Desfasament

Més enllà dels balls de xifres, de les valoracions i del pols encara mantingut, la vaga deixa un munt de reflexions per fer. I una d'elles és la imatge d'antigor que va desprendre. Contrast en ple segle XXI. Paradoxal altrament perquè mentre els mateixos sindicats s'apuntaven als SMS per fer córrer la veu de l'adhesió el cap de setmana anterior, i que les xarxes socials n'anaven plenes, el dia de la veritat es va tornar als habituals piquets informatius del boca-orella. Hi havia potser algun ciutadà d'aquest país que ignorés la convocatòria?

I aquesta contradicció també apareix a l'hora de calcular la participació. Instal·lats com estem en la societat de la comunicació, dominats com ens tenen les noves tecnologies, qui és capaç d'avaluar el nombre de catalans que ja fan servir el teletreball o que poden quedar-se a casa i seguir complint amb les seves obligacions laborals? Quants poden ser els treballadors que tenen accés als programes informàtics de les seves empreses des de la llar? I quants els que ja fa temps que no necessiten els mitjans de comunicació convencionals per estar al dia, a l'hora, al minut? És lògic, doncs, que es pretengui un silenci informatiu? És evident que no és eficaç. S'ha demostrat. Però també es demostra cada dia que en aquest país ens omplim la boca de modernitat però continuem actuant com en el segle passat.