Compte enrere per a l'aprovació del 155

No es descarta que Puigdemont s'expliqui al Senat abans de la votació de divendres
Compte enrere per a l'aprovació del 155
Barcelona

Compte enrere per a l'aprovació del 155

No es descarta que Puigdemont s'expliqui al Senat abans de la votació de divendres
Redacció
Calendari de la setmana del 155

Calendari de la setmana del 155

Amb l'horitzó del ple del Senat que ha de donar llum verda a l'aplicació de l'article 155, aquest dilluns es comencen a moure les peces al tauler en una nova setmana clau.

Al Parlament, la junta de portaveus decidirà quan es convoca el ple per fixar la data del ple que demana Puigdemont en què es respondrà a l'aprovació de l'article 155.

A Madrid, el Senat dona forma a la comissió mixta creada específicament per supervisar les mesures per a Catalunya. Avui s'acaba el termini per dir qui en formarà part. Alguns grups polítics del Senat ja han seleccionat els senadors que participaran en la comissió conjunta de les comunitats autònomes i Constitucional que es reunirà aquesta setmana per analitzar i aprovar l'aplicació de l'article 155.

La comissió la formaran 27 senadors i estarà presidida pel president del Senat, Pío García Escudero. Estarà formada com qualsevol altra comissió, per 15 membres del PP, sis del PSOE-PSC, dos d'Units Podem-En Comú Podem-En Marea i un, respectivament, d'ERC, PNB, PDeCAT-CC i el Grup Mixt.

La comissió es constituirà dimarts, i entre les primeres decisions haurà d'acordar quan i com pot comparèixer Carles Puigdemont per presentar al·legacions. Si el president anirà o no al Senat és ara mateix una incògnita; en tot cas, ho hauria de fer abans de dijous, que és quan la comissió debatrà les al·legacions, farà una proposta final de les mesures i pot introduir modificacions en la proposta del govern espanyol. El document es votarà a la tarda i serà al ple convocat per divendres on es votarà i s'aprovarà, perquè els populars hi tenen majoria absoluta.

I, justament divendres, podria celebrar-se el ple al Parlament per debatre i decidir com es respon a la suspensió del govern i de les institucions catalanes. Entre les forces sobiranistes sembla que a la balança pesa més aixecar la suspensió de la declaració d'independència que no pas convocar eleccions i que, en tot cas, si hi ha eleccions, seran constituents.

El conseller de la Presidència, Jordi Turull, avançava en una entrevista a TV3 i a Catalunya Ràdio que ara toca treballar de forma efectiva per garantir aquests dos objectius:

"Com i de quina manera actuem des de la unitat per fer el màxim d'efectiu i actuant amb el cap i amb el cor, i no amb l'estómac, la defensa a ultrança de les institucions catalanes democràticament escollides i la culminació del mandat de l'1 d'octubre."

La impressió general és que les eleccions ja no són una sortida per frenar el 155. El conseller Romeva ho donava a entendre en un homenatge als immolats pel franquisme aquest any carregat de simbolisme.

"Cal recordar que la república no és només una opció. És una absoluta necessitat de supervivència".

La CUP, a favor de la DUI, i Catalunya Sí que es Pot, que posa l'èmfasi en la unió de tots els partits demòcrates, també tenen postures diferents al voltant de si Puigdemont s'ha d'anar a explicar al Senat.

Per Joan Josep Nuet, de Catalunya Sí Que Es Pot, aquest hauria de ser el primer missatge que el president "llancés al Senat":

"Aquest hauria de ser el primer missatge que el president de la Generalitat llancés a Mariano Rajoy i que llancés al Senat el proper divendres, que hi haurà una unitat democràtica a Catalunya en defensa dels drets i llibertats".

En canvi, Gabriela Serra, de la CUP-CC, demana explicacions:

"Primer hauríem de saber, cosa que no sabem, què, per què, si hi va o no hi va. hem de saber la intencionalitat".

Tampoc l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, no veu clar que les eleccions siguin una sortida, si no es fan en un context de normalitat i sense amenaces. Colau avisa que unes eleccions en plena aplicació de l'article 155 estarien "sota una anomalia democràtica". Assegura que no són la solució i demana diàleg, sense declaració d'independència ni el 155, per trobar una sortida al procés.

"Unes eleccions en les pitjors condicions, sota una intervenció del govern i de les institucions catalanes, serien unes eleccions sota una anomalia democràtica, amb molta tensió i més polarització. I unes eleccions en aquestes condicions dubto que ajudin a solucionar res"

TEMES:
Referèndum 1-O Procés català

NOTÍCIES RELACIONADES