El doctor Martín-Subero, segon per la dreta, amb la resta d'investigadors de l'Idibaps que han participat a l'estudi (IDIBAPS)
El doctor Martín-Subero, segon a la dreta, amb la resta d'investigadors de l'Idibaps que han participat a l'estudi (IDIBAPS)

Desxifren com funciona el genoma de la leucèmia i obren la porta a noves teràpies

Xavier DuranActualitzat

Com un mapa geogràfic ben detallat, on en comptes de ciutats, rius i muntanyes s'assenyalen amb concreció els gens actius o inactius i les regions des d'on es controlen. Així es podria definir el treball que han elaborat investigadors catalans i que permet comprendre la leucèmia en el seu nivell més concret.

L'article s'acaba de publicar a la revista "Nature Medicine" i el signen 51 investigadors, amb el lideratge de l'IDIBAPS (Institut d'investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer). L'equip l'ha encapçalat Iñaki Martín-Subero, cap del Grup de Recerca en Epigenòmica Biomèdica de l'IDIBAPS i professor associat de la Universitat de Barcelona.

Concretament, l'objecte d'estudi ha estat la leucèmia limfàtica crònica, el tipus més freqüent. Fa uns anys, el mateix grup d'investigadors va publicar la seqüència del genoma, però ara ha anat un pas més enllà.

 

I un pas que significa no només un aprofundiment, sinó tot un canvi d'orientació en la recerca sobre el càncer. En els darrers anys, els estudis sobre leucèmia i d'altres tipus de càncer s'han centrat en l'anàlisi molecular d'una sola capa d'informació. Això proporciona una visió parcial. El nou estudi significa una canvi espectacular, segons Elías Campo, director de l'IDIBAPS i coautor del treball:

"Aquest és un estudi sense precedents en la investigació genòmica del càncer i subratlla la importància d'integrar diferents capes d'informació molecular per a una millor comprensió de la malaltia."

Així, l'article descriu l'epigenoma, que va més enllà de la seqüència dels gens --el que seria el genoma-- i té en compte canvis químics que controlen si uns gens s'expressen o no i quan ho fan. L'epigenoma es pot alterar per condicions ambientals o situacions vitals molt diverses. Iñaki Martin-Subero ho valora així:

"Conèixer la seqüència del genoma no és suficient per saber com funciona; per conèixer les seves funcions i la seva regulació és necessari l'anàlisi integrador de múltiples capes epigenètiques."

A més, els investigadors han comparat el mapa de la leucèmia amb el mapa de les cèl·lules sanes. Així han identificat regions on es produeixen canvis funcionals. Això portarà a establir dianes potencials per desenvolupar noves teràpies.

 

Tres anys de càlculs informàtics

La investigació va requerir recollir un gran nombre de dades. Després, el repte era analitzar-les per integrar les diverses capes d'informació i extreure'n conclusions rellevants. Per processar-les han comptat amb la col·laboració del Centre de Supercomputació de Barcelona. Tot i la gran potència del superordinador Mare Nostrum, han calgut tres anys intensos d'anàlisi informàtica per poder completar el mapa funcional de la leucèmia.

Però el resultat s'ho val. Així, s'han identificat zones considerades abans "ADN escombraria" --junk DNA--, a les quals no s'atribuïa cap funció i que juguen un paper destacat. També han vist que en grans zones que es consideraven deserts, les leucèmies hi creen una infraestructura molecular molt eficient. Renée Beekman, de l'IDIBAPS i primera signant de l'article, ho explica amb un símil: "On abans hi havia un desert, les cèl·lules de càncer creen nuclis industrials".

Però aquests canvis moleculars els produeixen només tres famílies de proteïnes. Iñaki Martín-Subero insisteix en la comparació amb el territori i els mapes:

"Seguint amb la metàfora, es podria dir que tan sols tres empreses s'encarreguen de construir i mantenir tots els nuclis industrials."

Això simplificaria la recerca de nous tractaments, perquè només caldria apuntar a aquestes tres famílies de proteïnes. I ja s'estan desenvolupant fàrmacs que podrien inhibir-les. L'objectiu final és revertir les alteracions funcionals en la leucèmia. De moment, permet conèixer millor la malaltia i pot servir de base per proporcionar millor qualitat de vida als pacients.

ARXIVAT A:
CiènciaSalutCàncer
VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut