Comentari Xesco Reverter: Les claus per entendre la presència d'Al-Qaeda al Iemen (i II)
Xesco Reverter, periodista de la secció d'Internacional de TV3, analitza per al 3cat24 les claus per entendre la presència d'Al-Qaeda al Iemen, així com els conflictes interns que viu aquest país i el paper dels Estats Units davant d'aquesta nova amenaça terrorista.
Quina força té Al-Qaeda al Iemen?
El viceconseller de seguretat nacional dels Estats Units, John Brennan, ha reconegut que Al-Qaeda té al Iemen "uns centenars" de milicians; altres fonts els xifren en 300. I fa temps que hi són. La presència de seguidors de Bin Laden (el mateix Obama és d'origen saudita) en aquest país es remunta abans de l'11-S, com demostra l'atemptat amb una llança ràpida contra el destructor USS Cole l'any 2000 a Aden. Però ha estat arran de les campanyes a l'Iraq i sobretot a l'Afganistan que els extremistes han trobat un bon refugi al Iemen. Han segrestat occidentals (entre ells set turistes espanyols, que van matar el 2007) i han fet atemptats contra interessos anglonord-americans (com l'atac de sis suïcides contra l'ambaixada dels Estats Units a Sanaa).
El país reuneix unes condicions quasi ideals per a ells: inestabilitat crònica, un govern molt desgastat amb grans extensions de territori que escapen al seu control, pobresa generalitzada, una societat molt militaritzada (al marge de la "jambilla", el ganivet que porten tots els homes, el Iemen és el segon país amb més armes per habitant, només per darrere dels Estats Units), i un país estructurat sobre una poderosa base tribal que fomenta les divisions, les rivalitats i erosiona el poder central.
Tot això fa que els extremistes trobin fàcil amagatall, socis amb qui col·laborar i llocs on establir bases d'entrenament.
La franquícia Al-Qaeda a la Península Aràbiga (AQPA) es va formar a principis del 2009 de la unió de les branques al Iemen i a l'Aràbia Saudita. La lideren dos expresos de Guantánamo que l'administració Bush va transferir al Iemen a través de l'Aràbia Saudita i que es van escapar de la presó. L'AQPA opera bàsicament des del Iemen i diu tenir dos objectius: atacar interessos occidentals i derrocar els règims autoritaris pronord-americans per convertir tota la península Aràbiga en un califat islamista.
Què hi poden fer els Estats Units?
Hi ha qui ja diu que el Iemen és el nou front de la lluita contra el terrorisme dels Estats Units. Potser és precipitat. Fa temps que la CIA llança operacions encobertes amb avions no tripulats contra presumptes extremistes (les dues últimes conegudes el desembre) i també fa temps que col·labora en matèria antiterrorista amb el règim de Sanaa. Per tant, ja té una certa infraestructura sobre el terreny que segurament augmentarà però fins a un límit.
Washington ja ha anunciat que doblarà fins a 120 milions de dòlars l'ajuda militar, i juntament amb Londres finançarà l'entrenament d'unitats d'elit antiterroristes. De moment, ha dit que no hi pensa enviar tropes; l'últim que necessita Obama ara és embrancar-se en un altre Afganistan.
Per tant, veiem una administració nord-americana que opta per reforçar els instruments antiterroristes i que va amb peus de plom per no caure en una contradicció. Per una banda, ha de frenar el perillós desafiament d'Al-Qaeda a la península Aràbiga, però per l'altra, ha d'evitar que això impliqui donar un xec en blanc al règim iemenita, autoritari, contestat internament i que manté el país en la pobresa.
Primer, perquè si Obama s'hi implica massa corre el risc de crear un nou conflicte on ara només hi ha terrorisme; segon, perquè no té garanties que la pluja de milions en ajuda militar no s'inverteixin en els altres fronts calents que té el govern d'Al-Salih; i tercer, perquè si s'apropa massa a Al-Salih donarà arguments a Al-Qaeda, que precisament guanya adeptes quan denuncia el suport dels Estats Units a molts dictadors àrabs.
El viceconseller de seguretat nacional dels Estats Units, John Brennan, ha reconegut que Al-Qaeda té al Iemen "uns centenars" de milicians; altres fonts els xifren en 300. I fa temps que hi són. La presència de seguidors de Bin Laden (el mateix Obama és d'origen saudita) en aquest país es remunta abans de l'11-S, com demostra l'atemptat amb una llança ràpida contra el destructor USS Cole l'any 2000 a Aden. Però ha estat arran de les campanyes a l'Iraq i sobretot a l'Afganistan que els extremistes han trobat un bon refugi al Iemen. Han segrestat occidentals (entre ells set turistes espanyols, que van matar el 2007) i han fet atemptats contra interessos anglonord-americans (com l'atac de sis suïcides contra l'ambaixada dels Estats Units a Sanaa).
El país reuneix unes condicions quasi ideals per a ells: inestabilitat crònica, un govern molt desgastat amb grans extensions de territori que escapen al seu control, pobresa generalitzada, una societat molt militaritzada (al marge de la "jambilla", el ganivet que porten tots els homes, el Iemen és el segon país amb més armes per habitant, només per darrere dels Estats Units), i un país estructurat sobre una poderosa base tribal que fomenta les divisions, les rivalitats i erosiona el poder central.
Tot això fa que els extremistes trobin fàcil amagatall, socis amb qui col·laborar i llocs on establir bases d'entrenament.
La franquícia Al-Qaeda a la Península Aràbiga (AQPA) es va formar a principis del 2009 de la unió de les branques al Iemen i a l'Aràbia Saudita. La lideren dos expresos de Guantánamo que l'administració Bush va transferir al Iemen a través de l'Aràbia Saudita i que es van escapar de la presó. L'AQPA opera bàsicament des del Iemen i diu tenir dos objectius: atacar interessos occidentals i derrocar els règims autoritaris pronord-americans per convertir tota la península Aràbiga en un califat islamista.
Què hi poden fer els Estats Units?
Hi ha qui ja diu que el Iemen és el nou front de la lluita contra el terrorisme dels Estats Units. Potser és precipitat. Fa temps que la CIA llança operacions encobertes amb avions no tripulats contra presumptes extremistes (les dues últimes conegudes el desembre) i també fa temps que col·labora en matèria antiterrorista amb el règim de Sanaa. Per tant, ja té una certa infraestructura sobre el terreny que segurament augmentarà però fins a un límit.
Washington ja ha anunciat que doblarà fins a 120 milions de dòlars l'ajuda militar, i juntament amb Londres finançarà l'entrenament d'unitats d'elit antiterroristes. De moment, ha dit que no hi pensa enviar tropes; l'últim que necessita Obama ara és embrancar-se en un altre Afganistan.
Per tant, veiem una administració nord-americana que opta per reforçar els instruments antiterroristes i que va amb peus de plom per no caure en una contradicció. Per una banda, ha de frenar el perillós desafiament d'Al-Qaeda a la península Aràbiga, però per l'altra, ha d'evitar que això impliqui donar un xec en blanc al règim iemenita, autoritari, contestat internament i que manté el país en la pobresa.
Primer, perquè si Obama s'hi implica massa corre el risc de crear un nou conflicte on ara només hi ha terrorisme; segon, perquè no té garanties que la pluja de milions en ajuda militar no s'inverteixin en els altres fronts calents que té el govern d'Al-Salih; i tercer, perquè si s'apropa massa a Al-Salih donarà arguments a Al-Qaeda, que precisament guanya adeptes quan denuncia el suport dels Estats Units a molts dictadors àrabs.
