes defensen el paper de Mèxic com a refugi de la literatura catalana

Diversos especialistes han coincidit a assenyalar a la Fira Internacional del Llibre que se celebra a Guadalajara que la literatura dels exiliats a Mèxic va propiciar que la literatura catalana entrés definitivament a la literatura del segle XX. L'historiador i director del Col·legi de Jalisco, José María Murià, fill de l'escriptor exiliat català Josep Maria Murià, ha afirmat que la recuperació tan impressionant de la literatura i de la cultura catalanes en general no hagués estat tan fàcil si no hagués trobat un refugi en terres mexicanes. En aquest mateix sentit, l'especialista en l'exili literari Julià Guillamón ha dit que la "literatura catalana és un fenomen únic a Europa, que ha aconseguit passar d'una tradició romàntica el segle XIX a una tradició plenament moderna".
L'historiador i actual director del Col·legi Jalisco, el mexicà José María Murià, ha dit a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara que la recuperació tan impressionant de la literatura i de la cultura catalanes en general no hagués estat tan fàcil, i potser hagués estat fins i tot impossible, si no hagués trobat un refugi en terres mexicanes.

L'historiador, fill de l'escriptor exiliat català Josep Maria Murià, ha afirmat que Mèxic ocupa "la cúspide en el procés d'acolliment de l'exili català". Per això, ha destacat com a exemple, el "Butlletí d'Informació dels Països Catalans", que durant quinze anys va editar el seu pare. Murià ha definit la publicació com la "més consistent, garirebé fanàtica, a l'exili" publicada en català. També ha subratllat les pressions que va exercir el govern franquista perquè el català no estigués representat en el PEN Club. Però, segons ha recordat, la llengua catalana va mantenir la seva presència "gràcies" a aquesta revista.

A més, Murià ha explicat que ha signat un acord amb l'Institut Ramon Llull per investigar l'exili català a Mèxic i la literatura que s'hi va produir. Per això, el centre escolar que dirigeix crearà un centre d'estudis catalans.

L'especialista en l'exili literari Julià Guillamón ha explicat també dins la FIL que les lletres catalanes es van consolidar a Mèxic "amb un periodisme molt potent, una poesia oberta a tots els corrents europeus del moment i una narrativa que va començar a abordar des de la novel·la de gènere fins a la novel·la burgesa".

Guillamón ha coincidit amb Carles Torner ha assenyalar, però, que la literatura catalana a l'exili va ser un "miracle" i un "secret", perquè molts mexicans no van saber d'aquesta literatura estrangera que es conreava dins el seu propi territori. Finalment, José María Murià ha comentat en el mateix acte que "resulta increïble que cinquanta anys després s'editin en espanyol obres tan mexicanes" com "Aquí descansa Nevares" i "Gent de l'altiplà", de Pere Calders.

NOTÍCIES RELACIONADES