Comentari Xesco Reverter: Les claus per entendre la presència d'Al-Qaeda al Iemen (I)
Xesco Reverter, periodista de la secció d'Internacional de TV3, analitza per al 3cat24 les claus per entendre la presència d'Al-Qaeda al Iemen, així com els conflictes interns que viu aquest país i el paper dels Estats Units davant d'aquesta nova amenaça terrorista.
Per què tanta atenció en el Iemen?
De sobte, Occident ha descobert el Iemen. I tot per un jove benestant de 23 anys, Umar Farouk Abdulmutallab, de pare nigerià i mare iemenita. Segons els Estats Units, durant l'any passat, va passar per un camp d'entrenament d'Al-Qaeda al Iemen. Des d'allà va sortir preparat per immolar-se a bord de l'avió de la Northwest Airlines que estava a punt d'aterrar a Detroit el dia de Nadal.
Una cosa és que Al-Qaeda ataqui interessos occidentals a l'Orient Mitjà (poden morir alguns nord-americans, britànics i molts locals) i l'altra que tingui capacitat per atacar dins de territori europeu o nord-americà (poden morir moltíssims occidentals i serà un cop molt dur per al país afectat).
Cap govern s'ho pot permetre i menys el nord-americà després de l'11-S. D'aquí que, si totes les pistes d'Umar Farouk porten al Iemen i hi ha la sensació que s'està convertint en el nou camp d'entrenament d'Al-Qaeda, alguna cosa s'ha de fer amb aquell país. Washington no sap encara gaire bé com afrontar el problema. Els mitjans podem començar per rescatar el Iemen de l'oblit internacional.
Quins problemes interns té el país?
Hi ha qui ha descrit el Iemen com un "estat fallit". És més precís titllar-lo d'"estat quasi fallit". El Iemen no és Somàlia ni l'Afganistan. Aquí hi ha un govern, un exèrcit i unes institucions que encara controlen parts del país. Tenen un poder real, per bé que cada cop més dèbil, contestat i que no és capaç de treure el país de la cua del desenvolupament àrab. Si us voleu estalviar l'explicació que ve a continuació (tardareu uns 3 minuts a llegir-la), podeu fer clic aquí i visionar un vídeo complet (dura 4 minuts) que vam fer a la tardor sobre els conflictes al Iemen.
1) La guerra al nord
El problema més greu es troba al nord del país, a la remota província de Sadaa, a la frontera amb l'Aràbia Saudita. Allà s'hi disputa una guerra amb majúscules entre els rebels anomenats "huthis" i el govern central. Aviació, artilleria pesada, tancs, bombardejos massius, massacres, intervencions estrangeres, 150.000 refugiats. Tots els elements necessaris per captar l'atenció de la comunitat internacional, que, exceptuant l'Agència de l'ONU per als Refugiats, ignora el conflicte.
Fa cinc anys que els "huthis", tribus xiïtes del nord del país, s'aixequen contra el poder central a Sanaa, de majoria sunnita. Malgrat el component religiós, el conflicte també té factors polítics, tribals i fins i tot econòmics. Els guerrillers "huthis" diuen lluitar contra la marginació de les regions del nord del Iemen però el seu ideari islamista radical els ha enfrontat també amb tribus germanes xiïtes, algunes de les quals s'han aliat amb el govern. A més, alguns "huthis" també s'estarien beneficiant econòmicament del conflicte.
La mediació internacional ha fracassat diverses vegades i a escala militar la situació es va estancar fins a finals de desembre. Les ofensives periòdiques de l'exèrcit no servien per eliminar una guerrilla experta a atacar i desaparèixer ràpidament. Tot va canviar amb l'entrada en escena del poderós veí del nord, l'Aràbia Saudita, aliada del govern iemenita. Riad ha desplegat l'exèrcit a la frontera i ha fet incursions sagnants al país veí amb aviació i infanteria pesada. Ha perdut més de 50 soldats però ha aconseguit que la setmana passada la guerrilla "huthi" emetés un comunicat oferint-se a negociar amb Sanaa.
