Condemnen l'exadministrador de Luis del Olmo a 10 anys de presó i a tornar-li 14 milions
El condemnat va utilitzar dues societats durant sis anys per fer falses inversions amb els ingressos de Del Olmo
El Tribunal Suprem confirma la condemna a 10 anys i mig de presó a l'exadministrador del patrimoni del periodista Luis del Olmo.
Es condemna Rogelio Rengel per apropiar-se més de 14 milions d'euros de les empreses del periodista entre els anys 2005 i 2011. L'alt tribunal aprecia l'existència d'un delicte continuat d'apropiació indeguda i un altre de falsificació de comptes. El condemnat va utilitzar dues societats durant sis anys per fer falses inversions amb els ingressos de Del Olmo aprofitant-se de la seva amistat i la de la seva família.
Confirma també que el que va ser l'home de confiança del periodista li haurà de pagar una indemnització en concepte de responsabilitat civil de 15 milions d'euros, dels quals 14,3 milions corresponen a Del Olmo i 678.678 euros a altres perjudicats.
A través de la societat anònima Asteya, de la qual Rengel era l'administrador únic, Del Olmo va encarregar al seu antic administrador la gestió de les societats Producciones Lumer i Sociedad Profesional del Periodismo, on ingressava els seus guanys com a locutor de ràdio.
Segons la sentència, des del 2005, Rogelio Rengel va "començar a desviar fons de les dues societats" fent constar a la seva comptabilitat dades que no es corresponien amb la realitat i inversions que no es van produir. Així mateix, va fer operacions amb diners dels seus familiars, aparentment per fer inversions.
Rebutgen atenuants
Els magistrats rebutgen aplicar l'atenuant de reparació de dany que havia demanat Rengel per considerar que va posar a disposició del periodista tot el seu patrimoni, una llista de béns i, a més, va ingressar 37.127 euros d'un pla de pensions per satisfer els seus deutes.
Pel president de la sala, Manuel Marchena, és una compensació insuficient perquè en un delicte contra el patrimoni la reparació dels danys ha de transmetre al perjudicat "la sensació que les conseqüències del delicte s'han vist neutralitzades". Segons assegura, els béns que va oferir no són "sinó expressió d'un lamentable estat d'insolvència que es troba en un cridaner contrast amb l'elevadíssim import de les quantitats sostretes".
