Deu anys de decepció de la llei de la dependència

Ara que fa 10 anys de l'aprovació de la llei de dependència, el balanç de la seva aplicació és agredolç.

El 2007 es va començar a aplicar. Segons els govern del llavors president José Luis Rodríguez Zapatero, la llei havia de ser el màxim exponent del quart pilar de l'estat del benestar, però deu anys després aquest pilar trontolla.

Les ajudes havien de pal·liar la mancança de recursos de les persones dependents o amb discapacitat, en funció del seu grau de dependència i independent dels seus ingressos.

A tot Espanya hi ha ara mateix la xifra rècord de beneficiaris: 856.000, tot i que hi ha 350.000 persones més amb necessitats a qui no s'està atenent.

A Catalunya, en canvi, han anat disminuint i després de la incorporació dels dependents menys greus fa dos anys (al 2015) ara la xifra ronda les 145 mil persones

Els obstacles

Hi ha famílies que estan cobrant amb retard o que esperen ser qualificats mentre no poden dur una vida normal. Però també hi ha algunes ajudes que arriben quan el pacient ja és mort.

La falta de pressupost per aplicar la llei s'ha convertit en un llast que deu anys després encara perdura. Les retallades i les modificacions de la llei són altres factors que per a moltes entitats han anat diluint la intenció inicial de la llei.

Un altre problema afegit és l'incompliment del percentatge fixat per al copagament del pressupost anual, que havia de ser a parts iguals entre el govern espanyol i l'autonòmic. Segons la Generalitat, però, Catalunya aporta més del 80% dels diners.

La burocràcia per accedir a una prestació i les revisions un cop concedida han contribuït a cronificar les llistes de persones que esperen que es resolgui la seva sol·licitud.

Les llistes d'espera

Les llistes d'espera han oscil·lat en els últims quatre anys entre les 40 i les 30.000 persones. La majoria són dependents de grau 3, els més greus. Si ens fixem en les dades d'aquest any, veiem que la xifra de gent pendent de resolució és la més baixa des del 2012, però, malgrat això, actualment hi ha més de 18.000 persones que esperen poder tenir un cuidador a casa o obtenir una plaça en una residència pública.

És probable, però, que part d'aquestes no arribin a ocupar-la mai, ja que només en aquest 2016 unes dues mil han mort mentre esperaven la prestació.

L'administració catalana, que ja prepara una llei pròpia, diu que la davallada de les llistes d'espera es justifica en part perquè molts dependents s'acullen a altres ajudes més àgils de tramitar, i per això acaben renunciant a la prestació estatal