Crisi: n'hi ha per molts anys
Enllaç a altres textos de l'autor
Xavier Bosch
Director i presentador del programa "Àgora", de TV3
Després d'una hora de conversa, a l'"Àgora" d'ahir, amb quatre eminències econòmiques, arribo a algunes conclusions. La més crua: que la situació actual, amb sacrificis, salaris escapçats i retallades per totes bandes durarà anys, molts anys. És la nova normalitat que els polítics d'aquí i d'allà amaguen als ciutadans dient-los que els pressupostos del 2013 ja seran millors.
Fins al 2015, aquí i arreu, per tendir al dèficit zero, tocarà austeritat per totes bandes. Després, també. Es veu que hem menjat massa, que estem fent la digestió i que per pair tots els excessos d'endeutament, públic i privat, no hi ha prou sal de fruites al rebost europeu.
Molt bé, reduirem deute, però hem de saber entendre que serà a costa d'alentir encara més el creixement: això sí, tot plegat serà més sa. D'aquí vuit o deu anys, després d'haver fet col·lectivament els deures, estarem en una situació millor.
Pel que fa a terminis, malauradament, no hi ha més bones notícies per donar. Senzillament, que ja ens hi anirem acostumant. Això sí, l'exportació i el turisme han de ser els motors que ajudin Catalunya en aquests anys.
La reforma laboral que la UE exigeix ja a Rajoy abans de pentinar-se la barba per a la investidura també diuen que hi ajudarà. Serà necessària, però si això passa per flexibilitzar contractacions i abaratir acomiadaments caldrà veure com s'ho prenen uns sindicats que alguns s'adonaran que drets adquirits, suats i lluitats pels treballadors durant anys quedaran, ara, en paper mullat.
Aquest article el podem llegir en clau de dimarts 13 i, per tant, de mala sort. O bé, els qui tendim a veure el vas mig ple, ho podem agafar pensant que avui és 13, 12, 11 i, per tant, que el compte enrere ha començat i el camí cap al final del túnel és imparable.
En qualsevol cas, això serà tan llarg, encara, que potser els mitjans de comunicació som els primers que hauríem d'anar-ho convertint en normal, en un teló de fons del nostre dia a dia, i no fer-ne per sistema el monotema de cada programa de ràdio, de cada informatiu i de cada portada de diari. Esclar que sempre hi haurà un Urdangarin que es colarà per robar-nos… alguna portada.
Fins al 2015, aquí i arreu, per tendir al dèficit zero, tocarà austeritat per totes bandes. Després, també. Es veu que hem menjat massa, que estem fent la digestió i que per pair tots els excessos d'endeutament, públic i privat, no hi ha prou sal de fruites al rebost europeu.
Molt bé, reduirem deute, però hem de saber entendre que serà a costa d'alentir encara més el creixement: això sí, tot plegat serà més sa. D'aquí vuit o deu anys, després d'haver fet col·lectivament els deures, estarem en una situació millor.
Pel que fa a terminis, malauradament, no hi ha més bones notícies per donar. Senzillament, que ja ens hi anirem acostumant. Això sí, l'exportació i el turisme han de ser els motors que ajudin Catalunya en aquests anys.
La reforma laboral que la UE exigeix ja a Rajoy abans de pentinar-se la barba per a la investidura també diuen que hi ajudarà. Serà necessària, però si això passa per flexibilitzar contractacions i abaratir acomiadaments caldrà veure com s'ho prenen uns sindicats que alguns s'adonaran que drets adquirits, suats i lluitats pels treballadors durant anys quedaran, ara, en paper mullat.
Aquest article el podem llegir en clau de dimarts 13 i, per tant, de mala sort. O bé, els qui tendim a veure el vas mig ple, ho podem agafar pensant que avui és 13, 12, 11 i, per tant, que el compte enrere ha començat i el camí cap al final del túnel és imparable.
En qualsevol cas, això serà tan llarg, encara, que potser els mitjans de comunicació som els primers que hauríem d'anar-ho convertint en normal, en un teló de fons del nostre dia a dia, i no fer-ne per sistema el monotema de cada programa de ràdio, de cada informatiu i de cada portada de diari. Esclar que sempre hi haurà un Urdangarin que es colarà per robar-nos… alguna portada.
