Descobert l'autor de "Curial e Güelfa"

Es tracta d'un valencià de la cort d'Alfons el Magnànim, segons l'historiador Abel Soler
Descobert l'autor de "Curial e Güelfa"
València

Descobert l'autor de "Curial e Güelfa"

Es tracta d'un valencià de la cort d'Alfons el Magnànim, segons l'historiador Abel Soler
Redacció Actualitzat
Portada d'una edició de "Curial e Güelfa" publicada per Antoni Rubió i Lluch el 1901

Portada d'una edició de "Curial e Güelfa" publicada per Antoni Rubió i Lluch el 1901

Sis segles després, s'ha descobert la identitat de l'autor de "Curial e Güelfa", una de les novel·les cavalleresques més rellevants en llengua catalana. Es tracta d'un valencià de la cort d'Alfons el Magnànim, segons una tesi que s'acaba de publicar.

La novel·la, que l'historiador de la literatura Antoni Comas va descriure com una obra estranya i meravellosa, va ser redescoberta a finals del segle XIX a la biblioteca nacional de Madrid. La van arribar a qualificar de falsificació escrita per qui la va descobrir, Manuel Milà i Fontanals. Però aviat es va aclarir que era un manuscrit del segle XV, tot i que l'origen i l'autoria es mantenien com un misteri.

Ara l'historiador Abel Soler ha arribat a la conclusió que l'autor del Curial és un diplomàtic del rei Alfons el Magnànim: Íñigo d'Abalos, nascut a Castella i valencià d'adopció després de passar una part important de la seva vida a València. D'Abalos va viatjar a Nàpols amb el monarca i va treballar sota les seves ordres a Milà. Això justificaria, segons els historiadors, les referències culturals i històriques estranyes de la novel·la.

A més, ha descobert qui hi ha darrere de cada personatge semifictici o de cada situació. Soler ha identificat fins i tot l'escrivà que va elaborar el manuscrit.

El seu autor mai la va veure publicada

"Curial e Güelfa" no es va arribar a publicar a l'època. Els seus lectors o oients es limitaven als amics íntims de l'autor. Després el manuscrit va viatjar a Castella de la mà del seu germà, Rodrigo d'Abalos. El seu net, degà de la catedral de Toledo, el va enquadernar. Precisament, la qualitat de l'enquadernació és el que l'hauria salvat de la destrucció. Més de tres segles després va acabar a les estanteries de la biblioteca nacional de Madrid

D'Abalos va morir a Nàpols el 1484, quatre dècades després d'escriure "Curial e Güelfa", sense veure mai publicada la seva novel·la. Era tan ric i poderós que Pisanello va esculpir la seva efígie en una medalla que encara es conserva.