Compromís aprofita Sixena per reclamar obres que es van dur de Castelló a Barbastre

Denuncia la passivitat del PP per protegir aquest patrimoni dels valencians
Compromís aprofita Sixena per reclamar obres que es van dur de Castelló a Barbastre

Compromís aprofita Sixena per reclamar obres que es van dur de Castelló a Barbastre

Denuncia la passivitat del PP per protegir aquest patrimoni dels valencians
Redacció Actualitzat
L'Església de la Sang, a Castelló

L'Església de la Sang, a Castelló

El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, ha registrat una sèrie de preguntes dirigides al govern espanyol en relació a 52 béns culturals que l'any 2012 varen sortir del Convent de les Caputxines de Castelló de la Plana per ser dipositades al monestir de Barbastre (Osca). En una nota de premsa de la coalició, s'explica que Mulet planteja la qüestió "vist el precedent de Sixena i per poder traçar paral·lelismes".

Segons Mulet, la sortida de les obres es va fer "amb la passivitat còmplice del llavors govern del PP, no es va impedir a l'orde treure pintures, escultures, béns mobles de segles d'antiguitat, que haurien estat sufragats pels castellonencs, i deixar-los a recapte de l'orde a Barbastre". Fins i tot assenyala que "dels pocs que va deixar, va fer bon negoci a costa de l'erari públic", en referència al lloguer de 3.000 euros al mes que s'havien de pagar per exposar al Museu de Beles Arts de Castelló una desena de llenços de Zurbarán, i d'altres tres obres del patrimoni històric-artístic que pertanyien a l'antic convent.

Segons Mulet, només es pot quantificar que es van treure més d'un centenar d'obres del convent i que una cinquantena es va dipositar en altres llocs de la demarcació, sense saber on, ni existir una catalogació i inventariat per a saber el valor real de les obres, la descripció d'aquestes, el seu estat, i un estudi per a saber l'origen d'aquestes obres:

"Estem parlant de béns culturals de tots els castellonencs, on el PP ha callat i permès el saqueig; aquestes obres no poden ser atribuïdes a propietat de l'orde, sinó que en la seva majoria són objecte de donacions econòmiques o materials dels creients de la ciutat".

Mulet ha recordat un altre cas que es troba a l'espera del debat d'una moció de Compromís al senat: els "Papers de Salamanca": "com a mínim, vuit vagons de ferrocarril amb més de 80 tones de documents, llibres i revistes van ser enviats des de Vinaròs, Castelló, València i Alacant cap a l'Arxiu de Salamanca". Es tracta d'una documentació que

"va servir en molts casos per a condemnar a mort a milers de persones o reprimir-les brutalment. (...) Documentació referent a ajuntaments, pobles, entitats i institucions valencians que continuen segrestats, al contrari del que ha passat amb uns altres que han pogut aconseguir-ho, continuen a Salamanca, lluny dels seus legítims propietaris".

Mulet afirma que es podria parlar de tots aquests i altres casos: "del cas de les caputxines, dels papers de Salamanca, dels papers de defensa trets pel govern de Zapatero de Castelló, de la Dama d'Elx, i de tant i tant patrimoni històric artístic tret il·legalment del nostre territori, del com mai hem vist la més mínima intenció per part del PP per reclamar-la".

La falta de germanes caputxines en el convent va fer que la mateixa orde decidís tancar-lo l'any 2012. Les germanes que encara hi vivien van ser portades al convent de caputxines de Barbastre.

TEMES:
Sixena