Deu anys d'euro ens han fet la vida molt més cara, segons l'OCU

El canvi de moneda, el primer dia del 2002 induïa a errors. Però, des de llavors, els ciutadans tenien la impressió que les coses costaven més cares que amb la pesseta i que els preus pujaven amb molta facilitat. El Ministeri d'Economia va fer diverses campanyes per explicar que la paritat no havia portat una pujada encoberta. Però els informes de l'Organització de Consumidors i Usuaris parlaven de pujades desorbitades en alimentació, transports i oci. Deu anys després, l'OCU ha renovat les dades de com ha pujat la cistella de la compra i denuncia que l'IPC no ho reflecteix.
Deu anys d'euro ens han fet la vida molt més cara, segons l'OCU
Madrid

Deu anys d'euro ens han fet la vida molt més cara, segons l'OCU

El canvi de moneda, el primer dia del 2002 induïa a errors. Però, des de llavors, els ciutadans tenien la impressió que les coses costaven més cares que amb la pesseta i que els preus pujaven amb molta facilitat. El Ministeri d'Economia va fer diverses campanyes per explicar que la paritat no havia portat una pujada encoberta. Però els informes de l'Organització de Consumidors i Usuaris parlaven de pujades desorbitades en alimentació, transports i oci. Deu anys després, l'OCU ha renovat les dades de com ha pujat la cistella de la compra i denuncia que l'IPC no ho reflecteix.
Redacció
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Les primeres pujades

"L'euro va ser impopular des del principi per una senzilla raó: els preus de productes i serveis van pujar més del que s'esperava. En el seu moment, l'OCU ho va comprovar amb termòmetres de preus presos en diversos moments clau. Els resultats van demostrar que ni els comerços ni les administracions públiques van complir la promesa de convertir els preus sense trampes. Les primeres turbulències van arribar entre el setembre del 2001 i el gener del 2002.

Pa: el preu de l'aliment essencial per excel·lència va pujar una mitjana del 24%.
Bitllets de bus i metro: un 6% més cars en només 4 mesos.
Preus en bars de Madrid i Barcelona: cafès, cerveses i altres consumicions van començar a costar un 7% més.
Cinema: les entrades van pujar un 9% de mitjana.
Correus: xifres de rècord difícils d'explicar. En aquests primers 4 mesos, el cost dels seus serveis es va incrementar en un 51%. No els va semblar prou, perquè les tarifes han seguit pujant i enviar una carta o un paquet ens surt avui un 107% més car que al setembre de 2001.
Pàrquings: un 13% més cars."

Primer any: aprofitant-se de la transició entre monedes

"Els consumidors es van estrènyer el cinturó i van esperar que amainés el que semblava que era una tempesta puntual. No va ser així:
Diaris: el 2002 van incrementar el seu preu en un 7%, iniciant un camí que explica per què la premsa ens costa avui en dia un 28% més que abans de l'euro.
Cotxes: un de nou va passar a ser un 8% més car. La tendència alcista va continuar durant anys, però es va invertir amb la crisi. Avui "només" costen un 7% més que amb la pesseta.
Pàrquings: no contents amb les primeres pujades, els aparcaments van incrementar les tarifes un 7% més el 2002. Com a resultat, van apujar els seus preus un 21% en 16 mesos.
Piscines cobertes: fer unes braçades va deixar de ser barat el 2002, quan els preus van pujar un 19% de mitjana.
Perruqueries: només els calbs es van salvar d'una pujada del 12% el 2002. Tallar els cabells costa avui un 36% més del que costava amb la pesseta."

Alimentació: 48% més cara

"Pujada preu aliments (2001-2011) Font: dades OCU i dades INE

Pa: des del gener del 2002 ha seguit pujant, i avui costa un 49% més que llavors (i un 85% més que el setembre del 2001, quan encara pagàvem amb pessetes).
Ous: de 0,07 euros la unitat han passat a costar 0,15, una pujada del 114%.
Llet: de 0,60 euros el litre a 0,89, un 48% més.
Arròs: d'1 euro el quilo a 1,45, una pujada del 45%.
Oli d'oliva: un litre costava de mitjana 2,1 euros. Avui en paguem 2,8, un 33% més.
Carn de vaca: de 7,70 euros el quilo a 10,50, un 36% més.
Carn de porc: de 5,15 euros el quilo a 6,50, un 26% més.
Patates: de 0,32 euros el quilo a 0,69, una espectacular pujada del 116%.

