Jordi Magentí el dia de la seva detenció
Jordi Magentí el dia de la seva detenció

Crim de Susqueda: reconstruïm la investigació policial, indici a indici

El crim, el detingut, els testimonis, els falsos testimonis, els geolocalitzadors dels mòbils o les càmeres de vigilància creen un complicat puzle  

F.Llambrich/G.Prieto/M.EnrubiaActualitzat

El 24 d'agost de 2017, el Marc i la Paula van anar a fer caiac al pantà de Susqueda. L'endemà, els familiars en denuncien la desaparició. Tres dies després es troba el caiac i l'endemà el cotxe, un Opel Zafira.

La Unitat Central de Persones Desaparegudes (UCPD) dels Mossos d'Esquadra s'encarrega del cas perquè valoren que no es tracta d'una desaparició voluntària, sinó d'un doble homicidi amb posterior ocultació dels cadàvers.

El 26 de febrer de l'any següent detenen Jordi Magentí, que continua a presó per aquest doble crim. Com arriben els investigadors a considerar-lo l'agressor? Reconstruïm la investigació.

 

El mapa interactiu de la reconstrucció

Si no pots veure bé el mapa clica aquí.

 

Per què en alguns casos d'homicidi els agressors volen amagar els cossos?

Perquè sembli que les víctimes han marxat i evitar, així, una investigació criminal; perquè se'ls pot relacionar amb les víctimes o perquè se'ls pot vincular amb el lloc on han comès el crim. Els investigadors comencen a interrogar les persones properes al Marc i la Paula i les que freqüenten el pantà. Valoren i descarten sospitosos i testimonis. I, en paral·lel, visionen les càmeres de seguretat que hi ha a la zona.

 

Qui és qui en el crim del pantà de Susqueda

 

La parella del Llomà

Resideixen a la zona del pantà. Senten tres trets, uns crits i un últim tret. No els associen a trets d'escopeta, sinó a trets "més secs". No van denunciar-ho, ni van trucar al 112, van pensar que devien ser caçadors, tot i que els va estranyar no sentir gossos.

Situen el so dels trets en direcció a la pedrera. L'endemà del crim marxen a passar el cap de setmana a Barcelona. El francès els truca per informar-los que hi ha bombers i policies a la zona i que han desaparegut dues persones. Ells truquen al 112 i al telèfon d'un bomber per explicar què havien sentit el matí del 24 d'agost. L'home també informa els investigadors de l'existència del veí que viu en una casa de fusta.

 

El francès i el belga

Resideixen a la zona del pantà. El belga sent els trets i els crits, els situa en direcció a la pedrera. Quan marxa del pantà s'adona que hi ha un Land Rover aparcat dalt de la Rierica. Els Mossos comproven els seus moviments el dia del crim i l'endemà.

El francès va sentir tres trets, un silenci i un quart tret. La Unitat Aquàtica li va decomissar una embarcació i hi van trobar sang, també tenia un tall a la mà, deia que se l'havia fet amb un filferro mentre pescava. Van prendre-li mostres d'ADN i van determinar que la sang de l'embarcació era seva. Després de comprovar els desplaçaments que van fer i les trucades, queden descartats com a sospitosos.

 

El veí de la casa de fusta

Viu sol en una casa de fusta que s'ha construït ell a la zona del pantà, prop de la Rierica. El matí del crim va estar pescant al costat de la presa, explica que es posa auriculars per escoltar la ràdio i, a més, si hagués sentit trets, com que en sent habitualment, diu que no hi hauria donat importància. Els investigadors comproven les trucades telefòniques que va fer aquell matí, les persones amb qui va parlar i l'hora exacta en què ho va fer. Les fotografies situen una figura en diferents punts d'on ell diu que era. La juxtaposició d'aquesta informació li dona coartada.

Una altra parella que era a prop manifesta que tampoc van sentir res. La geografia de la zona fa de pantalla natural en aquell indret i els Mossos han comprovat que allí els trets que provenen de la Rierica, no se senten. Temps després tornen a prendre declaració al veí de la casa de fusta. Explica als Mossos que al municipi d'Anglès va veure un Land Rover blanc com el que busquen i va aturar-lo. Al conductor li va preguntar si pescava al pantà, entre la Rierica i el Llomà. I Jordi Magentí li va respondre que sí. Va posar-lo en alerta que els Mossos volien parlar amb ell, amb el conductor del Land Rover blanc.

 

Els excursionistes

Estaven de pas. A les 8.30 van començar una ruta a peu per un GR que passa pel pantà. Expliquen que l'home es quedava enrere fent fotos, mentre la dona continuava la marxa. Els investigadors ho corroboren amb les imatges de les càmeres de seguretat, on es veu que no anaven al mateix ritme.

La dona va veure passar l'Opel Zafira, eren sobre les 10.20. El vehicle va agafar la pista forestal en direcció a la pedrera. Van equipats amb una càmera fotogràfica i un geolocalitzador que els marca les coordenades de la ruta i l'hora en què la fan. Les seves fotos ajuden a validar la coartada del veí de la casa de fusta. Una altra foto situa el Land Rover dalt de la Rierica el matí del crim. Senten trets, l'home diu que no són d'escopeta. Diuen que el so prové del pantà, de l'aigua.

