Descobreixen que les libèl·lules poden reproduir-se sense mascle

Per primera vegada s'ha observat que les libèl·lules no necessiten mascle per reproduir-se. Fins ara, la libèl·lula era l'únic insecte en què no s'havia detectat aquesta manera de reproduir-se. El descobriment l'ha fet un biòleg de Vigo a les illes Açores, a Portugal. "En la resta dels insectes, des de papallones fins a escarabats i mosques, hi havia com a mínim un cas de partenogènesi", han explicat els investigadors espanyols en anunciar la troballa.
Descobreixen que les libèl·lules poden reproduir-se sense mascle
Madrid

Descobreixen que les libèl·lules poden reproduir-se sense mascle

Per primera vegada s'ha observat que les libèl·lules no necessiten mascle per reproduir-se. Fins ara, la libèl·lula era l'únic insecte en què no s'havia detectat aquesta manera de reproduir-se. El descobriment l'ha fet un biòleg de Vigo a les illes Açores, a Portugal. "En la resta dels insectes, des de papallones fins a escarabats i mosques, hi havia com a mínim un cas de partenogènesi", han explicat els investigadors espanyols en anunciar la troballa.
Actualitzat
Un exemplar de libèl·lula (Foto: Reuters)

Es creia que les libèl·lules eren l'única espècie d'insecte que no tenia aquesta capacitat. (Foto: Reuters)

Les libèl·lules han deixat de ser l'excepció dins el món dels insectes pel que fa a la seva reproducció. "Hem confirmat l'excepció de la regla", han afirmat els investigadors espanyols que han descobert per primera vegada que les libèl·lules poden criar sense necessitat de mascles. Mosquits, cucs, papallones... en tots els insectes s'havia observat aquesta manera de reproduir-se sense mascle, la partenogènesi, però fins ara la norma per a la libèl·lula deia que no tenia aquesta capacitat.

La troballa la van fer en successives expedicions a les illes Açores un equip d'investigadors espanyols liderats pel biòleg de la Universitat de Vigo Adolfo Cordero, una autoritat mundial en l'estudi de les libèl·lules.

Durant els viatges els biòlegs van trobar larves de l'espècie "Ishnura hastata", sobre la qual ja existia la sospita que eren poblacions compostes únicament per femelles, i van provar de criar-ne en el seu laboratori. El resultat van ser nou generacions de libèl·lules amb 2.000 cries. "Totes van ser femelles i clons de les seves mares", ha explicat el professor Cordero.

Dues hipòtesis

Els investigadors volen trobar ara si aquest cas de partenogènesi també es dóna a les illes Galápagos i especulen sobre dues hipòtesis per explicar les causes d'aquest fenomen a les Açores. La primera és que quan l'espècie va arribar a les Açores ho fessin exemplars de mascles i femelles i per alguna circumstància que desconeixem les femelles prescindissin dels mascles. És a dir, que la partenogènesi sigui una cosa nova que hagi evolucionat un cop l'animal va colonitzar l'arxipèlag. La segona opció és que aterressin ja amb aquesta capacitat de reproducció, "cosa que sembla el més probable i raonable", segons han dit els científics.

El treball de l'equip del Departament d'Ecologia i Biologia Animal de la Universitat de Vigo ja ha estat publicat i citat en diverses revistes científiques, com a la prestigiosa "Nature", entre d'altres. Actualment, els investigadors col·laboren amb la Universitat de San Francisco de Quito, amb la Universitat de Roma i la Universitat de les illes Açores per continuar aquesta investigació.