Cornellà, capital mundial de la divulgació de les matemàtiques durant tres dies

Difícils, un os, antipàtiques, abstractes... Els adjectius dedicats a les matemàtiques per la majoria d'estudiants potser no serien afalagadors. Però molts estudiants i no estudiants es sorprendrien si sabessin que a Catalunya hi ha un museu dedicat a aquesta ciència que rep 80.000 visitants a l'any. Ben lluny del milió i mig que va al Museu Dalí, però una quantitat apreciable per a un museu tan poc conegut.

El Museu de Matemàtiques de Catalunya (MMACA) és a Cornellà de Llobregat i aquests dies s'ha convertit en el centre mundial de divulgació d'aquesta ciència. El Museu de Matemàtiques de Nova York (MoMath) el va seleccionar per organitzar la III Conferència Internacional MATRIX, que va començar dilluns i acaba aquest dimecres.

Malgrat el nom, la conferència no fa referència a la famosa trilogia de ciència-ficció, sinó que és l'acrònim format pels seus objectius en anglès: Mathematics Awareness, Training, Resource and Information Exchange. És adir, matemàtiques, consciència, pràctica, recurs i intercanvi d'informació. Juntament amb el MMACA, la conferència ofereix actes al Museu Agbar de les Aigües, també a Cornellà, i al CosmoCaixa de Barcelona.

Art, ciència, riscos...

Lluny de ser una trobada esotèrica que només capta l'atenció dels iniciats, la conferència obre la porta a la relació de les matemàtiques amb tots els àmbits de la cultura i la societat, com ara l'art. Un dels qui tenen una gran passió per aquesta ciència és l'holandès Rinus Roelofs, llicenciat en Matemàtiques Aplicades i en Escultura. Un dia va canviar el quadern de dibuixos per l'ordinador, perquè el tema principal del seu art són les estructures matemàtiques:

"L'ús d'aquestes estructures com a decoració visual és tan comuna que ni tan sols les percebem com a matemàtiques. Però estudiar les propietats d'aquestes estructures i en especial la relació entre les diferents estructures pot plantejar algunes preguntes. Preguntes que poden ser el començament d'exploracions artístiques interessants."

Vídeo relacionat: Nous mètodes per ensenyar matemàtiques

Precisament les matemàtiques, com la resta de ciències, pretenen plantejar bé les preguntes per intentar descobrir les respostes -o per veure que sorgeixen encara més preguntes. I algunes són ben quotidianes i probablement interessen a tothom. Rosario Delgado de la Torre, del Departament de Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, en posa alguns exemples:

"Podem predir el risc d'una catàstrofe? Encara més: podem avaluar com es veu afectat el risc si prenem certes mesures per tractar d'evitar-ho? Quines persones corren un risc més gran de tenir alguna malaltia? Podem avaluar l'efecte dels factors de risc o els factors de protecció en la nostra salut? I el risc de reincidència criminal?"

Les matemàtiques ajuden a respondre aquestes i altres preguntes amb les anomenades xarxes bayesianes, nom que pot fer tirar enrere els més sensibles amb els termes massa especialitzats. Van ser introduïdes en els anys 20 del segle passat i fan referència al teorema de Bayes, enunciat pel matemàtic i teòleg anglès Thomas Bayes el 1763. Les xarxes bayesianes relacionen variables diverses i han demostrat ser molt útils en economia, medicina, ecologia i criminologia, entre altres camps.

Conferències especialitzades, xerrades per al públic general, ponències i activitats diverses tenen com a objectiu repensar contínuament la divulgació de les matemàtiques. Tot plegat, en el marc d'un museu com el MMACA, que pretén trencar les barreres psicològiques que separen nens petits, estudiants i ciutadans en general de les matemàtiques. L'objectiu final és donar una imatge positiva de les matemàtiques i mostrar que, de forma evident o més camuflada, estan per tot arreu.

Notícia relacionada: Més de 110.000 alumnes catalans participen a la Prova Cangur de matemàtiques