 

La cambrera i l'exlegionari

La defensa de Jordi Magentí al·lega que la declaració policial de la cambrera del bar La Parada no consta al sumari. L'advocat Benet Salellas diu en un escrit que envia al jutjat que "probablement perquè no sustenta la hipòtesi policial". Salellas també fa referència que en els mitjans de comunicació la dona explica que va veure el Marc i la Paula al bar a l'hora de dinar, mentre ella servia.

Els investigadors no van prendre-li declaració perquè la dona els va explicar que els joves anaven amb el gos, com apareixen a les fotos que familiars i amics van donar a conèixer per buscar-los. El gos, en canvi, no el portaven. Aquests i altres elements van fer que no li donessin credibilitat com a testimoni.

Dos testimonis més declaren als Mossos haver vist les víctimes i l'Opel Zafira la tarda del crim i l'endemà, a la zona de l'embarcador on va trobar-se el caiac. Les comprovacions policials descarten que fossin ells. No van ser els únics, altres testimonis els ubicaven a Olot, a Blanes i, fins i tot la Policia Nacional va remetre a Mossos les fotografies d'una càmera de seguretat d'una botiga de Guadalajara on hi sortien dues persones. La defensa de Magentí també fa referència a un veí de la zona, l'anomena l'exlegionari i en destaca el seu "coneixement de l'ús d'armes", però els investigadors ja el situen lluny del lloc del crim hores abans. No consta que cap d'ells sentís cap tret.

 

 

 

Jordi Magentí

Les càmeres de seguretat del pantà, el testimoni del belga i la fotografia dels excursionistes situen el Land Rover Defender 90 de Jordi Magentí aparcat dalt de la Rierica durant el matí del crim. Va negar haver estat pescant a la Rierica el dia del crim, tot i que és el seu lloc habitual de pesca.

Un cop detingut, durant la reconstrucció dels fets, va reconèixer haver-hi estat i que mentre era arran d'aigua, va sentir dos trets que provenien de la muntanya. I també uns crits que va pensar que eren de gos. Unes tres hores després, diu, va marxar de Susqueda. Així és com el detingut valida l'hora del crim. Un cop a presó, al company de cel·la li explica que el crim el va cometre el seu fill i que ell el va ajudar a desfer-se dels cossos, segons manifesta l'intern del centre penitenciari de Puig de les Basses.

Les dades de telefonia situen el seu fill en un altre indret. La defensa manté que va fer estes declaracions perquè l'intern el va amenaçar. No s'ha trobat l'arma del crim, ni al pantà, ni quan van escorcollar-li la casa o la finca on té, amb el fill, una plantació de marihuana. Els investigadors mantenen que anava armat perquè havia estat a la plantació de marihuana que custodia. A casa li van trobar una arma de fogueig, una defensa elèctrica, armes blanques i munició.

La UCPD valora els indicis de capacitat delictiva de Magentí, és a dir, de poder matar-los i amagar-ne els cossos i les pertinences, perquè és coneixedor de la zona i pel fet que anys enrere va matar la parella a trets. El seu advocat, Benet Salellas, defensa que no hi ha proves que incriminin el seu client i demana que s'investigui altres persones que estaven al pantà aquell dia.

 

On van ser els trets i els crits?

La parella del Llomà són els primers testimonis a donar a conèixer que el dia 24 d'agost a la zona del pantà es van sentir trets i crits. N'informen hores després que es trobi el caiac a la deriva, quan encara no s'havia localitzat el cotxe de les víctimes dins de l'aigua, ni tampoc havien aparegut els cadàvers amb els impactes de bala.

Partint del punt on estaven ubicats aquests i altres testimonis, i amb la informació que aporten en relació amb el que van sentir, els investigadors poden fer proves de sonometria per comprovar on van ser els trets. La geografia del lloc, amb desnivells, facilita la propagació del so en uns espais i la bloqueja en d'altres, perquè es troba barreres naturals, com turons. És un indici més per a la UCPD per situar l'escena del crim a la Rierica.

 

Alguns dels indicis del puzle

Les característiques geogràfiques de la zona del pantà de Susqueda, amb camins de difícil accés i el fet que l'agressor hagués amagat els cadàvers i les pertinences de les víctimes en llocs allunyats els uns dels altres, fan pensar als investigadors -ja des d'un primer moment- que l'autor del crim ha de ser algú que coneix molt bé el lloc, o bé perquè hi viu, o bé perquè hi va sovint, com caçadors o pescadors.

El cotxe, per exemple, el van trobar a 8 metres de profunditat, en l'únic lloc on hi ha un talús pronunciat a tocar de la platja, on no hi ha perill que quedi encallat pels sediments i que no s'enfonsi. Aquesta investigació criminal es basa en la prova indiciària.

