Confirmen la relació entre l'estrès prenatal i l'obesitat adulta

Investigadors de la Universitat de Navarra afirmen que l'estrès de la mare durant l'embaràs, per causes socioeconòmiques o psicosocials, s'associa amb el desenvolupament de patologies relacionades amb l'obesitat en l'edat adulta.

"L'increment dels casos d'obesitat no es pot atribuir únicament a factors genètics o a una mala nutrició, amb dietes altes en greixos o sucres, sinó també a l'estil de vida i a factors ambientals adversos", explica l'investigador Javier Campión en una nota del centre universitari.

L'expert sosté que el ritme accelerat que caracteritza la societat produeix una elevació de la taxa d'estrès en la població i aquest augment, paral·lel a les taxes d'obesitat, fa necessari l'anàlisi de la interacció entre aquests dos factors, que no només afecten l'edat adulta.

Així, l'objectiu del treball, publicat a la revista "Stress", va ser determinar en rates adultes l'efecte d'un estrès crònic moderat durant l'última setmana del desenvolupament embrionari en els canvis fenotípics, bioquímics i hormonals.

Es van estudiar dos grups, amb i sense estrès, i es va examinar en la seva descendència les alteracions de l'expressió de gens relacionats amb l'obesitat i el metabolisme dels glucocorticoides en el teixit adipós blanc.

"La conclusió general que vam obtenir va ser que en una situació adversa durant el desenvolupament intrauterí podria fer que els animals tinguessin un augment més gran del greix corporal i alteracions bioquímiques, hormonals i genètiques, induïdes per la ingesta d'una dieta rica en greixos i sucres", explica Campión.

"Aquests canvis", afegeix, "provoquen en l'edat adulta obesitat i comorbiditats associades com la resistència insulínica, possiblement provocats per mecanismes epigenètics".

En opinió de l'investigador, "els resultats de l'estudi indiquen que una vida saludable durant l'embaràs no consisteix únicament en una bona alimentació, sinó també a tenir una vida tranquil·la, sense estrès".