David Cirici usa el "cas Palau" a la seva novel·la "I el món gira"

Cirici ha dit que tenia pensat escriure la novel·la sobre una jove que l'any 1973 se'n va a l'Índia i desapareix i 35 anys després el seu pare n'inicia la recerca, però "de sobte, el juny d'aquell any es va produir el registre del Palau de la Música i vaig pensar que l'espoliació enllaçava bé amb la meva història".
David Cirici usa el "cas Palau" a la seva novel·la "I el món gira"
Barcelona

David Cirici usa el "cas Palau" a la seva novel·la "I el món gira"

Cirici ha dit que tenia pensat escriure la novel·la sobre una jove que l'any 1973 se'n va a l'Índia i desapareix i 35 anys després el seu pare n'inicia la recerca, però "de sobte, el juny d'aquell any es va produir el registre del Palau de la Música i vaig pensar que l'espoliació enllaçava bé amb la meva història".
Redacció Actualitzat
L'escriptor David Cirici davant del Palau de la Música (Foto: EFE)

L'escriptor David Cirici davant del Palau de la Música (Foto: EFE)

Finalment, Ricard Moja es va convertir en germà de la desapareguda a l'Índia, a qui el seu pare vol buscar en un últim intent de salvar-la en vista que "li ha sortit un fill desgraciat", ha resumit Cirici en una entrevista a l'agència EFE.

L'autor confessa que es va entusiasmar tant amb el personatge i amb tota la informació que anava sortint als diaris que "es va convertir en un personatge molt entranyable per mi". I afegeix que "la transformació de Millet en Moja és un calc del que va sortir a la premsa, des de la mateixa declaració de culpabilitat, fins a les xafarderies que el van envoltar".

Cirici diu que "en el fons he acabat apreciant-lo, perquè voler tenir més diners és humà i no em resulta tan repugnant que robés com la seva col·laboració amb el poder o la connivència que va fer el poder deixant-lo fer, i el paper dels jutges".

De tota manera, l'autor adverteix que "no es tracta d'una novel·la sobre el 'cas Millet', sinó d'una aproximació humana" i diu que el que més li interessa és "la misèria humana del personatge": com vivien la seva dona i els seus amics el procés, com gestionava la seva llibertat, com enterrava els diners en un 'tupper', o com anava a La Caixa a treure diners amb una bossa del Caprabo".

En "I el món gira", la història de l'estafa està situada en l'àmbit de l'art, la qual cosa li permet "fer una reflexió sobre aquest món en què vivim, on la imatge és tan important i on les formes són més importants que els continguts". Cirici aprofita la trama per denunciar un cert "papanatisme que domina el món de l'art contemporani" a través del personatge de l'artista Res Benito, que prepara un gran mural sobre l'orgasme, que segons ell, és l'origen del cant, que s'instal·larà al Liceu.

En aquesta novel·la, "un retrat més humà que no policíac o tècnic sobre l'estafa", també té importància la recerca de la germana, "totalment de ficció", aclareix, per a la qual s'inspira en un cas real d'una amiga seva, filla d'una família de la burgesia catalana de tota la vida.

L'obra, publicada per Columna, va guanyar el Premi Prudenci Bertrana de Novel·la i és, segons l'autor, "una novel·la de realisme sociològic, un retrat d'un moment de crisi amb una mirada irònica".

Segons el seu parer, el "cas Millet" posa al descobert "la falta de moral, d'ètica" de moltes persones que no afloren i per això, creu, que "molts que no són Millet s'hi veuran retratats".