Comiat emotiu del món teatral a la Lizaran al tanatori de les Corts
Familiars i companys de professió l'han recordada amb la lectura d'alguns textos i amb diverses peces musicals. L'actriu, considerada la dama del teatre català, serà incinerada a Montjuïc.
Redacció/ACNActualitzat
Comiat emotiu a l'actriu Anna Lizaran el que li han fet familiars, amics i companys de professió en el seu funeral al tanatori de les Corts de Barcelona. El recinte s'ha omplert en l'últim adéu a la gran dama del teatre català, desapareguda divendres a causa d'un càncer, i que serà incinerada a Montjuïc.
Familiars, amics, companys de professió i personalitats del món de la cultura i la política han assistit al funeral, que ha estat obert a tothom, i l'han recordada amb la lectura d'alguns textos i amb diverses peces musicals com la cançó "Un núvol blanc", de Lluís Llach. El seu gran amic Jordi Bosch ha recordat la frase que sempre emprava l'actriu: "Si es fa bé també agrada".
La cerimònia, organitzada per la família, ha estat oberta a tothom, però sense càmeres.
A les portes del tanatori, el director del Romea, Julio Manrique, ha dit que Anna Lizaran "era una gran del teatre, una actriu pura, una bèstia de l'escenari". També l'actor Eduard Fernández ha declarat davant dels mitjans que Lizaran "ha marxat massa d'hora", però ha considerat que "fins l'últim moment va estar dalt dels escenaris i no va viure cap decrepitud", cosa que no li hauria agradat.
La pèrdua de la Lizaran va commocionar el món del teatre, que aquest cap de setmana ja la va plorar en la vetlla que es va fer diumenge per l'actriu. De manera unànime es va insistir en la gran pèrdua que representa la desaparició de Lizaran per al món de la cultura i de les arts escèniques. Entre els assistents a la vetlla hi va haver el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que va recordar així l'última vegada que va parlar amb Anna Lizaran. "Quan van suspendre l'actuació a "La Bête", em va dir: "Res, no pateixis que d'aquí 3 o 4 setmanes ho arreglem. Tinc moltes ganes de treballar'. Ella se n'ha anat molt de pressa i ara el que li estem expressant tots és el sentiment que ens genera la seva pèrdua."
Lizaran era un referent de l'escena catalana, on va destacar des del començament del Teatre Lliure, del qual va ser cofundadora, i fins a les últimes representacions de grans personatges al Teatre Nacional de Catalunya. Entre els companys de professió i familiars que l'han acomiadat hi ha hagut Emma Vilarasau, Jordi Bosch, Muntsa Alcañiz, Sergi Belbel, Oriol Broggi, Marta Marco o Maife Gil.
"És irrepetible"
El director del Teatre Nacional de Catalunya -l'últim escenari que va trepitjar Lizaran-, Sergi Belbel, ha explicat que l'actriu va voler assajar per a "La Bête" fins a "l'últim moment i ha afirmat que "l'impacte que deixa al teatre i a la vida és enorme". Quan a algú li posen el "la" al davant, ha dit Belbel, és perquè és "irrepetible", com Margarida Xirgu, Núria Espert o Rosa Maria Sardà.
També molt emocionada, Vicky Peña ha confessat que encara està "commocionada pel cop" i ha qualificat Lizaran de "molt gran, molt rica, molt generosa i que connectava estupendament" amb el públic. N'ha lloat la valentia per impulsar "aventures" com Els Comediants o el Teatre Lliure i ha lamentat que es perdin "la lucidesa i la companyia" de la dama del teatre català.
Les mil i una cares de la Lizaran
La força d'Anna Lizaran als escenaris ha servit el portaveu del Teatre Lliure, Guillem-Jordi Graells, per explicar que s'ha perdut una part de "l'esperit del Lliure". "Encoratjadora, emprenedora, decidida", Lizaran va ser una de les impulsores d'aquest espai de Gràcia i "es va guanyar ella sola la força per convèncer-nos" de la seva capacitat escènica. "De la comicitat i la pallasseria fins al drama", les mil i una cares de Lizaran van convertir-la, diu, "en una autèntica capdavantera".
Familiars, amics, companys de professió i personalitats del món de la cultura i la política han assistit al funeral, que ha estat obert a tothom, i l'han recordada amb la lectura d'alguns textos i amb diverses peces musicals com la cançó "Un núvol blanc", de Lluís Llach. El seu gran amic Jordi Bosch ha recordat la frase que sempre emprava l'actriu: "Si es fa bé també agrada".
La cerimònia, organitzada per la família, ha estat oberta a tothom, però sense càmeres.
A les portes del tanatori, el director del Romea, Julio Manrique, ha dit que Anna Lizaran "era una gran del teatre, una actriu pura, una bèstia de l'escenari". També l'actor Eduard Fernández ha declarat davant dels mitjans que Lizaran "ha marxat massa d'hora", però ha considerat que "fins l'últim moment va estar dalt dels escenaris i no va viure cap decrepitud", cosa que no li hauria agradat.
La pèrdua de la Lizaran va commocionar el món del teatre, que aquest cap de setmana ja la va plorar en la vetlla que es va fer diumenge per l'actriu. De manera unànime es va insistir en la gran pèrdua que representa la desaparició de Lizaran per al món de la cultura i de les arts escèniques. Entre els assistents a la vetlla hi va haver el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que va recordar així l'última vegada que va parlar amb Anna Lizaran. "Quan van suspendre l'actuació a "La Bête", em va dir: "Res, no pateixis que d'aquí 3 o 4 setmanes ho arreglem. Tinc moltes ganes de treballar'. Ella se n'ha anat molt de pressa i ara el que li estem expressant tots és el sentiment que ens genera la seva pèrdua."
Lizaran era un referent de l'escena catalana, on va destacar des del començament del Teatre Lliure, del qual va ser cofundadora, i fins a les últimes representacions de grans personatges al Teatre Nacional de Catalunya. Entre els companys de professió i familiars que l'han acomiadat hi ha hagut Emma Vilarasau, Jordi Bosch, Muntsa Alcañiz, Sergi Belbel, Oriol Broggi, Marta Marco o Maife Gil.
"És irrepetible"
El director del Teatre Nacional de Catalunya -l'últim escenari que va trepitjar Lizaran-, Sergi Belbel, ha explicat que l'actriu va voler assajar per a "La Bête" fins a "l'últim moment i ha afirmat que "l'impacte que deixa al teatre i a la vida és enorme". Quan a algú li posen el "la" al davant, ha dit Belbel, és perquè és "irrepetible", com Margarida Xirgu, Núria Espert o Rosa Maria Sardà.
També molt emocionada, Vicky Peña ha confessat que encara està "commocionada pel cop" i ha qualificat Lizaran de "molt gran, molt rica, molt generosa i que connectava estupendament" amb el públic. N'ha lloat la valentia per impulsar "aventures" com Els Comediants o el Teatre Lliure i ha lamentat que es perdin "la lucidesa i la companyia" de la dama del teatre català.
Les mil i una cares de la Lizaran
La força d'Anna Lizaran als escenaris ha servit el portaveu del Teatre Lliure, Guillem-Jordi Graells, per explicar que s'ha perdut una part de "l'esperit del Lliure". "Encoratjadora, emprenedora, decidida", Lizaran va ser una de les impulsores d'aquest espai de Gràcia i "es va guanyar ella sola la força per convèncer-nos" de la seva capacitat escènica. "De la comicitat i la pallasseria fins al drama", les mil i una cares de Lizaran van convertir-la, diu, "en una autèntica capdavantera".
