Descobreixen el forat negre més llunyà, a més de 13.000 milions d'anys llum

Es troba a l'interior d'un quàsar, un dels objectes més brillants de l'univers
Descobreixen el forat negre més llunyà, a més de 13.000 milions d'anys llum

Descobreixen el forat negre més llunyà, a més de 13.000 milions d'anys llum

Es troba a l'interior d'un quàsar, un dels objectes més brillants de l'univers
Xavier Duran
Interpretació artística del forat negre

Interpretació artística del forat negre (Robin Dienel, Carnegie Institution for Science)

L'univers "només" tenia 690 milions d'anys d'edat -es calcula que té uns 13.800 milions d'anys- quan va sortir la llum que ara ha observat un equip internacional d'astrofísics. Correspon a un quàsar, un tipus de galàxies que són els objectes més brillants de l'univers.

L'quip, encapçalat per Eduardo Bañados, de la Carnegie Institution for Science de Pasadena (Califòrnia) publica els seus resultats a la revista "Nature". Per catalogar els quàsars se'ls dóna un nom poc atractiu. El que ara s'ha descobert s'anomena ULAS J1342+0928. La seva brillantor equival a 400 bilions de vegades la del nostre Sol.

Va ser quan l'univers era tan jove que la llum d'aquest quàsar va iniciar el seu viatge cap a nosaltres. A la velocitat de la llum, 300.000 quilòmetres per segon, ha trigat uns 13.100 milions d'anys a arribar. Es troba, per tant, a 13.100 anys llum de nosaltres -l'any llum és la distància que la llum recorre en un any-. És l'objecte més llunyà detectat fins ara.

Però si la troballa del quàsar és interessant, va acompanyada d'una altra no menys important. Dintre d'aquest objecte hi ha un gran forat negre. Es tracta d'objectes amb una massa tan gran que res no escapa a la seva força gravitatòria, ni tan sols la llum. Per això, s'han de detectar per mesures indirectes de l'efecte d'atracció que produeixen sobre altres objectes.

Si els quàsars són tan llunyans i tot i així mostren tanta brillantor, és perquè han d'emetre una gran quantitat d'energia. Algunes teories atribueixen aquesta energia al creixement de forats negres en el seu si. Aquest forats negres engoleixen tot el que cau a la seva àrea d'influència. En aquest cas, s'ha calculat que el forat negre té una massa equivalent a 800 milions de vegades la del nostre sol. És lògic que pugui subministrar molta energia al seu quàsar.

Veure com era l'univers fa 13.100 milions d'anys

Tot plegat dóna claus sobre l'evolució de l'univers, sobretot en les primeres etapes de la seva existència. Com que la llum del quàsar que s'observa ara va sortir fa tant de temps, en realitat els astrofísics veuen com era aquest objecte fa 13.100 milions d'anys. Per tant, en astrofísica mirar lluny és mirar enrera en el temps. En aquest cas, fins a només 690 milions d'anys després que una gran explosió, el big bang, donés lloc a l'univers.

Probablement a molta gent això li agafa ben lluny -mai més ben dit-. Però en ciència mai no se sap què poden aportar els descobriments. D'entrada, augmenta el nostre coneixement -en aquest cas sobre l'únivers-. Però també cal pensar que observar aquests objectes requereix radiotelescopis molt sofisticats i un munt de càlculs complexos Tot plegat pot tenir aplicacions en àrees ben allunyades de l'astrofísica.

L'astronomia i la radioastronomia han aportat molts avenços a la vida quotidiana i a la indústria. Algunes companyies de comunicacions van ser fundades per radioastrònoms i diverses eines informàtiques també anaven destinades, al principi, a proporcionar mitjans potents de càlcul als astrònoms i als astrofísics. Què derivarà de l'observació del quàsar ULAS J1342+0928 i del seu forat negre, ja ho dirà el temps.

TEMES:
Ciència