Descoberts 12 nous satèl·lits de Júpiter

Actualitzat

Júpiter ja suma 79 satèl·lits després que s'hi han localitzat 12 noves llunes. D'aquesta manera, es confirma que és el planeta del Sistema Solar amb més llunes.

Els 12 satèl·lits són petits, de menys de tres quilòmetres de diàmetre, i molt poc lluminosos. Dos són del tipus interior, és a dir, pròxims a Júpiter, i giren en el mateix sentit de rotació del planeta. Nou llunes són exteriors i es mouen en direcció oposada.

La lluna número 12 és la més curiosa. Els descobridors l'han descrita com "extravagant" i "bitxo raro", principalment per la seva òrbita. És exterior, però gira com Júpiter. Per tant, es mou en direcció contrària a la resta de satèl·lits exteriors. Per això, també l'han considerat "kamikaze", ja que en qualsevol moment podria xocar contra una de més grossa i quedar destruïda.

Oficialment, però, se li ha adjudicat un nom menys catastròfic. És el de "Valetudo", en honor a la deessa romana de la salut i la higiene, besneta del mateix Júpiter.

El satèl·lit Valetudo fa menys d'un quilòmetre de diàmetre. És probablement el més petit de Júpiter. Triga 18 mesos a completar la seva òrbita.

Per als científics, aclarir "les complexes influències" que van donar forma a la història orbital de Valetudo podria oferir dades sobre els primers anys del Sistema Solar.

 

 

Una troballa casual

La descoberta l'han feta astrònoms de l'Institut Carnegie Science, de Washington, des del telescopi Blanco, de l'Observatori Interamericà de Cerro Tololo, a Xile. Ha estat una troballa casual, ja que els investigadors buscaven nous planetes més enllà de Plutó, però les càmeres van captar Júpiter i les noves 12 llunes l'any passat.

Les dades van ser examinades pel Centre de Planetes Menors de la Unió Astronòmica Internacional, per calcular les òrbites dels nous satèl·lits. El procés es va prolongar un any perquè "calen diverses observacions per confirmar que un objecte realment orbita Júpiter", segons diu un dels experts, Gareth Williams.

Els primers satèl·lits de Júpiter els va descobrir Galileu Galilei el gener de 1610. En va observar quatre de molt grossos, que aviat van ser batejats amb noms d'amants del déu romà: tres noies (Ió, Cal·listo i Europa) i un noi (Ganimedes).

Els telescopis, cada cop més potents, han permès localitzar-ne més i més, fins arribar a les 79 llunes jupiterianes que coneixem ara.

 

ARXIVAT A:
Ciència
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut