Descobreixen per què la pell envelleix, apareixen arrugues i costa més cicatritzar
Investigadors catalans mostren que les cèl·lules encarregades de la regeneració perden la seva identitat i ja no juguen el seu paper
Passen els anys, la pell s'envelleix, s'arruga, les ferides triguen més a curar-se... Com es produeix aquest procés, que té un impacte més enllà dels problemes purament estètics? Investigadors catalans han descobert el que en podria ser una de les claus.
En resum, els autors creuen que les cèl·lules encarregades de la regeneració perden la seva identitat, obliden el que són i ja no juguen el seu paper regeneratiu. L'estudi l'han fet investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i del Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica del Centre de Regulació Genòmica (CNAG-CRG), encapçalats per Salvador Aznar Benitah, de l'IRB. La recerca s'ha publicat a la revista "Cell".
Els autors han investigat els fibroblasts de la pell, les cèl·lules produeixen el col·lagen i altres proteïnes que formen la dermis. A mesura que envellim, la producció de col·làgens no es pot mantenir i la pell perd part de les seves característiques. A més, les ferides triguen més cicatritzar.
La recerca s'ha fet amb ratolins. Gracies a les tecnologies actuals es poden fer anàlisis cèl·lula per cèl·lula. S'han estudiat quines alteracions es produeixen en els fibroblasts de ratolins sota diferents règims alimentaris. El seguiment ha permès esbrinar que, durant l'envelliment, els fibroblasts de la pell van adquirint moltes característiques de les cèl·lules del greix, anomenades adipòcits.
En la pell envellida hi ha menys densitat de fibroblasts (Marion Salzer-IRB Barcelona)
En la pell jove el gruix i la densitat de fibroblasts són superiors (Marion Salzer-IRB Barcelona)
Com a resultat, deixen de produir i secretar col·làgens de la forma habitual i això provoca la pèrdua de característiques de la pell i la seva capacitat de regenerar se'n ressent. Amb eines informàtiques sofisticades, els científics van observar que els fibroblasts envellits mostren una conformació molecular menys definida en comparació amb els seus homòlegs joves. Sembla que retornen cap a estats cel·lulars observats en animals nounats.
El procés d'envelliment comporta molts problemes per a la gent gran, com explica Salvador Aznar Benitah:
"Les ferides no cicatritzen bé i la barrera de la seva pell és deficient, cosa que fa augmentar la predisposició d'infeccions tant de la mateixa pell com de sistèmiques.
Fins ara, no s'havia estudiat aquest paper de la pèrdua d'identitat cel·lular. A l'estudi s'exposen rutes cel·lulars i moleculars que es modifiquen amb el pas del temps. Si es poguessin modular, es podria retardar o, fins i tot, revertir l'envelliment de la pell.
La troballa, tot i haver-se fet en ratolins, pot tenir conseqüències en medicina humana, remarca Aznar:
"Aquest nou coneixement no només podria tenir aplicacions cosmètiques, com ara per a cremes antiarrugues, sinó molt més important, per a aplicacions terapèutiques destinades a aconseguir que la pell de les persones grans cicatritzi millor després d'una ferida o una operació."
