Dave Harte: "La ciutadania va demostrar que podia canviar la realitat amb internet"

<a heref="http://daveheart.com">Dave Harte </a> és el director del <a href="http://masocialmedia.com">Master en Social Media</a>, un nou curs desenvolupat per la <b>Birmingham City University</b>. Ha liderat per a l'Ajuntament de Birmingham el projecte <b><a href="http://www.digitalbirmingham.co.uk">Digital Birmingham</a></b>, destinat a ampliar la participació dels ciutadans mitjançant tecnologies digitals. Harte ha participat al <a href=http://urbanlabs.net/index.php/Portada>Urban Labs</a>, celebrat al Citilab de Cornellà (del 22 al 24 d'octubre).
Dave Harte: "La ciutadania va demostrar que podia canviar la realitat amb internet"

Dave Harte: "La ciutadania va demostrar que podia canviar la realitat amb internet"

Dave Harte és el director del Master en Social Media, un nou curs desenvolupat per la Birmingham City University. Ha liderat per a l'Ajuntament de Birmingham el projecte Digital Birmingham, destinat a ampliar la participació dels ciutadans mitjançant tecnologies digitals. Harte ha participat al Urban Labs, celebrat al Citilab de Cornellà (del 22 al 24 d'octubre).
Karma Peiró
Karma Peiró
Com definiria el projecte Digital Birmingham (DB)?

Està pensat perquè la ciutadania pugui treure profit de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i les pugui aplicar a les seves vides personals i professionals. En un principi, va ser una iniciativa de l'Ajuntament i després s'hi han adherit empreses privades i organitzacions que col·laboren en la realització d'activitats.

Quanta gent hi treballa, en el projecte?

Som deu persones.

No és un equip una mica reduït per a un objectiu tan ampli?

Potser sí. L'equip està destinat a trobar finançament i sinèrgies amb organitzacions. Així se sumen equips.

I no resulta complicat mobilitzar la població perquè facin servir les TIC?

Cert, és molt difícil que s'entengui la importància de les TIC. El govern anglès va posar en marxa diferents programes perquè la gent més pobra pogués accedir a ordinadors, però no era suficient. Digital Birmingham va donar el valor afegit, analitzant què seria més útil en cada cas: ensenyar els professionals a millorar els seus negocis, que els avis de comunitats estrangeres poguessin contactar amb els seus països, que els joves milloressin els seus estudis, etc.

Quina mena de ciutadans té Birmingham?

Tenim una població d'un milió de persones en el centre, tot i que en tota l'àrea urbana hi ha uns 3 milions. És la segona ciutat més gran de Gran Bretanya. I és una de les que té més joves d'Europa: crec que té la mitjana més alta de gent per sota dels 25 anys. I també és molt diversa en l'emigració, especialment de l'Àsia i d'Irlanda. Però la convivència, entre tanta diversitat, és tranquil·la. Ha estat sempre una ciutat industrial, una locomotora dels negocis, però ara això està canviant. Aquest teixit industrial està desapareixent. A DB creiem que les tecnologies poden ajudar a crear nous negocis, és una àrea emergent en tot el món i es poden reiventar nous models de treball.

Amb una població tan jove, de quina manera està afectant la crisi econòmica?

La situació és greu, l'atur és bastant alt (no tinc dades per oferir-li). Però es dóna el cas que Birmingham és una ciutat que compta amb tres universitats; l'ambient estudiantil és enorme. Birmingham també és el lloc de confluència de joves de moltes parts de Gran Bretanya. Però si els joves no troben sortides professionals aquí, hauran de marxar a altres països.

Reduir la "divisió digital" és l'objectiu principal de Digital Birmingham. De quina manera ho estan plantejant?

Al costat d'un grup de gent que manega molt bé les tecnologies n'hi ha un altre totalment desconnectat. Per això hem de fer èmfasi en la "divisió digital i social". El repte és connectar aquests dos grups. En ocasions, sense la nostra intervenció, persones que coneixen molt bé les tecnologies s'han ofert, de manera voluntària, a ensenyar d'altres que no tenien cap noció d'internet. Això pot ser molt útil per participar en democràcia local, en educació, etc.

Sobretot quan demostren que el web de l'Ajuntament es pot millorar en molt poc temps i de franc, oi?

Sí. El web de l'Ajuntament havia costat 2,8 milions de lliures, que no és poc! I els ciutadans estaven molt indignats per això. S'havia invertit molt de temps en un projecte que no acabava de ser àgil. Llavors es van reunir un grup de persones que coneixen molt bé internet i les eines 2.0 i en van fer una còpia que encara funciona, és molt més pràctica, àgil i útil per als ciutadans. El més important que van demostrar a l'Ajuntament és que ells són capaços de fer una contribució a la ciutat.

I quina va ser la resposta de l'Ajuntament?

Públicament, l'Ajuntament va ignorar el web dels ciutadans. Però crec que privadament van ser conscients que hi ha una nova manera de col·laborar amb la ciutadania amb l'ús de les TIC.

Quines altres iniciatives s'estan fent per apropar les tecnologies als ciutadans?

Per tota la ciutat s'han obert petits cafès on el Wi-Fi és gratuïta i se'ls ensenya a crear blogs, Twitter, Facebook, etc. Sempre amb un objectiu per mig.

Això em recorda els primers cibercafès que van aparèixer a meitat dels anys 90...

Cert, però llavors la gent hi anava per connectar-se per primera vegada a internet i ara és per fer servir les eines 2.0 amb un interès professional o personal.

Coneix el web Fix my Street del projecte Mysociety?
Sí, és clar. El seu creador, Tom Steinberg, ha col·laborat amb nosaltres i ha impulsat moltes iniciatives de democràcia local en línia.

L'any passat va ser a Barcelona i va presentar el que els ciutadans feien per canviar el seu barri o les accions dels polítics mitjançant eines d'internet. En acabar va preguntar a l'audiència per què a Catalunya o Espanya no havia cap web similar, on captar la veu generalitzada de la ciutadania, les queixes. Ningú li va respondre. Per què sí funciona amb la gent de Birmingham?

És molt interessant el que expliques. Crec pot tenir a veure amb la cultura i la història de cada lloc. Vosaltres heu passat per situacions polítiques diferents de la nostra. Les societats han evolucionat de diferent manera. Potser aquesta és la resposta.