Denuncien la llei electoral nord-americana per permetre donacions a les campanyes electorals

Els Estats Units han començat un any marcat per les eleccions. Al novembre es decidirà si Bush continua o és desbancat pels demòcrates. Uns i altres inverteixen una milionada en les campanyes i, tot i els esforços per evitar-ho, la llei nord-americana té molts forats que aprofiten empreses i grups de pressió per formar part del joc electoral. Ho revela un informe que ha fet públic una fundació dels Estats Units que investiga els diners que mou tota aquesta maquinària.
Denuncien la llei electoral nord-americana per permetre donacions a les campanyes electorals
Empreses i política als Estats Units

Denuncien la llei electoral nord-americana per permetre donacions a les campanyes electorals

Els Estats Units han començat un any marcat per les eleccions. Al novembre es decidirà si Bush continua o és desbancat pels demòcrates. Uns i altres inverteixen una milionada en les campanyes i, tot i els esforços per evitar-ho, la llei nord-americana té molts forats que aprofiten empreses i grups de pressió per formar part del joc electoral. Ho revela un informe que ha fet públic una fundació dels Estats Units que investiga els diners que mou tota aquesta maquinària.
Mentre els tribunals intenten aclarir qui va posar la mà a la caixa de l'empresa energètica Enron, la companyia, ara reestructurada, continua treballant i manté la política de donacions electorals de l'anterior directiva. El principal beneficiat és el president nord-americà, George Bush, que els últims anys ha rebut uns 600.000 dòlars de l'empresa com a contribució a la seva campanya. Els escàndols financers de Wall Street han suposat un dels maldecaps de l'administració nord-americana els últims anys. Però això no ha estat obstacle perquè, de cara a les eleccions presidencials, vuit dels deu principals contribuents per la reelecció de Bush hagin estat companyies financeres de Wall Street, com, per exemple, Merril Lynch, Goldman Sachs i l'auditor PriceWaterhouse, que en conjunt han donat 3,2 milions de dòlars. Bush ja ha recaptat en total 84 milions de dòlars. Però els candidats demòcrates que intenten competir per la presidència tampoc queden al marge d'aquest joc. Tot al contrari. Un dels favorits, Richard Gephard, té com a principal contribuent el fabricant de la cervesa Budweiser. Gephard ha intentat cinc cops passar una llei al Congrés per reduir els impostos sobre els alcohols. Un altre dels demòcrates més ben col·locats, John Kerry, ha rebut més de 200.000 dòlars d'un bufet d'advocats que representa empreses de telecomunicacions, precisament l'àmbit que Kerry domina al Congrés. De tots els demòcrates, destaca Howard Dean, gairebé desconegut fins fa uns mesos. És el que ha recaptat més diners, gairebé 25 milions de dòlars, la majoria a través d'aportacions personals per Internet, una de les grans novetats de la campanya 2004. Tot i això, a Dean també se l'ha vinculat amb els interessos de la indústria farmacèutica.