La catedral de la Seu d'Urgell, l'única romànica de Catalunya (ACN)
La catedral de la Seu d'Urgell, l'única romànica de Catalunya (ACN)
La Seu d'Urgell

Descobreixen restes de la que podria ser la primera catedral de la Seu d'Urgell

Les han trobat de manera fortuïta durant unes obres de rehabilitació a sota de l'actual catedral, l'única romànica de Catalunya

RedaccióActualitzat

Unes obres de rehabilitació de la catedral de la Seu d'Urgell han posat al descobert restes que s'han datat entre els segles V i VII i que podrien ser de la primera catedral d'aquest bisbat.

L'arqueòleg encarregat de l'estudi de les restes, Òscar Augé, ha explicat que, la manera fortuïta amb què s'han conegut, no permet assegurar que siguin del temple paleocristià del segle VI. Augé ha dit que caldria excavar més per poder verificar-ho, i que espera poder-ho fer en el futur:        

"Aquestes restes ens van fer pensar en una primera catedral visigòtica, ja que la datació de les restes coincidien amb les primeres notícies documentals que hi ha del bisbat d'Urgell, les restes són coherents amb les dates històriques. El fet que apareguin sitges al costat d'aquestes infraestructures porta a pensar que l'edifici és sagrat, ja que és on el poble deixava els delmes".

 

Debat sobre la seu originària del bisbat

Per la seva banda, la delegada de patrimoni del Bisbat d'Urgell, Clara Arbués, ha destacat que la troballa pot solucionar el debat sobre l'origen exacte d'aquest bisbat:

"Desmentiria el que tradicionalment s'havia dit, que el bisbat s'originava a Castellciutat. Amb aquestes troballes es posa de manifest la possibilitat que realment hi hagués un temple primigeni en aquest primer indret."

Les restes trobades són dues estructures de pedra, una de semicircular, dues sitges i diferents vestigis ceràmics que han permès fer la datació entre els segles V i VII. Les restes s'han trobat a sota dels fonaments de la catedral actual.

 

 

Les conclusions de l'estudi de les restes s'han presentat aquest cap de setmana, en el tercer Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. Les obres de rehabilitació i consolidació, que han costat gairebé 700.000 euros, les ha gestionat el ministeri d'Educació, Cultura i Esports durant el 2016 i el 2017.

Aquestes obres s'han fet per millorar les cobertes de l'absis, el cimbori i les torres, a més de la restauració de les quatre galeries del claustre i la impermeabilització de la façana nord de la catedral, entre altres intervencions.

 

Anar al contingut