Corbacho deixa l'alcaldia de l'Hospitalet i la presidència de la Diputació per ser nomenat ministre
Els ministres del nou executiu Zapatero prendran possessió del càrrec aquest dilluns, però abans alguns d'ells han de deixar enrere el seu passat. Entre ells, Celestino Corbacho, que ha renunciat a l'alcaldia de l'Hospitalet de Llobregat i també a la presidència de la Diputació de Barcelona. Tot plegat per poder assumir el Ministeri de Treball i Immigració. Una cartera que afronta amb voluntat de diàleg i per a la qual ja ha fet els primers contactes amb els sectors implicats. Corbacho ha dit adéu a la seva ciutat amb un discurs carregat de nostàlgia, en què ha recordat que va arribar a Catalunya quan tenia 13 anys amb un tren de fusta i que ara, en canvi, marxa cap a Madrid com a ministre amb l'AVE.
Matí de diumenge atrafegat per al nou ministre de Treball i Immigració. Per tal de dedicar-se exclusivament a les seves noves responsabilitats, Celestino Corbacho ha hagut de deixar els càrrecs que ocupava fins ara. La primera renúncia ha estat la de la presidència de la Diputació de Barcelona, càrrec que ocupava des de la primavera de l'any 2004 en substitució de José Montilla. Corbacho ha passat el testimoni a l'alcalde de Santa Coloma de Gramenet, que es fa càrrec de la presidència de manera interina fins que es convoqui un nou ple extraordinari per nomenar el substitut, que probablement serà el mateix Bartomeu Muñoz.
El president ha volgut destacar en el seu discurs de renúncia la importància de les diputacions. Ha dit també que es tanca una etapa en què ha estat "fidel" als fonaments posats pels presidents anteriors i ha remarcat la seva tasca a l'hora d'identificar els reptes de futur i de col·locar-ne les bases. Fent gala del seu municipalisme, l'encara president ha considerat que el seu relleu haurà de "treballar perquè aquesta casa sigui una mà estesa i de suport càlid a tots els municipis".
També ha remarcat que aquestes institucions, que ha situat fora de la primera línia política, són el terreny de l'acord, la concertació i el "fair play" entre formacions polítiques. Una correcció i respecte que ha agraït a tots els partits, amb una menció específica a CiU i el PP, que no formaven part del govern de l'ens, i ha subratllat que aquesta actitud ha permès arribar a acords importants.
Han assistit a aquest ple extraordinari diferents personalitats de la vida política catalana, com la consellera de Treball, Mar Serna; l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i els expresidents de la Diputació Joan Antoni Samaranch i Manuel Royes.
Adéu a l'alcaldia
Immediatament després d'aquesta renúncia, Corbacho s'ha desplaçat fins a la seva ciutat, que el va veure arribar amb només 13 anys des d'Extremadura. La feina que l'esperava no era fàcil: posar fi a 25 anys de responsabilitats institucionals en els governs locals. Corbacho va entrar com a regidor a l'ajuntament l'any 1983 i el 1994 va erigir-se com a alcalde no electe. Des de llavors no només no ha perdut cap de les eleccions municipals, sinó que les ha guanyat amb una majoria absoluta rere l'altra.
Envoltat dels regidors i de personalitats però també de centenars de veïns que no s'han volgut perdre el seu comiat, tants que fins i tot s'han hagut d'habilitar dues sales amb pantalles perquè tothom pogués seguir l'acte, Corbacho ha assegurat que, malgrat que les seves noves responsabilitats polítiques el porten a Madrid, no deixarà mai de ser veí d'aquesta ciutat.
Amb un discurs carregat de nostàlgia i emoció, rememorant els seus orígens i agraïnt el suport de la seva família, ha recordat que va arribar a Catalunya quan tenia 13 anys amb un tren de fusta i que ara, en canvi, marxa cap a Madrid com a ministre amb l'AVE. Diu que marxa amb la satisfacció d'haver fet la feina ben feta i ha explicat quina és la seva manera d'entendre la política, encara que això ara el porti lluny de la seva ciutat. També ha subratllat que "ningú m'ha regalat res però Catalunya em va donar totes les oportunitats".
