Decker porta al Liceu una versió de l'òpera "Mort a Venècia" que es desmarca de la pel·lícula de Visconti

Nit d'estrena al Liceu. Per primer cop al coliseu de la Rambla, i també a l'estat espanyol, es posa en escena l'última òpera de Benjamin Britten, "Mort a Venècia", escrita el 1973 i basada en el relat de Thomas Mann del 1912. La versió l'ha dirigida Willy Decker i es pot veure fins al 30 de maig. Es tracta d'una òpera en dos actes que es basa en un llibret del qual el diretor italià Luchino Visconti havia fet abans una pel·lícula.
Decker porta al Liceu una versió de l'òpera "Mort a Venècia" que es desmarca de la pel·lícula de Visconti
Barcelona

Decker porta al Liceu una versió de l'òpera "Mort a Venècia" que es desmarca de la pel·lícula de Visconti

Nit d'estrena al Liceu. Per primer cop al coliseu de la Rambla, i també a l'estat espanyol, es posa en escena l'última òpera de Benjamin Britten, "Mort a Venècia", escrita el 1973 i basada en el relat de Thomas Mann del 1912. La versió l'ha dirigida Willy Decker i es pot veure fins al 30 de maig. Es tracta d'una òpera en dos actes que es basa en un llibret del qual el diretor italià Luchino Visconti havia fet abans una pel·lícula.
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
El director d'escena Willy Decker porta al Liceu la seva versió de "Mort a Venècia", mític relat escrit el 1912 per Thomas Mann i que ha volgut desmarcar de la versió cinematogràfica que va fer l'italià Luchino Visconti el 1971, perquè sempre s'és "menys que Visconti" si es tracta d'adquirir el seu llenguatge audiovisual, ha considerat Decker. "És molt perillós acostar-se a la cinematografia de Visconti, ha assegurat el director alemany, al·legant: "Has de ser diferent de Visconti per ser tan fort com ell."

L'existència d'aquest film previ fa que el muntatge incorpori alguns recursos cinematogràfics. Per exemple, hi ha 30 escenes diferents i s'ha hagut d'idear un sistema per passar ràpidament d'una a l'altra. Un muntatge que permet projectar el que passa per la ment del protagonista.

El centre de "Mort a Venècia" és el procés de morir en un sentit espiritual i no és una òpera sobre l'homosexualitat, tot i que sí que és un dels seus aspectes importants, ja que el protagonista, Gustav von Aschenabach, interpretat per Hans Shopflin, és un home més gran que viu l'última època de la seva vida i s'enamora d'un jove polonès anomenat Tadzio, paper que desenvolupa Uli Kirsch.

Aquest personatge accepta el risc de perdre la vida a canvi d'arribar fins al final amb el seu amor, la bellesa de la qual li fa evocar la perfecció dels models grecs i, en ple procés de reflexió sobre la vida i la mort, es planteja què és la bellesa i d'on prové.

VÍDEOS RELACIONATS