Si algú es pregunta les raons de l'Aràbia per intervenir-hi, n'hi hauria com a mínim tres. Primer, perquè no pot tolerar tanta inestabilitat a la seva frontera, perquè no vol perdre un aliat com el president iemenita i perquè tem la influència de l'Iran. Els saudites estan convençuts que l'Iran xiïta finança la guerrilla "huthi". És a dir, el nord del Iemen seria un punt de contacte directe entre les dues grans potències rivals i enemigues del Golf Pèrsic, l'Iran i l'Aràbia Saudita.
Si després d'aquesta densa explicació no esteu exhaustos i encara voleu saber més d'aquest conflicte, us recomano aquest informe del prestigiós i necessari International Crisis Group.
2) La secessió del sud
Però la guerra al nord no és l'únic punt d'inestabilitat al Iemen. Vint anys després de la unificació, el govern del president Ali Abdallah al-Salih veu com es torna a qüestionar la unió entre el sud marxista i el nord monàrquic del 1990. A la ciutat d'Aden, la capital del sud, cada cop hi ha més manifestacions demanant la secessió del sud. Com els "huthis" del nord, es queixen, també, que el govern central els margina i s'emporta tots els recursos que donen els pous de petroli que hi ha a la zona. El govern ha reprimit les protestes, que s'haurien saldat amb desenes de morts, i això ha fet augmentar els sentiments independentistes.
3) La pobresa i l'autoritarisme
Els problemes del Iemen no s'acaben amb les tensions regionals. En una llista de 180 països, l'ONU situa el Iemen en la posició 140 en l'índex de desenvolupament humà, a l'altura del Pakistan o Angola. El 45% de la població viu amb menys de 2 dòlars al dia i la majoria no té perspectives de millorar. Al mateix temps, el règim d'Al- Salih s'eternitza. El president fa ni més ni menys 31 anys que és en el càrrec. S'hi fan eleccions periòdiques però l'oposició està reprimida i no té pràcticament presència a les institucions.
En definitiva, un cúmul de circumstàncies polítiques, econòmiques i socials que fan del Iemen un lloc ideal per a la implantació d'Al-Qaeda
Clica per continuar llegint l'informe sobre el Iemen
De sobte, Occident ha descobert el Iemen. I tot per un jove benestant de 23 anys, Umar Farouk Abdulmutallab, de pare nigerià i mare iemenita. Segons els Estats Units, durant l'any passat, va passar per un camp d'entrenament d'Al-Qaeda al Iemen. Des d'allà va sortir preparat per immolar-se a bord de l'avió de la Northwest Airlines que estava a punt d'aterrar a Detroit el dia de Nadal.
Una cosa és que Al-Qaeda ataqui interessos occidentals a l'Orient Mitjà (poden morir alguns nord-americans, britànics i molts locals) i l'altra que tingui capacitat per atacar dins de territori europeu o nord-americà (poden morir moltíssims occidentals i serà un cop molt dur per al país afectat).
Cap govern s'ho pot permetre i menys el nord-americà després de l'11-S. D'aquí que, si totes les pistes d'Umar Farouk porten al Iemen i hi ha la sensació que s'està convertint en el nou camp d'entrenament d'Al-Qaeda, alguna cosa s'ha de fer amb aquell país. Washington no sap encara gaire bé com afrontar el problema. Els mitjans podem començar per rescatar el Iemen de l'oblit internacional.
Quins problemes interns té el país?
Hi ha qui ha descrit el Iemen com un "estat fallit". És més precís titllar-lo d'"estat quasi fallit". El Iemen no és Somàlia ni l'Afganistan. Aquí hi ha un govern, un exèrcit i unes institucions que encara controlen parts del país. Tenen un poder real, per bé que cada cop més dèbil, contestat i que no és capaç de treure el país de la cua del desenvolupament àrab. Si us voleu estalviar l'explicació que ve a continuació (tardareu uns 3 minuts a llegir-la), podeu fer clic aquí i visionar un vídeo complet (dura 4 minuts) que vam fer a la tardor sobre els conflictes al Iemen.
