Corea del Nord llença una amenaça nuclear contra les maniobres militars dels EUA i Corea del Sud
Revifa un conflicte heretat de la guerra freda. La tensió entre Corea del Nord i Corea del Sud -amb el seu aliat, els Estats Units- s'ha elevat a nivells de fa dècades. El règim comunista de Pyongyang ha amenaçat d'utilitzar el seu armament nuclear en una "guerra santa" contra el massiu desplegament militar que els EUA i Seül tenen previst al mar de Japó. Els dos aliats volen fer maniobres aèries i navals que inclouen la presència d'un portaavions nuclear. Aquestes maniobres són una resposta dissuasòria després que Corea del Nord enfonsés un vaixell de la seva veïna i causés 46 morts.
La Comissió Nacional de Defensa nord-coreana, el poderós òrgan militar que presideix Kim Jong Il, ha emès un comunicat en què assegura que "l'exèrcit i el poble de Corea del Nord contraatacaran, de forma legítima, amb el seu poder dissuasori nuclear" davant les maniobres que estan previstes al mar del Japó.
Pyongyang assegura que Seül i Washington "amenacen aquest territori amb una guerra nuclear" sota el pretext de respondre al naufragi d'una corbeta sud-coreana en què van morir 46 persones. El règim comunista nega la seva implicació en els fets i no entén les maniobres. Corea del Nord interpreta els moviments dels Estats Units i la seva veïna com una forma de pressió i alerta que se sent legitimada per "iniciar una guerra santa de represàlia" basada en el poder dissuasori nuclear. El comunicat conclou que les maniobres militars són un "greu perill" per a la pau mundial.
Portaavions, caces i 8.000 efectius
Washington i Seül han anunciat que desenvoluparan quatre dies de maniobres aèries i navals liderades pel portaavions nuclear nord-americà "George Washington". En el desplegament hi participaran una vintena de bucs de guerra, 200 caces de combat i 8.000 efectius.
Els dos països insisteixen de portes enfora en el caràcter defensiu de les maniobres, però també reconeixen que l'objectiu d'aquests exercicis militars és enviar un "missatge dissuasori" al règim de Kim Jong Il.
L'escalada de tensió respon a l'enfonsament al març de la corbeta sud-coreana "Cheonan". Una investigació internacional impulsada per Seül va concloure al maig que el naufragi, en la frontera marítima entre les dues Corees va ser obra de l'atac d'un torpede nord-coreà. Les conclusions de l'informe van motivar les maniobres dels dos aliats amb el Japó com a observador.
La Xina, en canvi, ha evitat condemnar l'enfonsament del buc i ha criticat els exercicis militars. Pequín demana "contenció" als implicats amb l'objectiu de rebaixar la tensió. Una postura que també han adoptat els Estats Units davant la retòrica bèl·lica nord-coreana. Washington ha demanat a Corea del Nord que adopti una actitud "constructiva".
Tot i les crides a la calma, trobar una solució diplomàtica sembla complexa. Els responsables militars de Corea del Sud ja han incrementat la seva vigilància en les àrees frontereres. Especialment a una de les zones més vigilades del món: la Zona Desmilitaritzada (DMZ) de Panmunjom, al paral·lel 38. Els secretaris d'Estat i de Defensa dels Estats Units, Hillary Clinton i Robert Gates, van visitar fa poc la frontera en un altre senyal d'avís a Pyongyang.
Pyongyang assegura que Seül i Washington "amenacen aquest territori amb una guerra nuclear" sota el pretext de respondre al naufragi d'una corbeta sud-coreana en què van morir 46 persones. El règim comunista nega la seva implicació en els fets i no entén les maniobres. Corea del Nord interpreta els moviments dels Estats Units i la seva veïna com una forma de pressió i alerta que se sent legitimada per "iniciar una guerra santa de represàlia" basada en el poder dissuasori nuclear. El comunicat conclou que les maniobres militars són un "greu perill" per a la pau mundial.
Portaavions, caces i 8.000 efectius
Washington i Seül han anunciat que desenvoluparan quatre dies de maniobres aèries i navals liderades pel portaavions nuclear nord-americà "George Washington". En el desplegament hi participaran una vintena de bucs de guerra, 200 caces de combat i 8.000 efectius.
Els dos països insisteixen de portes enfora en el caràcter defensiu de les maniobres, però també reconeixen que l'objectiu d'aquests exercicis militars és enviar un "missatge dissuasori" al règim de Kim Jong Il.
L'escalada de tensió respon a l'enfonsament al març de la corbeta sud-coreana "Cheonan". Una investigació internacional impulsada per Seül va concloure al maig que el naufragi, en la frontera marítima entre les dues Corees va ser obra de l'atac d'un torpede nord-coreà. Les conclusions de l'informe van motivar les maniobres dels dos aliats amb el Japó com a observador.
La Xina, en canvi, ha evitat condemnar l'enfonsament del buc i ha criticat els exercicis militars. Pequín demana "contenció" als implicats amb l'objectiu de rebaixar la tensió. Una postura que també han adoptat els Estats Units davant la retòrica bèl·lica nord-coreana. Washington ha demanat a Corea del Nord que adopti una actitud "constructiva".
Tot i les crides a la calma, trobar una solució diplomàtica sembla complexa. Els responsables militars de Corea del Sud ja han incrementat la seva vigilància en les àrees frontereres. Especialment a una de les zones més vigilades del món: la Zona Desmilitaritzada (DMZ) de Panmunjom, al paral·lel 38. Els secretaris d'Estat i de Defensa dels Estats Units, Hillary Clinton i Robert Gates, van visitar fa poc la frontera en un altre senyal d'avís a Pyongyang.
