Belgrad

Declaren l'estat d'emergència a Sèrbia per l'assassinat del primer ministre

La presidència de Sèrbia ha declarat l'estat d'emergència a la república per l'assassinat, aquest migdia en ple centre de Belgrad, del primer ministre, Zoran Djindjic. Segons sembla, dos individus li han disparat a boca de canó i l'han ferit greument. Les bales han tocat Djindji a l'abdomen i a l'esquena, i ha mort poc després d'arribar a l'hospital.

Actualitzat
Zoran Djindjic, de 50 anys, ha mort com a conseqüència de les ferides rebudes en un atemptat. Poc abans havia rebut trets a l'abdomen i a l'esquena davant de la seva oficina de Belgrad. Ha estat ingressat encara viu, però ha mort a la taula d'operacions. L'executiu serbi, reunit d'urgència, ha declarat tres dies de dol a tot el territori. De moment, els controls s'han reforçat a les fronteres de la federació, s'ha tancat l'aeroport de Belgrad i les patrulles policials s'han multiplicat al centre de la capital. L'emissora de ràdio B-92, la primera que ha revelat l'atemptat, afirma que ja hi ha detingudes dues persones. QUI ÉS ZORAN DJINDJIC Feia poc més de dos anys que Zoran Djindjic era primer ministre de Sèrbia, després de la derrota del règim de Slobodan Milosevic en totes les guerres balcàniques a Eslovènia, Croàca, Bòsnia i Kosovo. Djindjic ja havia patit el que ell havia qualificar d'intent d'assassinat feia un mes, quan un camió va envestir, sense causa aparent, una comitiva de cotxes en què anava el del primer ministre. Ell mateix va suggerir que el presumpte atemptat fallit podia tenir relació amb els esforços del seu govern per combatre el crim organitzat i les màfies que s'havien apoderat de bona part de l'economia del país des dels temps de la presidència de Slobodan Milosevic. De fet, Djindjic, des de l'oposició a la política irredemptista de Milosevic, va ser una persona clau en la caiguda del règim, la tardor del 2000. Després, ell en persona va lliurar Milosevic al Tribunal de La Haia, on encara se'l jutja per crims de guerra, contra la humanitat i genocidi. Un fet que, de ben segur, els partidaris de Milosevic mai no li van perdonar.
Anar al contingut