Comença la campanya electoral per a les municipals del 22-M

Aquesta mitjanit ha arrencat la campanya electoral per a les eleccions municipals del 22 de maig amb la tradicional enganxada de cartells als carrers de les ciutats. Serà una campanya marcada per la crisi i les retallades que farà que 947 municipis catalans escullin la composició dels seus ajuntaments. Coincidint amb les municipals, tretze comunitats faran també eleccions autonòmiques. Són pràcticament totes, excepte Catalunya, el País Basc, Galícia i Andalusia.
Comença la campanya electoral per a les municipals del 22-M
Catalunya

Comença la campanya electoral per a les municipals del 22-M

Aquesta mitjanit ha arrencat la campanya electoral per a les eleccions municipals del 22 de maig amb la tradicional enganxada de cartells als carrers de les ciutats. Serà una campanya marcada per la crisi i les retallades que farà que 947 municipis catalans escullin la composició dels seus ajuntaments. Coincidint amb les municipals, tretze comunitats faran també eleccions autonòmiques. Són pràcticament totes, excepte Catalunya, el País Basc, Galícia i Andalusia.
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Aquesta mitjanit ha arrencat la campanya electoral per a les eleccions municipals del 22 de maig. Al punt de les dotze, els alcaldables dels diferents partits han fet la tradicional enganxada de cartells.

Gairebé un miler de municipis catalans, concretament 947, escolliran els seus alcaldes i regidors pels pròxims quatre anys, en una legislatura que continuarà marcada per la crisi econòmica que obligarà a fer retallades per reduir el dèficit públic. I això, sumat al problema crònic del finançament local.

A Barcelona

Després de 32 anys governant Barcelona, el PSC afronta el difícil repte de mantenir l'alcaldia. Tot i això, Jordi Hereu arriba crescut a la cita després de guanyar unes eleccions primàries davant de Montserrat Tura. La lluita contra la crisi i les polítiques de benestar es presenten com a aval de la seva opció.

Convergència i Unió està convençuda que les retallades a la Generalitat no passaran factura a l'Ajuntament de Barcelona. De fet, Xavier Trias apareix al capdavant de tots els pronòstics i espera beneficiar-se del desgast de tres dècades d'alcaldes socialistes.

Amb una majoria absoluta més que improbable, la clau de l'alcaldia pot quedar en mans de tercers. El PP d'Alberto Fernández Díaz considera que hi pot tenir un paper determinant. Iniciativa presenta nou cap de cartell, Ricard Gomà, que relleva Imma Mayol i que s'ha intentat desmarcar del PSC. Esquerra Republicana, amb Jordi Portabella al capdavant, aposta fort amb el fitxatge de Joan Laporta com a número 2 de la candidatura Unitat per Barcelona.

A Lleida


A Lleida, l'alcalde Àngel Ros repeteix com a número 1 dels socialistes. L'independent Joan Ramon Zeballos s'estrena com a cap de llista de Convergència i Unió i tindrà el difícil repte de fer canviar de color la Paeria després de set anys.

A Girona

Ja és segur que estrenarà alcalde o alcaldessa. La marxa d'Anna Pagans deixa més oberta que mai la renovació del consistori. La nova cara del PSC és Pia Bosch, que s'haurà d'enfrontar a una Convergència i Unió, liderada per Carles Puigdemont, que veu possible trencar l'hegemonia que tenen els socialistes des de la democràcia.

A Tarragona

A Tarragona, l'alcalde durant aquest últim mandat, Josep Fèlix Ballesteros, del PSC, aspira a renovar per consolidar la feina iniciada el 2007. Victòria Forns és el primer cop que es presenta com a cap de llista de CiU i és l'aposta dels convergents per tornar a recuperar l'alcaldia, perduda fa quatre anys.

Diputacions i consells comarcals

El pròxim 22 de maig els ciutadans triarem els representants municipals, però també i de forma indirecta, els que han d'integrar els consells comarcals i les diputacions.

Entre la Generalitat i els municipis hi ha un nivell intermedi administratiu on conviuen 44 consells comarcals i les 4 diputacions provincials catalanes. Les diputacions estan previstes a la Constitució del 78, però l'aparició del consells comarcals és més recent. Els membres de les dues entitats s'elegeixen a partir dels resultats de les municipals. És el que es coneix com a votació indirecta.

La llei de vegueries aprovada l'any passat disposa la continuïtat dels consells comarcals, però redefinint-los. També preveu la creació dels consells de vegueries, en lloc de les diputacions, però això implica modificar les fronteres provincials, blindades per la Constitució i cal que el Congrés n'aprovi una llei orgànica per majoria absoluta. El govern ha deixat en suspens l'aplicació de la llei de vegueries.


VÍDEOS RELACIONATS