Comença la cursa electoral en tretze comunitats autònomes per escollir el nou president
El dia 27 de maig hi haurà tretze comunitats autònomes i les dues ciutats autònomes amb dues urnes a cada mesa electoral: l'una per escollir l'alcalde de cada municipi, i l'altra, per triar la composició de cada parlament. I és que aquesta mitjanit també ha començat la campanya electoral de les eleccions autonòmiques, i per als analistes i partits polítics també ha començat la cursa de les generals del 2008. PSOE i PP es prenen les autonòmiques com una mena de primàries.
Aragó, Astúries, les Illes Balears, les Canàries, Cantàbria, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Ceuta, Extremadura, Madrid, Melilla, Navarra, Múrcia, la Rioja i el País Valencià. En aquestes tretze comunitats i les dues ciutats autònomes, la disputa electoral també serà als parlaments, que hauran de triar el seu nou president.
De nou president segur que n’hi haurà a Extremadura, on l’històric Juan Carlos Rodríguez Ibarra no encapçalarà la llista socialista després de 25 anys com a president d’aquesta comunitat. I els socialistes també tenen un nou cap de cartell a Castella-la Manxa, on un altre històric, José Bono, va abandonar la presidència de la comunitat a mitja legislatura per comandar el Ministeri de Defensa del govern Zapatero.
Al País Valencià, Francisco Camps té el repte de revalidar la majoria absoluta que va aconseguir en el seu primer intent, ara fa quatre anys, al capdavant del Partit Popular. A qui també sembla que li bufen vents a favor de cara a revalidar resultats és al president de les Illes Balears, Jaume Matas, a qui alguns sondejos li vaticinen una victòria molt còmoda.
I a Madrid, Esperanza Aguirre se les haurà ara amb Miguel Sebastián, un home de la confiança de Zapatero que s’ha vist implicat en una campanya de desprestigi per part dels seus rivals polítics per la seva actuació en el passat al capdavant de l’Oficina Econòmica del president del govern central. Sebastián es marca l’objectiu que van acariciar els socialistes ara fa quatre anys de poder formar govern amb IU, però dos trànsfugues ho van impedir.
A Aragó, l'actual president, Marcel·lí Iglesias, espera poder superar en escons el PP, que en té més però no governa perquè el PSOE ho fa amb el PAR. A Cantàbria, el PP ha confiat la continuïtat del govern a una cara nova, Ignacio Diego. El seu propòsit és aconseguir la majoria absoluta, que actualment els populars tenen a només dos escons. A Astúries, és el PSOE qui governa amb un acord amb IU. Allà, Vicente Álvarez concorrerà a les seves terceres eleccions, en les quals espera, com a mínim, mantenir la distància de tres escons que el separa dels populars.
Castella i Lleó és un feu popular. Allà Juan Vicente Herrera es presenta per segona vegada, amb la intenció de revalidar per cinquena legislatura la majoria absoluta. A les Canàries, el partit governant, Coalició Canària, canvia el cap de llista i assumeix el repte una cara coneguda: la del portaveu al Congrés, Paulino Rivero. Té un rival dur, una altra cara molt coneguda: la del fins ara ministre de Justícia, Juan Fernando López Aguilar, que prova sort per primer cop a l’arxipèlag canari.
A Múrcia el PP torna a confiar en el polèmic Ramón Luis Valcárcel, conegut per la seva campanya anticatalana des del transvasament de l’Ebre fins a l’Estatut. Té majoria absoluta i els socialistes no li fan ombra: són a 12 escons. A la Rioja també hi governa el Partit Popular de la mà de Pedro Sanz des del 1995. Juan Francisco Martínez Aldama és el presidenciable socialista i, a només tres escons del PP, espera trencar una altra majoria absoluta dels populars. I, finalment, a Navarra la UPN es presenta com la força favorita. Té 23 escons i els socialistes, per darrere, en tenen 11..
De nou president segur que n’hi haurà a Extremadura, on l’històric Juan Carlos Rodríguez Ibarra no encapçalarà la llista socialista després de 25 anys com a president d’aquesta comunitat. I els socialistes també tenen un nou cap de cartell a Castella-la Manxa, on un altre històric, José Bono, va abandonar la presidència de la comunitat a mitja legislatura per comandar el Ministeri de Defensa del govern Zapatero.
Al País Valencià, Francisco Camps té el repte de revalidar la majoria absoluta que va aconseguir en el seu primer intent, ara fa quatre anys, al capdavant del Partit Popular. A qui també sembla que li bufen vents a favor de cara a revalidar resultats és al president de les Illes Balears, Jaume Matas, a qui alguns sondejos li vaticinen una victòria molt còmoda.
I a Madrid, Esperanza Aguirre se les haurà ara amb Miguel Sebastián, un home de la confiança de Zapatero que s’ha vist implicat en una campanya de desprestigi per part dels seus rivals polítics per la seva actuació en el passat al capdavant de l’Oficina Econòmica del president del govern central. Sebastián es marca l’objectiu que van acariciar els socialistes ara fa quatre anys de poder formar govern amb IU, però dos trànsfugues ho van impedir.
A Aragó, l'actual president, Marcel·lí Iglesias, espera poder superar en escons el PP, que en té més però no governa perquè el PSOE ho fa amb el PAR. A Cantàbria, el PP ha confiat la continuïtat del govern a una cara nova, Ignacio Diego. El seu propòsit és aconseguir la majoria absoluta, que actualment els populars tenen a només dos escons. A Astúries, és el PSOE qui governa amb un acord amb IU. Allà, Vicente Álvarez concorrerà a les seves terceres eleccions, en les quals espera, com a mínim, mantenir la distància de tres escons que el separa dels populars.
Castella i Lleó és un feu popular. Allà Juan Vicente Herrera es presenta per segona vegada, amb la intenció de revalidar per cinquena legislatura la majoria absoluta. A les Canàries, el partit governant, Coalició Canària, canvia el cap de llista i assumeix el repte una cara coneguda: la del portaveu al Congrés, Paulino Rivero. Té un rival dur, una altra cara molt coneguda: la del fins ara ministre de Justícia, Juan Fernando López Aguilar, que prova sort per primer cop a l’arxipèlag canari.
A Múrcia el PP torna a confiar en el polèmic Ramón Luis Valcárcel, conegut per la seva campanya anticatalana des del transvasament de l’Ebre fins a l’Estatut. Té majoria absoluta i els socialistes no li fan ombra: són a 12 escons. A la Rioja també hi governa el Partit Popular de la mà de Pedro Sanz des del 1995. Juan Francisco Martínez Aldama és el presidenciable socialista i, a només tres escons del PP, espera trencar una altra majoria absoluta dels populars. I, finalment, a Navarra la UPN es presenta com la força favorita. Té 23 escons i els socialistes, per darrere, en tenen 11..