Celestino Corbacho ha deixat en mans de la primera tinent d'alcalde, Núria Marín, la responsabilitat de comandar l'ajuntament. Ho farà de forma temporal fins dissabte que ve, quan en un altre ple extraordinari s'espera que sigui elegida alcaldessa fins al final del mandat.
A punt per treballar
El tot just nomenat ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, ha posat el diàleg com a principal característica del nou càrrec. També ha dit que ja ha mantingut els primers contactes amb sindicats i patronals, amb qui té previst posar-se a treballar demà mateix. Pel que fa a les competències en immigració, ha defensat que tots els immigrants que arribin a Espanya tinguin contracte de treball, i alhora ha apostat per buscar fórmules per a la seva integració sense que els espanyols vegin reduïts els beneficis de l'estat del benestar.
El president ha volgut destacar en el seu discurs de renúncia la importància de les diputacions. Ha dit també que es tanca una etapa en què ha estat "fidel" als fonaments posats pels presidents anteriors i ha remarcat la seva tasca a l'hora d'identificar els reptes de futur i de col·locar-ne les bases. Fent gala del seu municipalisme, l'encara president ha considerat que el seu relleu haurà de "treballar perquè aquesta casa sigui una mà estesa i de suport càlid a tots els municipis".
També ha remarcat que aquestes institucions, que ha situat fora de la primera línia política, són el terreny de l'acord, la concertació i el "fair play" entre formacions polítiques. Una correcció i respecte que ha agraït a tots els partits, amb una menció específica a CiU i el PP, que no formaven part del govern de l'ens, i ha subratllat que aquesta actitud ha permès arribar a acords importants.
Han assistit a aquest ple extraordinari diferents personalitats de la vida política catalana, com la consellera de Treball, Mar Serna; l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i els expresidents de la Diputació Joan Antoni Samaranch i Manuel Royes.
Adéu a l'alcaldia
Immediatament després d'aquesta renúncia, Corbacho s'ha desplaçat fins a la seva ciutat, que el va veure arribar amb només 13 anys des d'Extremadura. La feina que l'esperava no era fàcil: posar fi a 25 anys de responsabilitats institucionals en els governs locals. Corbacho va entrar com a regidor a l'ajuntament l'any 1983 i el 1994 va erigir-se com a alcalde no electe. Des de llavors no només no ha perdut cap de les eleccions municipals, sinó que les ha guanyat amb una majoria absoluta rere l'altra.
Envoltat dels regidors i de personalitats però també de centenars de veïns que no s'han volgut perdre el seu comiat, tants que fins i tot s'han hagut d'habilitar dues sales amb pantalles perquè tothom pogués seguir l'acte, Corbacho ha assegurat que, malgrat que les seves noves responsabilitats polítiques el porten a Madrid, no deixarà mai de ser veí d'aquesta ciutat.
Amb un discurs carregat de nostàlgia i emoció, rememorant els seus orígens i agraïnt el suport de la seva família, ha recordat que va arribar a Catalunya quan tenia 13 anys amb un tren de fusta i que ara, en canvi, marxa cap a Madrid com a ministre amb l'AVE. Diu que marxa amb la satisfacció d'haver fet la feina ben feta i ha explicat quina és la seva manera d'entendre la política, encara que això ara el porti lluny de la seva ciutat. També ha subratllat que "ningú m'ha regalat res però Catalunya em va donar totes les oportunitats".
Celestino Corbacho ha deixat en mans de la primera tinent d'alcalde, Núria Marín, la responsabilitat de comandar l'ajuntament. Ho farà de forma temporal fins dissabte que ve, quan en un altre ple extraordinari s'espera que sigui elegida alcaldessa fins al final del mandat.
A punt per treballar
El tot just nomenat ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, ha posat el diàleg com a principal característica del nou càrrec. També ha dit que ja ha mantingut els primers contactes amb sindicats i patronals, amb qui té previst posar-se a treballar demà mateix. Pel que fa a les competències en immigració, ha defensat que tots els immigrants que arribin a Espanya tinguin contracte de treball, i alhora ha apostat per buscar fórmules per a la seva integració sense que els espanyols vegin reduïts els beneficis de l'estat del benestar.
