Des de 1983 el partit més votat a les municipals ha arribat a La Moncloa en els següents comicis generals
Uns 35 milions de ciutadans i ciutadanes estan cridats aquest diumenge a les urnes per decidir diferents convocatòries electorals. Alguns, com a Catalunya, només han de decidir la composició dels seus ajuntaments. Altres comunitats, en canvi, tenen doble cita: municipis i autonomies. José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy, però, miren els comicis de diumenge amb un ull posat a les generals que s'han de celebrar l'any que ve. I és que els resultats de les eleccions municipals dels últims anys, concretament des de 1983, han servit de "prèvia" a possibles canvis a La Moncloa.
A excepció dels primers comicis després de la democràcia, l’any 1979, quan va vèncer la UCD, el PSOE i Aliança Popular, primer, convertida en el Partit Popular després, han estat els partits hegemònics a l’estat espanyol i s’han anat alternant el poder. Aquesta alternança s’ha viscut tant al govern espanyol com a nivell de municipis. De fet, des de 1983, el partit més votat en les eleccions municipals ha estat el que després, en les eleccions generals, ha aconseguit arribar a La Moncloa.
La lògica de qui guanya les municipals, guanya les generals s’ha repetit el 1983, el 1987 i el 1991 a favor dels socialistes. El PSOE va obtenir la victòria als ajuntaments amb un marge de fins a tres milions de vots enfront dels seus contrincants. Felipe González, seguint aquesta regla de tres, va guanyar les eleccions generals de 1986 i 1989.
Les eleccions generals de l’any 1993, però, van alertar d’un canvi de tendència. El PSOE es va desinflar i el PP va retallar distàncies, fins a situar-se en gairebé un milió de paperetes. Eren anys difícils per al govern de Felipe González i, en canvi, al PP es respirava un aire d’optimisme davant les possibilitats del seu nou líder: José María Aznar.
La següent cita electoral van ser les municipals de 1995, on el Partit Popular va aconseguir ser, per primera vegada des de la restauració de la democràcia, el partit més votat en el conjunt d’Espanya. I un any després, a les generals de 1996, el partit d’Aznar va aconseguir assolir la victòria a les generals. La diferència amb els socialistes va ser d’uns 300.000 vots.
El canvi de tendència es va mantenir a les locals de 1999, que va guanyar el Partit Popular amb un rèdit mínim de 40.000 vots enfront dels socialistes. A les generals de l’any 2000, però, José María Aznar va revalidar la seva victòria i ho va fer de manera contundent, assolint la majoria absoluta.
L’any 2003, però, i ja amb José Luis Rodríguez Zapatero a la secretaria general del PSOE, els socialistes van recuperar-se i van ser el partit més votat a les eleccions municipals. En nombre de regidors, però, encara els guanyaven els populars. La lògica d’eleccions locals guanyades, eleccions generals també es va tornar a donar en aquest cas i el 14 de març del 2004, els socialistes van tornar a La Moncloa gràcies a uns escassos 123.000 vots de més que els obtinguts pel PP.
La lògica de qui guanya les municipals, guanya les generals s’ha repetit el 1983, el 1987 i el 1991 a favor dels socialistes. El PSOE va obtenir la victòria als ajuntaments amb un marge de fins a tres milions de vots enfront dels seus contrincants. Felipe González, seguint aquesta regla de tres, va guanyar les eleccions generals de 1986 i 1989.
Les eleccions generals de l’any 1993, però, van alertar d’un canvi de tendència. El PSOE es va desinflar i el PP va retallar distàncies, fins a situar-se en gairebé un milió de paperetes. Eren anys difícils per al govern de Felipe González i, en canvi, al PP es respirava un aire d’optimisme davant les possibilitats del seu nou líder: José María Aznar.
La següent cita electoral van ser les municipals de 1995, on el Partit Popular va aconseguir ser, per primera vegada des de la restauració de la democràcia, el partit més votat en el conjunt d’Espanya. I un any després, a les generals de 1996, el partit d’Aznar va aconseguir assolir la victòria a les generals. La diferència amb els socialistes va ser d’uns 300.000 vots.
El canvi de tendència es va mantenir a les locals de 1999, que va guanyar el Partit Popular amb un rèdit mínim de 40.000 vots enfront dels socialistes. A les generals de l’any 2000, però, José María Aznar va revalidar la seva victòria i ho va fer de manera contundent, assolint la majoria absoluta.
L’any 2003, però, i ja amb José Luis Rodríguez Zapatero a la secretaria general del PSOE, els socialistes van recuperar-se i van ser el partit més votat a les eleccions municipals. En nombre de regidors, però, encara els guanyaven els populars. La lògica d’eleccions locals guanyades, eleccions generals també es va tornar a donar en aquest cas i el 14 de març del 2004, els socialistes van tornar a La Moncloa gràcies a uns escassos 123.000 vots de més que els obtinguts pel PP.
