Descobreixen un film inèdit d'Orson Welles

Va ser la seva primera pel·lícula com a director professional. Es titula "Too much Johnson" i havia de ser una comèdia esbojarrada de cinema mut de 40 minuts. Welles no la va acabar i ell mateix va arribar a dir que se n'havien cremat les bobines en un incendi.
Descobreixen un film inèdit d'Orson Welles
Pordenone

Descobreixen un film inèdit d'Orson Welles

Va ser la seva primera pel·lícula com a director professional. Es titula "Too much Johnson" i havia de ser una comèdia esbojarrada de cinema mut de 40 minuts. Welles no la va acabar i ell mateix va arribar a dir que se n'havien cremat les bobines en un incendi.
Redacció
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
En uns magatzems de la petita ciutat italiana de Pordenone s'ha trobat una joia del cinema, una pel·lícula primerenca d'Orson Welles. De fet, es tracta del seu primer treball com a professional, ja que abans de la seva gran obra, "Ciutadà Kane", només havia fet  un curt, "The hearts of age", que va codirigir amb un amic d'institut.

El film inèdit es titula "Too much Johnson" i Welles el va rodar el 1938. Havia de ser una comèdia esbojarrada de cinema mut de 40 minuts de durada, que havia d'acompanyar una obra de teatre a Broadway, però Welles no la va acabar i les bobines van quedar oblidades. Ell mateix va dir que s'havien cremat en un incendi a la seva casa de Madrid.

La pel·lícula estava protagonitzada per actors de la companyia Mercury Theatre com Joseph Cotten, Virginia Nicholson (la dona de Welles), Edgar Barrier, Arlene Francis o Ruth Ford.

En el moment del rodatge tenia 23 anys i, tres anys més tard, amb només 26, Welles va dirigir i protagonitzar la mítica "Ciutadà Kane". Precisament es creu que Welles va desistir d'estrenar "Too much Johnson" perquè es va centrar en el seu nou projecte i va deixar-la inacabada per la gran quantitat d'imatges que tenia per editar.

Descoberta per l'olor de vinagre

L'aparició de la pel·lícula a Itàlia, que ha donat a conèixer "The New York Times", ha estat possible gràcies a l'olor de vinagre que desprenien les bobines envellides, un procés que els passa a les cintes de nitrat. El propietari de les cintes les tenia en una caixa en un magatzem però l'olor que desprenien se li feia insuportable i va decidir donar-les a un expert de cinema de Pordenone el 2004. Però el film va tornar a caure en l'oblit fins que l'olor, una altra vegada l'olor, va fer reaccionar el seu nou amo el 2008. En estudiar aquelles cintes va veure que duien el nom de Welles. Tenia al davant una de les deu pel·lícules perdudes més buscades de la història del cinema.

"Era un novell total"

El millor que li va passar a Welles amb "Too much Johnson" va ser que va descobrir l'edició i va començar a explorar-ne totes les possibilitats. "Sospito que va ser en aquest moment que va perdre tot l'interès en la producció i li hauria encantat haver continuat la seva autoeducació en el cel·luloide", ha assegurat Simon Callow, actor britànic, director i biògraf de Welles en declaracions al diari nord-americà.

"Era un novell total descobrint un nou mitjà sense saber com funcionaria", ha sentenciat. Però aquella pel·lícula va acabar descartada per complet i l'obra de teatre homònima mai es va estrenar a Broadway.  

Una altra curiositat sobre el film és el lloc on ha aparegut, que sembla escollit pel mateix Welles. I és que la ciutat de Pordenone és on hi ha Cinemazero, una organització cultural dedicada a la revisió i restauració dels clàssics més antics del setè art i on s'organitza un festival de cinema només amb pel·lícules de cinema mut.

Segons "The New York Times", "Too much Johnson" s'estrenarà finalment aquest octubre, 75 anys després que Welles comencés a donar-li forma.

VÍDEOS RELACIONATS