Descobert un tractament contra el tumor als alvèols, un dels càncers infantils més greus
Un equip de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge ha donat amb un tractament per lluitar contra el rabdomiosarcoma alveolar, el tumor de teixit tou més comú entre nens i adolescents. Els investigadors han descobert una mol·lècula, semblant a la glucosa, que mata les cèl·lules cancerígenes. Actualment, el tractament més habitual contra aquest tipus de càncer infantil és la cirurgia.
Un grup d'investigadors de l'IDIBELL, l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge, ha publicat a la revista "Cancer Research" l'últim avenç en el tractament del rabdomiosarcoma alveolar, el tumor de teixit tou més habitual entre els nens i adolescents. Representa gairebé el 5% dels tumors pediàtrics i, segons els experts, és el que té un pitjor pronòstic.
L'equip de l'IDIBELL ha descobert una mol·lècula, simular a la glucosa, que provoca la mort de les cèl·lules tumorals. La molècula frena el creixement de les cèl·lules cancerígenes, les mata i un percentatge d'aquestes segueix el que s'anomena una diferenciació terminal, és a dir, que presenten l'aspecte de cèl·lules musculars sanes. Els investigadors asseguren que la tècnica descoberta es podria aplicar de manera immediata.
Actualment, el tractament més habitual contra aquests tumors de teixit tou als alvèols és la cirurgia perquè la quimioteràpia no és eficaç, i la taxa de supervivència als 5 anys després del diagnòstic és del 70%.
L'equip de l'IDIBELL ha descobert una mol·lècula, simular a la glucosa, que provoca la mort de les cèl·lules tumorals. La molècula frena el creixement de les cèl·lules cancerígenes, les mata i un percentatge d'aquestes segueix el que s'anomena una diferenciació terminal, és a dir, que presenten l'aspecte de cèl·lules musculars sanes. Els investigadors asseguren que la tècnica descoberta es podria aplicar de manera immediata.
Actualment, el tractament més habitual contra aquests tumors de teixit tou als alvèols és la cirurgia perquè la quimioteràpia no és eficaç, i la taxa de supervivència als 5 anys després del diagnòstic és del 70%.
