Destapen que el Parlament gasta 1,7 milions l'any en funcionaris que ja no hi treballen

Una investigació periodística del diari Ara conclou que hi ha 21 treballadors acollits a un règim del 2008 que els permet continuar cobrant si tenen més de 60 anys, encara que no treballin

RedaccióActualitzat

El diari Ara ha destapat que el Parlament de Catalunya paga 1,7 milions d'euros cada any a funcionaris que ja no hi treballen. En concret, són 21 treballadors, que s'han acollit al que s'anomena llicència per edat.

Aquest règim, que funciona des del 2008, quan el Parlament el presidia Ernest Benach, permet als funcionaris de la cambra catalana que tinguin més de 60 anys continuar cobrant el sou íntegre sense anar a la feina. Ho poden fer si han treballat almenys 15 anys al Parlament i durant un màxim de cinc anys, fins a la jubilació.

Ara mateix, s'hi han acollit 21 treballadors, que cobren entre 56.000 i 140.000 euros l'any. És a dir, sous més alts que el dels consellers del govern -115.517 euros l'any- o que el president de la Generalitat mateix, que cobra 130.250 euros anuals. També s'acosten molt al sou de la presidenta del Parlament, de 155.570 euros l'any.

A la franja més baixa hi ha uixers auxiliars o telefonistes -amb sous de 3.800 euros al mes en 14 pagues-. A la franja més alta, dos exsecretaris generals o excaps de departament, que cobren més de 10.000 euros al mes. El dos exlletrats són Imma Folchi, que va ser secretària general del Parlament entre el 1999 i el 2015, i Pere Sol, que va ocupar el mateix càrrec del 2015 al 2016.

El diari explica que ha extret les xifres a partir d'una petició de transparència feta l'abril de l'any passat i que els ha estat lliurada recentment. En tot cas, per la llei de protecció de dades, no es pot saber el sou exacte de les persones que estan en llicència per edat i li ha calgut fer-ne un càlcul aproximat a partir de les xifres globals que els ha facilitat la cambra.

Les places que ocupen aquesta vintena de funcionaris no es poden cobrir fins que aquests es jubilin, de manera que, si falten recursos humans, s'ha d'ampliar la plantilla.


Benach: "Ara no s'hauria aprovat"

Qui va ser president del Parlament quan es va aprovar aquest permís per edat, Ernest Benach, argumenta que "era un context totalment diferent" i que no es pot extrapolar la situació de fa 14 anys amb l'actual. Ho ha dit en una entrevista a Els Matins de TV3:

"Les coses han canviat moltíssim. És evident que aquella mesa que ho va aprovar per unanimitat, després d'una negociació amb el comitè d'empresa perquè es recullís en el conveni col·lectiu, ara no ho aprovaria."

L'última reunió de la Mesa del Parlament va aprovar alguns canvis
L'última reunió de la mesa del Parlament va aprovar alguns canvis (Parlament)


La llicència per edat encara funciona, amb petits canvis

La mesa del Parlament actual ha introduït reformes que es van aprovar per unanimitat a l'última reunió de la mesa del 2021. Es va modificar la llicència per edat, entre d'altres motius, perquè "no entorpeixi la gestió dels recursos humans" –el capítol de despesa de personal funcionari va ser de 12,9 milions el 2021.

Així, doncs, des de l'1 de gener, s'ha convertit en una mena de reducció progressiva de jornada per un termini de cinc anys, lligant el sou a l'assistència. En tot cas, el canvi no afecta ni les 21 persones que ja estan en aquest règim ni les que ho van demanar l'any passat.

Els treballadors que ho sol·licitin aquest any també poden optar a una llicència a temps complet sense ocupar el lloc de treball, però cobrant menys que ara.

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, desvincula aquests canvis en la llicència per edat de la petició d'informació dels periodistes. Ha assegurat, en una entrevista a Els Matins de TV3, que es va proposar modificar el sistema "des que vaig signar la primera nòmina", fa nou mesos.


Borràs ha anunciat que proposaran tenir un portal de transparència propi del Parlament, perquè hi puguin accedir tots els ciutadans, i que aquest dimarts mateix es renova l'òrgan de transparència de la cambra -que és qui va gestionar la petició d'informació de l'Ara-, després de les dimissions de tres dels seus membres: Antoni Bayona, Anna Casas i Blanca Martínez.

ARXIVAT A:
Parlament de Catalunya
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut