Continua la incògnita sobre la presidència del Senat italià després de tres escrutinis
L'elecció dels presidents de les dues cambres a Itàlia s'està fent esperar. Al Senat, després d'una primera votació en què cap dels dos candidats -Franco Marini, de centreesquerra, i l'històric dirigent democristià Giulio Andreotti- ha obtingut la majoria necessària, la segona s'ha anul·lat per dues paperetes dubtoses, decisives per a la victòria de Marini. Així doncs, s'ha decidit repetir l'escrutini per tercer cop. Un altre vot dubtós ha deixat en suspens la designació de Franco Marini. Al Congrés, després de tres votacions fallides per elegir com a president l'únic candidat, el comunista Fausto Bertinotti, caldrà esperar que avui, i ja per majoria absoluta, es faci un nou escrutini.
Itàlia ha estrenat legislatura sota el signe de la polaritat. La Cambra dels Diputats i el Senat han obert la primera sessió amb un minut de silenci pels tres carrabiners assassinats dijous a l'Iraq. Durant la jornada, s'havien d'elegit els presidents de les cambres, però tant al Senat com al Congrés, on l'elecció es preveia fàcil, la lluita està sent molt dura.
Al Senat italià s'ha votat fins a tres vegades per elegir-ne el president. En la primera votació, el candidat de la coalició La Unió, Franco Marini, ha encapçalat l'escrutini amb 157 vots a favor enfront dels 140 que ha obtingut Andreotti. Una majoria, però, insuficient, i és que calia arribar als 162 vots. La segona votació ha estat anul·lada a causa de dues paperetes dubtoses, dos vots que haurien estat clau per a la victòria del candidat de centreesquerra, Franco Marini.
Després de quasi una hora de deliberació sobre la validesa d'aquestes paperetes, el president de la sessió, Oscar Luigi Scalfaro, ha anunciat que els secretaris electorals no havien arribat a cap acord, fet que els abocava a l'anul·lació de la votació. Per això, s'ha decidit repetir l'escrutini per tercer cop. En aquesta ocasió, tampoc no hi ha hagut resultat definitiu. Marini ha obtingut 161 vots, mentre que un més ha estat qualificat de dubtós perquè només hi apareix la paraula "Marini" i no "Franco Marini", que n'és el nom complet. La validesa d'aquest sufragi representa la presidència per al candidat de La Unió.
L'elecció del president del Senat és clau per a la legislatura que opta a liderar Romano Prodi. El reduït avantatge en escons que manté al Senat, dos més que la formació encapçalada per Berlusconi, fa que la balança es pugui decantar del costat del centredreta. Tenint en compte que el sistema bicameral italià comporta que la Cambra de Diputats i el Senat tinguin gairebé el mateix poder, la falta de control d'un d'ells bloquejaria, de fet, el poder legislatiu del centreesquerra liderat per Prodi.
Tres votacions estèrils al Congrés fan ajornar l'elecció del nou president
I si al Senat ja es preveia dura la votació del nou president, en canvi, el que havia de ser un simple tràmit s'ha convertit en un nou maldecap per a Prodi. Al Congrés, on només hi ha un candidat -el comunista Fausto Bertinotti-, cap de les tres votacions que s'han fet no ha servit per confirmar l'elecció de president. El secretari del Partit de la Refundació Comunista, Fausto Bertinotti, que el 1998 va provocar la caiguda del govern que dirigia Prodi retirant-li el seu suport, les està passant magres. Lluny dels 420 vots necessaris per al seu nomenament, l'equivalent a dos terços de la cambra, fins ara Bertinotti n'ha obtingut 305, 302 i 295 en la primera, la segona i la tercera votació.
Per això, la Cambra de Diputats s'ha emplaçat a un nou escrutini aquest dissabte, on només cladrà que Bertinotti aconsegueixi una majoria absoluta (en comptes de qualitativa) per ser elegit president de Congrés. Amb tot, no serà fins a mitjans de maig que el Parlament triarà el nou primer ministre, Romano Prodi, que llavors podrà formar un govern de coalició.