1) La guerra al nord
El problema més greu es troba al nord del país, a la remota província de Sadaa, a la frontera amb l'Aràbia Saudita. Allà s'hi disputa una guerra amb majúscules entre els rebels anomenats "huthis" i el govern central. Aviació, artilleria pesada, tancs, bombardejos massius, massacres, intervencions estrangeres, 150.000 refugiats. Tots els elements necessaris per captar l'atenció de la comunitat internacional, que, exceptuant l'Agència de l'ONU per als Refugiats, ignora el conflicte.
Fa cinc anys que els "huthis", tribus xiïtes del nord del país, s'aixequen contra el poder central a Sanaa, de majoria sunnita. Malgrat el component religiós, el conflicte també té factors polítics, tribals i fins i tot econòmics. Els guerrillers "huthis" diuen lluitar contra la marginació de les regions del nord del Iemen però el seu ideari islamista radical els ha enfrontat també amb tribus germanes xiïtes, algunes de les quals s'han aliat amb el govern. A més, alguns "huthis" també s'estarien beneficiant econòmicament del conflicte.
La mediació internacional ha fracassat diverses vegades i a escala militar la situació es va estancar fins a finals de desembre. Les ofensives periòdiques de l'exèrcit no servien per eliminar una guerrilla experta a atacar i desaparèixer ràpidament. Tot va canviar amb l'entrada en escena del poderós veí del nord, l'Aràbia Saudita, aliada del govern iemenita. Riad ha desplegat l'exèrcit a la frontera i ha fet incursions sagnants al país veí amb aviació i infanteria pesada. Ha perdut més de 50 soldats però ha aconseguit que la setmana passada la guerrilla "huthi" emetés un comunicat oferint-se a negociar amb Sanaa.
Si algú es pregunta les raons de l'Aràbia per intervenir-hi, n'hi hauria com a mínim tres. Primer, perquè no pot tolerar tanta inestabilitat a la seva frontera, perquè no vol perdre un aliat com el president iemenita i perquè tem la influència de l'Iran. Els saudites estan convençuts que l'Iran xiïta finança la guerrilla "huthi". És a dir, el nord del Iemen seria un punt de contacte directe entre les dues grans potències rivals i enemigues del Golf Pèrsic, l'Iran i l'Aràbia Saudita.
Si després d'aquesta densa explicació no esteu exhaustos i encara voleu saber més d'aquest conflicte, us recomano aquest informe del prestigiós i necessari International Crisis Group.
2) La secessió del sud
Però la guerra al nord no és l'únic punt d'inestabilitat al Iemen. Vint anys després de la unificació, el govern del president Ali Abdallah al-Salih veu com es torna a qüestionar la unió entre el sud marxista i el nord monàrquic del 1990. A la ciutat d'Aden, la capital del sud, cada cop hi ha més manifestacions demanant la secessió del sud. Com els "huthis" del nord, es queixen, també, que el govern central els margina i s'emporta tots els recursos que donen els pous de petroli que hi ha a la zona. El govern ha reprimit les protestes, que s'haurien saldat amb desenes de morts, i això ha fet augmentar els sentiments independentistes.
3) La pobresa i l'autoritarisme
Els problemes del Iemen no s'acaben amb les tensions regionals. En una llista de 180 països, l'ONU situa el Iemen en la posició 140 en l'índex de desenvolupament humà, a l'altura del Pakistan o Angola. El 45% de la població viu amb menys de 2 dòlars al dia i la majoria no té perspectives de millorar. Al mateix temps, el règim d'Al- Salih s'eternitza. El president fa ni més ni menys 31 anys que és en el càrrec. S'hi fan eleccions periòdiques però l'oposició està reprimida i no té pràcticament presència a les institucions.
En definitiva, un cúmul de circumstàncies polítiques, econòmiques i socials que fan del Iemen un lloc ideal per a la implantació d'Al-Qaeda
Clica per continuar llegint l'informe sobre el Iemen
