Croàcia, Albània i Macedònia reben la invitació oficial per entrar a l'Aliança Atlàntica
L'OTAN s'obrirà als països balcànics. Croàcia, Albània i Macedònia seran convidades a entrar dins de l'Aliança Atlàntica a la pròxima cimera del mes d'abril. Els ministres d'Afers Estrangers dels 26 estats membres consideren que aquesta és l'única fórmula per aconseguir l'estabilitat a la regió, que es torna a veure amenaçada després de la independència de Kosovo. Dos precandidats que no generen el consens de l'Aliança sobre el seu ingrés, en canvi, són Ucraïna i Geòrgia, que Rússia vol mantenir sota la seva influència.
La reunió dels ministres d'Afers Estrangers dels 26 aliats han analitzat positivament els esforços en matèria de reformes de Croàcia, Albània i l'Antiga República Iugoslava de Macedònia. Els tres aspiren a rebre el "sí" definitiu a Bucarest, en la cimera de caps d'estat i de govern de principis d'abril.
La futura incorporació dels tres estats a l'OTAN només es pot veure enfosquida per la disputa entre Grècia i Macedònia per culpa del nom amb el qual l'Antiga República Iugoslava vol entrar a l'organisme. Atenes considera que s'usurpa el nom d'una regió històrica grega, bressol d'Alexandre Magne, i perquè creu que podria encoratjar disputes frontereres. El secretari general de l'OTAN, Jaap de Hoop Scheffer, insta els dos països a arribar un acord d'aquí a Bucarest, ja que fa falta el consens unànime dels 26 per admetre nous membres.
Amb aquesta ampliació, l'OTAN busca acostar els Balcans occidentals a les seves posicions en pro d'evitar un nou conflicte. De Hoop creu que la integració euroatlàntica és la recepta per garantir l'estabilitat de la regió.
La invitació formal per a Croàcia, Albània i l'Antiga República Iugoslava de Macedònia per a incorporar-se a l'OTAN a l'abril no inclou, de moment les exrepúbliques soviètiques d'Ucraïna i Geòrgia. L'Aliança Atlàntica, però, continuarà negociant amb elles fins a la cimera de Bucarest malgrat el rebuig de Moscou cap a la seva incorporació.
La futura incorporació dels tres estats a l'OTAN només es pot veure enfosquida per la disputa entre Grècia i Macedònia per culpa del nom amb el qual l'Antiga República Iugoslava vol entrar a l'organisme. Atenes considera que s'usurpa el nom d'una regió històrica grega, bressol d'Alexandre Magne, i perquè creu que podria encoratjar disputes frontereres. El secretari general de l'OTAN, Jaap de Hoop Scheffer, insta els dos països a arribar un acord d'aquí a Bucarest, ja que fa falta el consens unànime dels 26 per admetre nous membres.
Amb aquesta ampliació, l'OTAN busca acostar els Balcans occidentals a les seves posicions en pro d'evitar un nou conflicte. De Hoop creu que la integració euroatlàntica és la recepta per garantir l'estabilitat de la regió.
La invitació formal per a Croàcia, Albània i l'Antiga República Iugoslava de Macedònia per a incorporar-se a l'OTAN a l'abril no inclou, de moment les exrepúbliques soviètiques d'Ucraïna i Geòrgia. L'Aliança Atlàntica, però, continuarà negociant amb elles fins a la cimera de Bucarest malgrat el rebuig de Moscou cap a la seva incorporació.