No hi ha cap prova directa, com podrien ser restes biològiques de l'agressor o de les víctimes, que els vinculessin entre si. La prova indiciària, segons la doctrina del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional, requereix que hi hagi diferents indicis que encaixin com un trencaclosques perquè tinguin pes per incriminar algú en el judici. Quins són alguns dels indicis que formen el trencaclosques del doble crim del pantà de Susqueda i que han portat els investigadors cap a Jordi Magentí?

- Testimonis que expliquen que el 24 d'agost van sentir trets i crits que provenien del pantà; la confluència d'informació els situa a la Rierica.

- Els aparells electrònics que aporten hora i geolocalització dels excursionistes permeten acotar l'hora del crim entre les 11.20 i les 11.26.

- Una fotografia dels excursionistes i el testimoni del belga situen el Land Rover Defender 90 blanc de Magentí dalt de la Rierica.

- En aquella franja horària, només hi havia un altre vehicle a la zona, que els investigadors han descartat que hi estigui implicat.

- Els investigadors consideren un fet sospitós els trajectes d'un Land Rover Defender 90.

- Els cossos tenen ferides de bala. La Paula té un tret d'execució al cap, fet compatible amb les declaracions dels testimonis, que diuen que senten crits, un altre tret i silenci.

- Magentí nega haver estat a la Rierica el dia del crim, tot i que un cop detingut admet que sí que va ser-hi i que va sentir trets i gossos. Ningú més va sentir gossos.

- La Rierica era la zona de pesca habitual de Magentí. Sovint anava al pantà de Susqueda.

- La motxilla del Marc estava lligada al seu cos amb corda extreta del caiac, amb un nus específic de pescador.

- La roca que van trobar dins la motxilla del Marc no és autòctona. És un pòrfir de les mateixes característiques que les pedres que hi ha a les ruïnes de la Rierica, segons un peritatge del Departament de Geologia Aplicada de la UB.

- En la roba que el Marc portava a la motxilla s'hi troben amfíbols, uns minerals que hi ha a la platja on els investigadors valoren que les víctimes van deixar el cotxe i des d'on van sortir en caiac.

- El comportament de la cobertura del telèfon mòbil de la Paula, que alternava la connexió entre el 2G i el 3G, el situa a la mateixa; l'únic lloc on la telefonia presenta aquest comportament.

- El caiac dona positiu al reactiu químic per detectar sang. Hi identifiquen unes taques de sang de degoteig i unes altres de decantació, i això seria compatible amb el fet que s'hi hagin traslladat els cadàvers. Però un cop al laboratori, no poden determinar que sigui sang ni obtenir un perfil genètic.

- Jordi Magentí torna l'endemà del crim al lloc dels fets, amb la parella; s'hi està unes sis hores. Els investigadors valoren que és quan hi trasllada i hi enfonsa l'Opel Zafira.

- En una conversa telefònica amb la dona, ella explica als Mossos que Magentí va marxar durant una estona. Al jutjat, temps després, declara que no es van separar en cap moment.

- L'endemà de trobar-se l'Opel Zafira, Magentí compra un bitllet d'avió per a la parella, perquè marxi al seu país.

- Indicis de capacitat delictiva de Magentí: que coneix la zona, que va matar l'exparella a trets, i que l'actual parella hauria manifestat a familiars que tenia por d'ell.

- Indici de mòbil criminal: té una personalitat que li dificulta el control de l'agressivitat.

 

El recorregut dels cotxes del sospitós i les víctimes de Susqueda

El primer sospitós del cas no va ser Jordi Magentí, sinó el Land Rover Defender 90. Els investigadors van demanar a la Direcció General de Trànsit el llistat de tots els cotxes iguals que hi havia matriculats a la província de Girona: n'eren 739.

 

La defensa

L'advocat de la defensa, Benet Salellas, ha demanat la llibertat de Magentí perquè considera que no hi ha res que incrimini el seu client. Fa valer que no s'ha trobat l'arma del crim, que no hi ha restes biològiques de les víctimes en les pertinences de Jordi Magentí, ni restes d'ell al caiac o als cadàvers.

La defensa apunta a altres veïns del pantà i demana que s'escorcolli, per exemple, la vivenda del veí de la casa de fusta. També, que es prengui declaració a la cambrera del bar La Parada, perquè diu que va veure les víctimes al bar a l'hora de dinar.

Els investigadors estan identificant els propietaris dels telèfons mòbils que rebien cobertura de les antenes de telefonia que donen cobertura al pantà de Susqueda. Això no vol dir que les 400 persones fossin a la zona del pantà, perquè el radi de cobertura de les antenes és més ampli. És una de les peticions que Salellas ha fet a la justicia i l'hi ha estat concedida.

L'advocat manifesta per escrit al jutjat que els investigadors intenten "construir una imatge monstruosa" del seu client perquè al sumari consta que una usuària d'un centre de reinserció laboral per persones amb problemes de salut mental hauria verbalitzat als professionals que Magentí -que n'era la parella en aquell moment- va agredir-la sexualment, però no ho va denunciar.

La prova indiciària permet generar dubtes amb més facilitat, perquè cap indici és concloent per si sol, sinó que la suma de tots aporta la càrrega incriminatòria.

ARXIVAT A:
PolicialMossos d'EsquadraJudicial
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut