Conceptes clau
Hi ha sequera quan no plou durant un llarg període de temps i les reserves d'aigua estan sota mínims. Això és el que passa aquest 2008 a Catalunya, però no és la primera vegada que el país pateix episodis d'aquest tipus.
Què és la sequera?
Manca persistent de precipitació. Així és com es defineix la sequera. El fenomen afecta i preocupa, i molt, Catalunya, un territori ja de per si irregular pel que fa al règim pluviomètric, cosa que devem al nostre clima mediterrani.
L'escassetat de pluges va començar l'estiu del 2006 i ha continuat fins a aconsellar el màxim aprofitament dels recursos hídrics. La falta de reserves de neu i la reducció de les reserves als embassaments i aqüífers té repercussió a tot el territori, però a l'àrea metropolitana de Barcelona és d'una gravetat extraordinària. I quin n'és el motiu? Que les aportacions del Ter i les del Llobregat, que subministren bona part d'aquesta àrea, estan en una situació d'absoluta excepcionalitat.
I és que, enguany, la sequera s'ha manifestat de manera evident al vessant més humit de Catalunya. Tot plegat ens porta a la pitjor sequera que ha patit el nostre territori en els últims 60 anys. I una anàlisi des d'una perspectiva històrica ho demostra.
Dades històriques
L'episodi més recent de sequera el vam tenir tot just el 2005, però no va ser tan greu com el que actualment ens ocupa. Llavors, les reserves eren uns 50 hectòmetres cúbics superiors a les d'ara.
Però la primera constància que es té d'una època de sequera és del 1566, quan es va perdre tota la collita de cereal per culpa de la falta de pluja. Del 1812 al 1818, època en què ja es mesuraven les pluges, hi va haver una sequera intensa, així com del 1910 al 1915 i el 1922 i 1923.
Per trobar un episodi de sequera d'una intensitat similar a l'actual ens hem de remuntar al 1944. Aquell any i el següent van ser realment secs i l'estiu del 1950 a Barcelona es van haver de fer talls nocturns del subministrament.
Les restriccions es van repetir el 1953 i s'expliquen, com el 1950, no tant per una falta de pluges -que també-, sinó més aviat pel fet que les infraestructures es converteixen en insuficients en vista del creixement que experimenta la ciutat.
El 1985-1986 les restriccions van estar a punt de tornar, i el 1988-1989 ens vam quedar a tres dies de patir-ne. Del 1999 al 2003 es van succeir uns anys força secs que van obligar a activar diversos decrets de sequera.
Pronòstics migratoris
La falta d'aigua és un problema que supera l'àmbit català; és un problema global. De fet, es calcula que una de cada sis persones al món no té accés a aigua potable, un bé que, recordem-ho, a banda de ser escàs, és imprescindible per a la vida. Prova d'això és que cada dia moren al món 3.800 nens i nenes per malalties associades a la falta d'aigua potable.
El canvi climàtic és una de les principals causes de la falta d'aigua i la seva mala distribució al món, i aquest fenomen s'accentuarà. I s'accentuarà fins al punt que, conjugat amb un altre element, el creixement demogràfic, impulsarà moviments migratoris en un futur.
De fet, segons càlculs de l'Organització Meteorològica Mundial i l'Organització Internacional per a les Migracions, el 2050 uns mil milions de persones es podrien veure obligades a migrar com a conseqüència de fenòmens meteorològics extrems provocats pel canvi climàtic.
I és que els experts pronostiquen que, en països pobres com els de la conca sud del Mediterrani, la migració cap a territoris amb més riquesa serà l'única alternativa per a la seva població, que no tindrà aigua. Els estudiosos encara van més enllà i afirmen que això també provocarà conflictes armats i és per això que avisen de la necessitat d'implementar polítiques amb la finalitat d'esmorteir l'impacte que tindran aquests moviments migratoris.
Tot plegat té l'origen en la transformació del planeta que ha comportat l'activitat humana, que ha tingut, entre altres conseqüències, el canvi dels cicles de l'aigua i dels sistemes climàtics.
Manca persistent de precipitació. Així és com es defineix la sequera. El fenomen afecta i preocupa, i molt, Catalunya, un territori ja de per si irregular pel que fa al règim pluviomètric, cosa que devem al nostre clima mediterrani.
L'escassetat de pluges va començar l'estiu del 2006 i ha continuat fins a aconsellar el màxim aprofitament dels recursos hídrics. La falta de reserves de neu i la reducció de les reserves als embassaments i aqüífers té repercussió a tot el territori, però a l'àrea metropolitana de Barcelona és d'una gravetat extraordinària. I quin n'és el motiu? Que les aportacions del Ter i les del Llobregat, que subministren bona part d'aquesta àrea, estan en una situació d'absoluta excepcionalitat.
I és que, enguany, la sequera s'ha manifestat de manera evident al vessant més humit de Catalunya. Tot plegat ens porta a la pitjor sequera que ha patit el nostre territori en els últims 60 anys. I una anàlisi des d'una perspectiva històrica ho demostra.
Dades històriques
L'episodi més recent de sequera el vam tenir tot just el 2005, però no va ser tan greu com el que actualment ens ocupa. Llavors, les reserves eren uns 50 hectòmetres cúbics superiors a les d'ara.
Però la primera constància que es té d'una època de sequera és del 1566, quan es va perdre tota la collita de cereal per culpa de la falta de pluja. Del 1812 al 1818, època en què ja es mesuraven les pluges, hi va haver una sequera intensa, així com del 1910 al 1915 i el 1922 i 1923.
Per trobar un episodi de sequera d'una intensitat similar a l'actual ens hem de remuntar al 1944. Aquell any i el següent van ser realment secs i l'estiu del 1950 a Barcelona es van haver de fer talls nocturns del subministrament.
Les restriccions es van repetir el 1953 i s'expliquen, com el 1950, no tant per una falta de pluges -que també-, sinó més aviat pel fet que les infraestructures es converteixen en insuficients en vista del creixement que experimenta la ciutat.
El 1985-1986 les restriccions van estar a punt de tornar, i el 1988-1989 ens vam quedar a tres dies de patir-ne. Del 1999 al 2003 es van succeir uns anys força secs que van obligar a activar diversos decrets de sequera.
Pronòstics migratoris
La falta d'aigua és un problema que supera l'àmbit català; és un problema global. De fet, es calcula que una de cada sis persones al món no té accés a aigua potable, un bé que, recordem-ho, a banda de ser escàs, és imprescindible per a la vida. Prova d'això és que cada dia moren al món 3.800 nens i nenes per malalties associades a la falta d'aigua potable.
El canvi climàtic és una de les principals causes de la falta d'aigua i la seva mala distribució al món, i aquest fenomen s'accentuarà. I s'accentuarà fins al punt que, conjugat amb un altre element, el creixement demogràfic, impulsarà moviments migratoris en un futur.
De fet, segons càlculs de l'Organització Meteorològica Mundial i l'Organització Internacional per a les Migracions, el 2050 uns mil milions de persones es podrien veure obligades a migrar com a conseqüència de fenòmens meteorològics extrems provocats pel canvi climàtic.
I és que els experts pronostiquen que, en països pobres com els de la conca sud del Mediterrani, la migració cap a territoris amb més riquesa serà l'única alternativa per a la seva població, que no tindrà aigua. Els estudiosos encara van més enllà i afirmen que això també provocarà conflictes armats i és per això que avisen de la necessitat d'implementar polítiques amb la finalitat d'esmorteir l'impacte que tindran aquests moviments migratoris.
Tot plegat té l'origen en la transformació del planeta que ha comportat l'activitat humana, que ha tingut, entre altres conseqüències, el canvi dels cicles de l'aigua i dels sistemes climàtics.
