Del referèndum de Papandreu als traïdors de Berlusconi

La crisi del deute ha arrossegat dos noms propis en pocs dies. Iorgos Papandreu ha dimitit com a primer ministre de Grècia després de llançar un ultimàtum en forma d'anunci de referèndum sobre el pla de rescat del país. A Itàlia, l'incombustible Silvio Berlusconi s'ha hagut de rendir a l'assetjament dels mercats i ha anunciat que dimitirà la setmana que ve, un cop s'hagi aprovat la llei d'estabilitat pressupostària.
Del referèndum de Papandreu als traïdors de Berlusconi
Europa

Del referèndum de Papandreu als traïdors de Berlusconi

La crisi del deute ha arrossegat dos noms propis en pocs dies. Iorgos Papandreu ha dimitit com a primer ministre de Grècia després de llançar un ultimàtum en forma d'anunci de referèndum sobre el pla de rescat del país. A Itàlia, l'incombustible Silvio Berlusconi s'ha hagut de rendir a l'assetjament dels mercats i ha anunciat que dimitirà la setmana que ve, un cop s'hagi aprovat la llei d'estabilitat pressupostària.
Berlusconi i Papandreu, dos caiguts per la crisi del deute (Fotos: Reuters i EFE)

Berlusconi i Papandreu, dos caiguts per la crisi del deute (Fotos: Reuters i EFE)

La caiguda de Papandreu ha estat lenta. La pèrdua de suports al seu partit, el Pasok, es va intensificar a mesura que passaven els mesos, després dels dos rescats financers del país, que ja van deixar-lo amb la popularitat sota mínims i amb un país sacsejat per les vagues generals, més d'una desena des de l'any passat.

Després de la cimera europea de finals d'octubre, ell mateix va augurar que començava una "nova era" per Grècia, però les expectatives que hagués pogut generar les va evaporar també ell mateix en anunciar, sorprenentment, que convocaria un referèndum per saber si els grecs acceptaven o no l'acord per evitar la fallida del país, un acord que passava per perdonar-li la meitat del deute a canvi de noves retallades. Papandreu semblava jugar-se el seu futur, el del seu país i el de l'euro a cara o creu.

Aquesta mena d'ultimàtum va enfurismar els màxims dirigents de la zona euro -Merkel i Sarkozy al capdavant-. Els socis europeus van advertir Grècia que l'opcio real que tenia era dir sí o no a l'euro. Papandreu es va fer enrere i ha hagut de negociar amb el principal partit de l'oposició, la conservadora Nova Democràcia, un govern de coalició sense ell, fins a la celebració d'eleccions, a principis de l'any que ve. El vodevil encara no ha acabat, perquè l'acord encara s'ha de tancar del tot i, a més, l'oposició es nega a firmar per escrit que acatarà les exigències de la UE, com li han demanat els seus socis. +

A Itàlia, el setge dels mercats ha posat contra les cordes Silvio Berlusconi, supervivent tant de nombroses causes judicials com de mocions de confiança per les disputes amb els seus socis.

Després de dies de constants pressions externes i peticions internes de dimissió, el Cavaliere encara es veia amb forces aquest dimarts per mantenir-se al capdavant de l'executiu, però ha perdut la majoria absoluta al Parlament. Les càmeres han captat com havia escrit "8 traïdors" en un full durant la sessió parlamentària, en referència als 8 vots que li han faltat per arribar a la majoria absoluta, situada en 316 diputats.

El rerefons de la sessió ha estat el màxim històric a què ha arribat la prima de risc italiana, 495 punts. L'interès del bo a 10 anys s'ha disparat un 6,79%, un nivell que no es veia des del 1997 i que és semblant al que ha portat als rescats financers de Grècia, Irlanda i Portugal. D'Itàlia, però, s'ha dit que és massa gran com per poder-la rescatar.

Berlusconi ha vist tan reduït el seu marge de maniobra que, finalment, ha confirmat que dimitirà la setmana que ve, quan Itàlia hagi aprovat les noves mesures que li demana Europa.