De plàstic, translúcides i amb tapa negra: així són les urnes de l'1-O
S'han comprat a la Xina i són d'un model diferent del que s'havia fet servir fins ara
El misteri de les urnes per a l'1-O ha quedat desvelat aquest migdia quan el govern de la Generalitat les ha mostrat per primera vegada. Ho ha fet en una roda de premsa del portaveu, Jordi Turull; el vicepresident, Oriol Junqueras, i el conseller d'Exteriors, Raül Romeva.
Es tracta d'una urna de plàstic, translúcida en el cos central i amb l'emblema de la Generalitat, i amb una tapa negra on hi ha la ranura per dipositar-hi el vot. També s'han mostrat els precintes de color vermell per mantenir el recipient segellat. El govern ha confirmat que s'han comprat a la Xina.
La Generalitat ha explicat aquest divendres que hi haurà 6.299 meses electorals repartides per tot Catalunya per poder votar, i que, per tant, es necessitarà el mateix nombre d'urnes.
El decret de mesures complementàries per desenvolupar la llei del referèndum establia que les urnes de l'1-O havien de ser d'"un material resistent, amb una tapa que ha d'incloure una ranura al centre per on introduir els vots."
El portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, ha fet broma referint-se a les urnes com "uns cubells".
Òmnium Cultural i l'ANC han valorat les urnes presentades i han coincidit que "estan dins dels estàndards normals en l'àmbit internacional".
Després que el primer concurs públic per fabricar-les aquí va quedar desert pels problemes que podia portar a l'empresa adjudicatària, la Generalitat va decidir comprar-les a un fabricant xinès. No són com les que s'utilitzen a la resta de comicis, que normalment són transparents i de metacrilat, sinó que són de plàstic i opaques.
De fet, a Holanda o Alemanya fan servir, literalment, contenidors de plàstic o metall com a urnes electorals oficials. A Portugal, el primer ministre, António Costa, vota en una caixa precintada, i a l'Argentina, Mauricio Macri, directament en caixes de cartró.
L'últim precedent en què els catalans van votar en urnes diferents de les de metacrilat va ser en la consulta del 9N, en què van ser de cartró i fabricades per presos, amb un cost total, entre tot el material per a la votació, d'uns 50.000 euros.
Aquesta vegada, les urnes de l'1 d'octubre han esperonat les xarxes, on s'han comparat amb les que ven una empresa xinesa per 5 euros a través d'internet o amb les caixes per guardar-hi roba.
Però el cas és que les urnes oficials on el primer ministre d'Holanda, Mark Rutte, va votar són ni més ni menys que galledes d'escombraries que després es van poder reutilitzar.
