Demanen 17 anys d'inhabilitació per a Garzón per les escoltes del "cas Gürtel"
Les acusacions en el procés obert a Baltasar Garzón al Tribunal Suprem per ordenar les escoltes als imputats en el "cas Gürtel" han demanat que el jutge sigui inhabilitat fins a 17 anys. En l'escrit d'acusació presentat pel presumpte cervell de la trama de corrupció, Francisco Correa, la seva defensa demana que s'obri un judici oral al jutge pels delictes de prevaricació judicial continuada i contra les garanties constitucionals. Per aquests mateixos fets l'advocat Ignacio Peláez, que defensa l'empresari José Luis Ulibarri i que va ser l'autor de la querella inicial contra Garzón, demana deu anys d'inhabilitació per al magistrat.
Peláez acusa Garzón de prevaricació i ús d'artificis d'escolta i gravació amb violació de les garanties constitucionals i demana que sigui condemnat a deu anys d'inhabilitació per a ocupació i càrrec públic i a pagar una multa de 2.190 euros. Per la seva banda, Correa qualifica els fets com un delicte de prevaricació judicial continuada, pel qual demana per a Garzón una multa de 3.240 euros i inhabilitació de quinze anys, i dos anys per un delicte contra les garanties constitucionals.
Segons explica, Garzón, amb la finalitat d'obtenir informació de rellevància per al procés que "no tenia la seguretat de poder obtenir mitjançant la utilització de mitjans lícits", va decidir accedir indegudament a les converses confidencials que mantinguessin els empresonats amb els seus advocats.
Segons ell, el magistrat -que es troba suspès cautelarment de les seves funcions a l'Audiència Nacional des del maig després que el Suprem li va obrir judici per declarar-se competent per investigar els crims del franquisme- pretenia obtenir dades reservades "per afavorir l'èxit de la investigació".
També assegura que Garzón "adornant la mesura amb una resolució judicial, aparentment motivada, va obtenir la col·laboració de la policia per introduir-se, de forma indeguda, en les comunicacions reservades dels interns i els seus advocats".
Els arguments coincideixen amb els exposats per Peláez, que afirma que el jutge "amb ple coneixement, i sabent de la seva improcedència i il·licitud", va ordenar gravar les converses de Correa, Pablo Crespo i Antoine Sánchez a la presó amb tots els lletrats personats a la causa.
Un dels advocats afectats per les escoltes va ser el mateix Peláez, que, segons relata, es va reunir diverses vegades a la presó amb Correa i Crespo per preparar la seva estratègia de defensa, i acusa Garzón d'utilitzar les gravacions "de manera absolutament il·lícita" en la investigació del "cas Gürtel". En la seva declaració davant el Suprem, Garzón va justificar l'actuació dient que ordenar les escoltes era l'"única via" per evitar que amaguessin proves.
D'altra banda, la Fiscalia ha demanat a l'instructor de la causa al Suprem, Alberto Jorge Barreiro, que suspengui l'acte pel qual va ordenar continuar el procés contra Garzón per les escoltes i que prengui una decisió sobre les diligències que va demanar el magistrat abans de resoldre el recurs presentat per aquest. Segons el fiscal, obviar una resolució sobre la sol·licitud de Garzón "podria produir indefensió" al jutge.
Entre altres actuacions, Garzón va reclamar que es prengués declaració com a testimoni a l'instructor del "cas Gürtel" al Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), Antonio Pedreira, i a l'advocat Ignacio Peláez. La Fiscalia comparteix l'argument del jutge que el secret que afecta una part del sumari no impedeix que es pugui prendre declaració a Pedreira, ja que entén que "no pot limitar-se ara" el dret de Garzón a reclamar aquest testimoni.
Segons explica, Garzón, amb la finalitat d'obtenir informació de rellevància per al procés que "no tenia la seguretat de poder obtenir mitjançant la utilització de mitjans lícits", va decidir accedir indegudament a les converses confidencials que mantinguessin els empresonats amb els seus advocats.
Segons ell, el magistrat -que es troba suspès cautelarment de les seves funcions a l'Audiència Nacional des del maig després que el Suprem li va obrir judici per declarar-se competent per investigar els crims del franquisme- pretenia obtenir dades reservades "per afavorir l'èxit de la investigació".
També assegura que Garzón "adornant la mesura amb una resolució judicial, aparentment motivada, va obtenir la col·laboració de la policia per introduir-se, de forma indeguda, en les comunicacions reservades dels interns i els seus advocats".
Els arguments coincideixen amb els exposats per Peláez, que afirma que el jutge "amb ple coneixement, i sabent de la seva improcedència i il·licitud", va ordenar gravar les converses de Correa, Pablo Crespo i Antoine Sánchez a la presó amb tots els lletrats personats a la causa.
Un dels advocats afectats per les escoltes va ser el mateix Peláez, que, segons relata, es va reunir diverses vegades a la presó amb Correa i Crespo per preparar la seva estratègia de defensa, i acusa Garzón d'utilitzar les gravacions "de manera absolutament il·lícita" en la investigació del "cas Gürtel". En la seva declaració davant el Suprem, Garzón va justificar l'actuació dient que ordenar les escoltes era l'"única via" per evitar que amaguessin proves.
D'altra banda, la Fiscalia ha demanat a l'instructor de la causa al Suprem, Alberto Jorge Barreiro, que suspengui l'acte pel qual va ordenar continuar el procés contra Garzón per les escoltes i que prengui una decisió sobre les diligències que va demanar el magistrat abans de resoldre el recurs presentat per aquest. Segons el fiscal, obviar una resolució sobre la sol·licitud de Garzón "podria produir indefensió" al jutge.
Entre altres actuacions, Garzón va reclamar que es prengués declaració com a testimoni a l'instructor del "cas Gürtel" al Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), Antonio Pedreira, i a l'advocat Ignacio Peláez. La Fiscalia comparteix l'argument del jutge que el secret que afecta una part del sumari no impedeix que es pugui prendre declaració a Pedreira, ja que entén que "no pot limitar-se ara" el dret de Garzón a reclamar aquest testimoni.