Però la millor manera de saber el que ha pujat la cistella de la compra és comparar els estudis de supermercats de l'OCU. Un cop l'any, recorrem Espanya per saber quant costa una cistella dissenyada per a una família que inclou productes d'alimentació. En el nostre estudi de l'abril del 2001 aquesta cistella costava a una família, de mitjana, 765.378 pessetes l'any (= 4.600 euros). Al maig del 2011 sortia per 6.800 euros a l'any: un 48% més cara que fa 10 anys."

Habitatge: 66% més car

"Habitatge de segona mà: segons la web immobiliària Idealista, el març del 2001 el metre quadrat costava 328.923 pessetes a Madrid (= 1.973 euros) i 351.312 a Barcelona (= 2.111 euros). L'octubre del 2011, costava 3.507 euros a Madrid i 3.588 a Barcelona. Només en 10 anys, pujades del 78% a Madrid i del 70% a Barcelona.
Habitatge nou: segons la Societat de Taxació, el desembre del 2000 el metre quadrat costava de mitjana a Espanya 1.453 euros. Onze anys de maó desbocat ens porten als 2.419 euros del juny de 2011: un 66% més."

Transport: entre un 45% i un 58% més car

"Tren: és un 45% més car que el 2002, segons dades de l'INE.
Autobús: costa de mitjana un 48% més.
Transport urbà: ha pujat un 58%. Aquí pots consultar les tarifes actuals.
Carburants: la seva pujada serveix per explicar la dels transports en general, ja que els combustibles costen avui un 82% més que abans de l'euro."

Tecnologia: l'únic que ha baixat

"Televisors, cadenes de música i lectors DVD: avui costen un 62% menys del que costaven en temps de la pesseta.
Videocàmeres i gravadores DVD: són un 6% més barates que el 2001.
Càmeres de fotos: costen un 72% menys que abans de l'euro.
Electrodomèstics: el seu preu mitjà ha baixat un 4% en els últims 10 anys."

IPC i salaris: les xifres que no justifiquen les pujades

"Els preus són una mica relatius i no es poden interpretar sense saber de quants diners disposa un consumidor per gastar. Pràcticament tot és més car, però què ha passat amb els salaris? Han pujat en conseqüència?

L'Enquesta d'Estructura Salarial de l'INE aclareix qualsevol dubte. El 2002, el salari mitjà a Espanya era de 19.802 euros bruts a l'any. El 2009 (última enquesta publicada), se situava en 22.511 euros. L'increment en els salaris no arriba al 14%.

A l'hora de revisar els salaris, en moltes empreses es pren com a referència l'índex de preus de consum (IPC), que reflecteix la inflació i el cost de la vida. L'elabora l'INE mitjançant una enquesta que determina el que costa una hipotètica cistella de la compra en què s'inclouen alimentació, roba, comunicacions, transport, oci i altres despeses quotidianes. En el seu càlcul no es té en compte la compravenda d'habitatges (encara que sí els lloguers).

La pregunta incòmoda és si l'IPC aconsegueix reflectir la realitat que hem descrit. Entre 2002 i 2011, la seva variació acumulada no va superar el 32%. Només la tecnologia, la premsa, els cotxes i la carn de porc van pujar els preus per sota d'aquesta xifra.

L'IPC no reflecteix la pujada generalitzada de preus des de l'arribada de l'euro. Els espanyols s'omplen les butxaques amb salaris que s'han quedat desfasats respecte a aquestes pujades, però també respecte al mateix IPC. A falta de dades per al 2011, si el salari mitjà hagués crescut igual que l'IPC, el 2009 hauria d'haver estat 3.600 euros bruts anuals més alt."

Font: Organització de Consumidors i Usuaris (OCU)

VÍDEOS RELACIONATS