Descobert un dels secrets de Stonehenge i dels cossos que hi ha enterrats

Un estudi liderat per la Universitat d'Oxford resoldria la qüestió de qui va construir el monument ara fa 5.000 anys
Descobert un dels secrets de Stonehenge i dels cossos que hi ha enterrats

Descobert un dels secrets de Stonehenge i dels cossos que hi ha enterrats

Un estudi liderat per la Universitat d'Oxford resoldria la qüestió de qui va construir el monument ara fa 5.000 anys
Actualitzat
Imatge del monument megalític de Stonehenge (Reuters)

Imatge del monument megalític de Stonehenge (Reuters)

El monument de Stonehenge continua envoltat de misteri 5.000 anys després de la seva construcció. Entre els secrets que amaguen les seves pedres hi ha quina seria la funció dels seus cèlebres cercles de menhirs. Observatori astronòmic, temple religiós, lloc de trobada de druides, sanatori o monument a la pau entre els pobles locals; les teories sobre la seva activitat alimenten l'imaginari dels milers de turistes que s'hi apropen cada any. El que és segur és que va ser el cementiri d'un grup de persones que potser pertanyien a una elit.

Ara, una investigació ha determinat que almenys 10 de les 25 persones, el crani de les quals s'ha analitzat, no vivien a Stonehenge, sinó que venien de Gal·les. Aquests forasters són els qui haurien transportat les pedres blaves de fins a dues tones de pes que es van usar a l'inici de la construcció.

La descoberta liderada per la Universitat d'Oxford l'ha publicat la revista "Scientific Reports" i confirmaria estudis previs que apuntaven que les pedres de Stonehenge provenien de les muntanyes de Preseli, a l'oest de Gal·les. Per tant, els forasters les haurien transportat uns 225 quilòmetres fins al sud d'Anglaterra. Altres teories consideraven la possibilitat que les hagués arrossegat una glacera.

Notícia relacionada: Resolt el misteri de la mort d'Amelia Earhart, l'aviadora que va travessar l'Atlàntic

Això resoldria la qüestió de qui va construir el monument, un aspecte que fins ara havia rebut poca atenció. Part de la dificultat d'aquesta investigació és que les restes humanes estan incinerades i no se'n podia extreure gaire informació útil. Ara, una nova tècnica basada en l'anàlisi de la composició d'isòtops d'estronci ha permès saber l'origen dels éssers humans sepultats.

Per als experts, la troballa és interessant perquè confirma la importància dels moviments de materials i les migracions durant el neolític tardà des d'aquesta zona fins a l'antiga regió de Wessex, avui dia comtat de Wiltshire. A més, aquesta tècnica avançada obre la possibilitat de fer noves descobertes en restes ja estudiades.

Porta oberta a noves investigacions

"Aquesta innovadora tècnica arqueològica ens ha permès extreure informació nova d'uns fragments d'os cremat poc prometedors", ha dit l'autor de l'estudi, Rick Schulting.

La clau és l'estronci, un metall tou amb una estructura tan similar al calci que els ossos l'absorbeixen. Els científics assenyalen que estudiant-lo han recuperat informació que hauria sobreviscut a la cremació dels ossos a més de 1.000 graus Celsius.