Pla general d'un niu d'esparver cendrós protegit amb una tanca metàl·lica. (Horitzontal)
Pla general d'un niu d'esparver cendrós protegit amb una tanca metàl·lica. (Horitzontal)

Comptabilitzats 87 nous polls d'esparver cendrós a les comarques de Lleida durant la campanya de nidificació 2016

Actualitzat

ACN Lleida.-La campanya de nidificació del 2016 de l'esparver cendrós (Circus pygargus) a les comarques de Lleida, on es troba el gruix de la població catalana, s'ha tancat amb un total de 61 postes comptabilitzades i 87 polls que han aconseguit volar. Es tracta d'un ocell rapinyaire protegit, de mida mitjana, present a Catalunya durant els mesos d'estiu. Té la peculiaritat de niar al terra, preferentment en camps de cereal i altres conreus herbacis, fet que comporta un perill per a les postes en època de sega. El Govern va iniciar el 1986 una campanya de localització i protecció dels nius, que ha aconseguit elevar a 60 el nombre de parelles que nidifica actualment a la plana de Lleida. Juntament amb les 5 localitzades a Girona i unes 25 a Tarragona, sumen un total d'unes 90 parelles a tot Catalunya l'any 2016. En aquestes campanyes anuals de protecció de l'espècie hi participen tècnics de Medi Natural, Forestal Catalana, Agents Rurals, personal contractat i col·laboradors.

Durant molts anys, els nius ubicats en camps de cereals es protegien només deixant part dels conreus al seu voltant sense segar, normalment mitja hectàrea, fet que es va demostrar insuficient per evitar que fossin atacats per guineus o altres depredadors. El 2015, el Govern va impulsar, amb la col·laboració d'Endesa i el suport tècnic de Birding Natura, una prova pilot a 16 dels 61 nius trobats llavors, envoltant un àrea de 3,5 metres quadrats amb una reixa metàl·lica d'1,20 metres d'alçada. La mesura es va demostrar molt efectiva, atès que impedeix les depredacions però no les entrades i sortides dels esparvers. Enguany, la tanca s'ha utilitzat per encerclar 36 dels 61 nius trobats a la vegada que s'ha reduït la superfície sense segar a 2.500 metres quadrats al voltant de cada niu, en comptes de 5.000 metres quadrats, com fins ara. D'aquests nius protegits han tirat endavant 30, que han produït 78 polls, i només han fracassat 6 postes (per motius aliens als depredadors), segons han informat des del Departament de Territori i Sostenibilitat. Aquest 83% d'èxit contrasta amb el 50% que s'aconseguia quan els nius només es protegien deixant sense segar una part important del camp, però sense col·locar la tanca. Dels 25 nius que no s'han envoltat amb tanca, 3 han produït 9 polls que han aconseguit volar abans de la sega, mentre que els altres han fracassat, bé per depredacions abans de poder col·locar la tanca, abandó o altres motius. 24 polls rescatats A banda dels polls protegits en els seus nius, s'han pogut rescatar altres 24 criats, que han estat criats al Centre de Fauna Vallcalent de Lleida per tècnics de Territori i Sostenibilitat, Forestal Catalana i voluntaris. Quan els polls tenien entre 20 i 25 dies, abans de finalitzat el seu creixement, es van portar als Plans de Sió (Segarra) per ser alliberats mitjançant la tècnica de hacking, amb la col·laboració de Birding Natura, S.L. L'acció consisteix en ubicar-los en un gran tancat, obert per la part de dalt, que simula un niu natural, on els animals són alimentats diàriament fins que decideixen marxar. D'aquesta manera, aprenen a caçar seguint el seu instint i poden independitzar-se. Tot i que acabin marxant, les aus poden tornar quan vulguin per menjar o refugiar-se. Els animals van ser rescatats de nius que no s'havien pogut protegir abans de la sega dels conreus. En total, es van retirar 5 polls i 30 ous d'esparver cendrós. D'aquests darrers, un era infèrtil, 7 van ingressar morts, 3 van avortar al Centre i els altres 19 van néixer.

Anar al contingut