Després de 13 anys de feina, Gabriel García Márquez mostra el primer tast de les seves memòries
Ja s'han presentat, a tot el món, les memòries novel·lades de l'escriptor colombià Gabriel García Márquez. És tan gran l'expectació que, només en la primera edició, en castellà, s'han publicat més d'un milió d'exemplars a tot el món i, a Espanya, sortiran a la venda tres-cents mil volums. García Márquez ha dit algun cop que el més important de la seva vida li ha passat des que va néixer fins als 7 anys, doncs bé, el primer volum d'aquestes memòries, precisament, relata la infantesa i la joventut de l'escriptor, fins que va fer els 28 anys. Com és habitual, l'escriptor no participarà en la promoció de l'obra.
Fa dos anys, l'escriptor nord-americà Arthur Miller visitava l'Havana per primer cop, acompanyat per Gabriel García Márquez en una de les poques aparicions públiques que ha volgut fer l'autor colombià els últims anys. Aquests dies no ha concedit cap entrevista ni ha participat en cap presentació de les memòries.
García Márquez és molt reticent als actes de promoció: la seva feina consisteix a escriure, pensa, i l'obra s'ha de vendre sola. Però l'absència de l'escriptor no ha evitat que la publicació del llibre sigui tot un esdeveniment literari. Només en la primera edició en castellà se n'han editat, a tot el món, més d'un milió d'exemplars.
Alguns escriptors, com Álvaro Mutis, ja han dit que "Vivir para contarla" és un clàssic. Sigui com sigui, l'obra és el fruit de 13 anys de feina i l'autor l'ha reescrit nou vegades. Hi ha fet tantes correccions que, fins i tot, l'últim dia va canviar lleugerament el títol. El resultat són gairebé sis-centes pàgines d'alta literatura, que comencen amb la seva infantesa, recorren la joventut i s'acaben el 1955, quan l'autor tenia 28 anys i va viatjar per primer cop a Europa.
Gabriel García Márquez va néixer el 1927 a la població colombiana d'Aracataca. Era fill d'un radiotelegrafista, però va créixer al costat dels avis materns. De fet, no va ser fins pràcticament els 5 anys que no va conèixer bé els seus pares. A finals dels quaranta, va estudiar dret a la Universitat de Bogotà i va publicar el seu primer conte, que va titular "La tercera resignación". Però va abandonar la carrera de dret i es va llicenciar en periodisme. Va treballar per diaris com "El Universal", "El Heraldo de Colombia" i "El Espectador", on va publicar, el 1955, "Relato de un náufrago que estuvo diez días a la deriva". Poc temps després se'n va anar a fer de corresponsal a París i és en aquest moment on s'acaba el primer volum de les memòries.
Per als seus anys a Nova York, l'època a Barcelona, la publicació de "Cien años de soledad" o l'entrega del Premi Nobel el 1982 haurem d'esperar els dos volums següents. Potser explicarà anècdotes com la de la cerimònia dels Nobel, en què va trencar el llarg costum de vestir amb frac i va portar el vestit típic dels caribenys: un "liqui-liqui" de lli blanc.
Creador del realisme màgic, que barreja realitat i fantasia, altres títols que han fet universal el nom de García Márquez són: "El amor en los tiempos del cólera", "El coronel no tiene quien le escriba" i "La hojarasca", entre molts altres títols que formen part de la història de la literatura.
Últimament ha estat vivint a la casa que té el seu fill a Los Angeles, per tractar-se d'un càncer limfàtic. El tractament li ha fet efecte i ha aconseguit frenar la malaltia. Durant aquest temps s'ha dedicat exclusivament a escriure les memòries novel·lades, que, per cert, es van convertir en motiu d'ofertes multimilionàries de les editorials més importants del món. És una vida per ser explicada, perquè, com diu García Márquez a l'epígraf, "la vida no es lo que uno vivió sino la que uno recuerda y cómo la recuerda para contarla".
